Capri, el refugi del cruel Tiberi

Segons l’historiador romà Suetoni, l’emperador Tiberi “exigí una severíssima disciplina a l’exèrcit. Malgrat el seu caràcter feréstec, August no es va negar a adoptar-lo com a successor, per necessitat més que no pas per convenciment. Quant al poder, no dubtà a ocupar-lo ni a exercir-lo. La seva vacil·lació era la por als perills que l’amenaçaven pertot arreu. Un cop lliure de temences, al principi es comportà d’una manera apropiada a un ciutadà, doncs prohibí que ningú li consagrés temples i les adulacions, les avorria. Davant les injúries, no s’immutava. Adoptà l’actitud d’una certa llibertat, deixant al senat i als magistrats el prestigi.”

“A poc a poc anà traient la seva autoritat. Restringí les despeses dels jocs, rebaixant les pagues dels actors i reduint les parelles de gladiadors. Disposà que fos fixat un límit al luxe del mobiliari i que el preu dels queviures fos regulat cada any pel senat. A les matrones de mala nota, va disposar que les posessin a ratlla llurs parents mitjançant sentència conjunta. Prohibí les religions estrangeres, els cultes egipci i jueu. La joventut jueva fou repartida per les províncies de clima malsà i els altres membres els féu sortir de la ciutat.”

“Tingué cura de protegir la tranquil·litat pública contra els robatoris i les revoltes. Els reis hostils els aquietà més amb amenaces que no pas amb la força. Però, un cop hagué perdut els seus dos fills, es retirà a la Campània. Es dirigí a Capri, agradat perquè s’hi aborda per un sol ribatge i voltada arreu d’uns penya-segats de gran alçària. Lluny de les mirades de la ciutat, vessà tots els seus vicis llargament reprimits. Allí imaginà d’instal·lar una sala com a local d’obscenitats secretes. Sovint jugà amb l’honor de les dones, àdhuc de les més il·lustres.”

“Mai no repartí cap gratificació als seus companys de viatge. Un cop emperador, no va fer cap construcció important ni oferí espectacles públics. Avançant el temps, decantà el seu pensament devers la rapinya. Molts personatges principals veieren llurs béns confiscats per acusacions fútils. Odià els seus familiars, el seu germà Drusus i la seva muller Júlia no li dedicà cap atenció ni bondat. No sentí cap efecte paternal ni pel seu propi fill Drusus, ni pel seu fill adoptiu Germànic. A la seva nora Agripina, l’exilià a l’illa Pandatària. Als seus néts els féu morir de fam.”

“Reclamà per a ell vint personatges principals a manera de consellers, només dos o tres van conservar la vida. El seu natural cruel i insensible no s’ocultà ni en la seva infància, es manifestà més clarament quan fou emperador. Sota l’aparença de severitat, va cometre moltes accions monstruoses. Esclatà amb tota mena de crueltats, sense faltar-li mai el pretext. No s’estigué de castigar algú ni un sol dia. Van ser decretades importants recompenses als acusadors i testimonis. Hom donà crèdit a tots els delators i tots els delictes foren considerats de pena capital. Les noies joves, si eren verges, de primer el botxí les violava i després les escanyava. Mostrà a Capri el lloc dels suplicis, des d’on els condemnats, després de refinats turments, eren llançats al mar davant seu.”

“Preveié la gran reprovació i el mal nom que un dia l’esperava. Era fornit, robust i alt. Les seves articulacions eren tan fermes que el dit podia aixafa una poma acabada de collir. El cabell li cobria el clatell i tenia els ulls grossos, que podien veure-hi de nit. Fruí d’una salut excel·lent, que des dels trenta anys tingué cura ell mateix, sense ajut ni consells de metges. Cultivà les lletres gregues i llatines, més notable en la improvisació. Es consagrà a l’estudi de la història llegendària. Encara que parlava grec, no l’usava a tot arreu. Morí a la vila de Lucul·le als setanta-vuit anys. N’hi ha que creuen que Gai (Calígula) li havia donat una metzina o que fou ofegat sota un coixí. Amb la seva mort, el poble s’alegrà sobre manera.”

Afegeix un comentari