SAVIESA DE GOS

En el primer llibre de “Vides dels dotze Cèsars”, Gai Suetoni fa un retrat exhaustiu dels primers emperadors romans. Els fets encara eren relativament recents (Trajà era l’emperador quan ho va escriure) i a més Suetoni pertanyia al cercle del poder i tenia accés a molta documentació imperial.

Però, a banda dels fets més remarcables de la vida militar i política dels emperadors, ens interessa sobretot el judici que emet l’autor sobre la vida privada i el caràcter dels subjectes que descriu. De Juli Cèsar en destaca que “es dedicà a organitzar l’Estat i reformà el calendari. Compartí amb el poble el dret d’elecció dels magistrats. Formà el cens del poble per carrers i per propietaris de les illes de cases. Féu repartir vuitanta mil ciutadans a les colònies d’ultramar. Redactà el dret civil en una forma condensada. Aplicà la justícia amb molt de zel i molt severament.”

“Es feia tallar acuradament el cabell i rasurar la barba. Es feia depilar i suportava molt malament la seva calvície. Col·leccionà amb gran afany pedres precioses i adquiria a preus caríssims els esclaus més bells. Va fer mal a la fama del seu pudor la seva intimitat amb Nicomedes. Fou molt inclinat a la luxúria i seduí moltes dames il·lustres. També tingué reines per amants.”

“De vi, en bevia molt poc. A la Gàl·lia despullà els santuaris i els temples dels déus i destruí ciutats pel botí. A còpia de rapinyes i sacrilegis sostingué les càrregues de la guerra civil, les despeses dels seus triomfs i dels seus espectacles. Ens ha deixat uns comentaris sobre la seva actuació en la guerra de les Gàl·lies i en la guerra civil contra Pompeu. També existeixen les seves cartes al senat i fou el primer a distribuir-les per pàgines.”

“Entès en el maneig de les armes i l’equitació, resistia la fatiga més del que hom  pot creure. Mai per cap escrúpol religiós no abandonà ni ajornà cap empresa seva. Mai no dispersà els enemics sense que també assolés llur campament, de manera que no els donava lloc a refer-se. Sovint restablí, tot sol, les seves línies a punt d’esfondrar-se, plantant-se davant dels fugitius. Als soldats els tractava amb tanta severitat com indulgència. Els esperonava únicament quan l’enemic era a prop. De les faltes, només perseguia i punia els desertors i els avalotadors. Mai no cedí als amotinats.”

“Un cop fou el senyor absolut de l’Estat, elevà als honors més importants a persones d’ínfima condició. Era molt suau en les seves venjances. Donà proves de clemència tant en la guerra civil com després de la victòria. Als darreres anys permeté a aquells que encara no havia perdonat, que poguessin tornar a Itàlia.”

“D’altres consideren que abusà del poder i que fou assassinat amb motiu. No hi hagué prerrogatives que ell no acceptés. Algunes frases que pronunciava públicament eren molt insolents. Allò que mogué contra ell un odi més profund i mortal fou que un dia que els senadors es presentaren en corporació, els va rebre sense alçar-se del seient. El poble tampoc ja no estava content, detestava la tirania i reclamava uns llibertadors. Uns prodigis ben clars avisaren Cèsar de la seva mort propera. Els seus assassins, gairebé cap no li sobrevisqué més de tres anys, ni morí de mort natural.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!