Eleccions a Suïssa, una altra forma de fer

El dia 30 acaben de celebrar-se eleccions cantonals al Gran Consell del Vaud. Aquest és el cantó més poblat i divers de Suïssa. La meva esposa i jo, que estàvem de viatge turístic per la Romandia (o Suïssa de parla francesa), ens va cridar l’atenció sobre la manera discreta i tan normalitzada que els Suïssos tenen per fer campanya electoral. A banda dels resultats, amb un descens de la dreta populista i un avanç dels Verds Liberals, el panorama continua sent molt estable. A la dreta (liberals radicals i demòcrata-cristians) li ha faltat 1 escó per arribar a la majoria d’un parlament de 150, mentre l’esquerra de socialistes, esquerrans populars i verds n’ha retrocedit en conjunt 1, la governabilitat torna a dependre dels partits centristes (entre ells els Verds liberals).

El primer que ens cridà l’atenció és que si no estiguéssim atents, sembla que no hi hagi campanya electoral. Pels canals de la televisió semblaven més pendents de la primera volta de les presidencials franceses que no pas d’aquestes cantonals. En cap dia vam percebre cap debat. Enlloc vam veure banderoles ni pancartes penjades, ni molt menys empastifada de cartells en parets, fora dels llocs habilitats per això, que es limitaven a uns plafons a l’entrada de cada col·legi electoral (normalment els ajuntaments), on permetien que hi hagués un sol cartell per candidatura (això sí que se’n diu igualtat d’oportunitats). També vam percebre que alguns diaris en paper en parlaven i algunes parades de partit quan coincidia dia de mercat en la població. Fora d’això, suposem que els mitjans digitals deurien portar més informació, però en cap cas no vam sentir cap cridòria de cotxes amb megafonia ni anuncis de mítings o actes electorals. Suposem que el porta a porta i els actes de petit format són els que poden predominar. En resum, si totes les eleccions suïsses són com aquestes, la forma de fer fa honor a una manera molt tranquil·la, racionalista i civilitzada de fer política.

Són tan normals i freqüents les votacions a Suïssa, que al 2015 van celebrar les presidencials, i existeixen les eleccions al parlament federal i les municipals, i no diguem els plebiscits o referèndums, que ho fan tan sovint i per qüestions tan variades que n’hi ha de diferents modalitats. En alguns (com la reforma de l’impost de societats o sobre la immigració) es necessita tenir majoria de vots i majoria de cantons a favor per ser aprovada, en d’altres només és necessària la majoria de vots. Pràcticament hi ha referèndums cada any sobre qualsevol qüestió (renda bàsica garantida, finançament de les carreteres o reproducció assistida), facilitada per una legislació que impulsa les iniciatives populars.

Acostumats a la ocultació de les veritables intencions, la utilització d’un llenguatge ple d’indefinicions, ens va xocar amb la naturalitat que les diferents forces polítiques mostren el que realment són. Les forces de dreta no tenen cap repar a dir-se partits burgesos, els Verds Liberals es consideren un partit de centre, i d’altres Verds es consideren d’esquerres. Deu ser la mentalitat d’honestedat calvinista que els obliga a dir el que realment pensen. Però també vam percebre cert malestar entre les capes més joves, cansats potser d’escoltar promeses. Precisament, la formació que ha tingut un ascens més important portava com a únic lema “MÉS FETS I MENYS BLA BLA”. Tot un símptoma que el malestar generacional i popular que s’escampa per Europa també ha entrat en la moderada Suïssa.

Afegeix un comentari