SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

11 de novembre de 2016
0 comentaris

La nova aliança: USA-Rússia

Aquests dies podem veure un exemple magnífic en totes les tertúlies televisives sobre les temences a un nou escenari internacional. La majoria dels que no van voler veure que guanyaria Trump, ara no s’atreveixen a verbalitzar les seves pors. Moguts per aquestes, les frases que més s’escolten són: “no és el mateix la campanya que exercir el poder”, “als EUA hi ha un sistema de contrapoders que fa que Trump no podrà fer el que li doni la gana”, “un paio imprevisible, que realment no coneix ningú”, etc. Però si en comptes d’aferrar-se a una esperança, ens fixéssim exactament en la realitat? Perquè no pot fer allò que ha promès? Amb les dues Cambres legislatives en mans dels republicans, amb un Tribunal Suprem on s’anirà consolidant una majoria conservadora que durarà anys, qui el pot frenar? Cal que tothom comencem a aterrar i considerar amb fredor el panorama que s’obre realment.

Sembla que ningú ja no recordi l’era Reagan, amb una situació molt similar a l’actual, que va obrir les comportes de l’ultra-liberalisme i la desregulació mundial. Aleshores, l’enemic a batre era l’URSS, ara serà la Xina. El gran aliat d’aleshores va ser Tatcher, ara ho són May i Putin. Amb una Unió Europea amb crisi (per la ultra-austeritat) i amenaçada seriosament per l’accés al poder de partits xenòfobs (Marie Le Pen a França, Orban a Hongria, amb moltes possibilitats a Holanda i Àustria), el setge que poden exercir sobre ella Trump i Putin pot arribar a ser demolidor, amb la possibilitat d’un seriós afebliment i col·lapse comunitari. Els dos objectius estratègics que comparteixen Trump i Putin són l’afebliment del pes europeu i de la Xina.

En el nou ordre que es comença a dibuixar, si els EUA disminueixen al mínim la seva aportació a l’OTAN, aquesta pot quedar com una estructura quasi decorativa. En el fons, Trump ja ho ha declarat, si els EUA s’alien amb Rússia, per a què serveix l’OTAN? O més en concret, per a què li serviria als EUA? La resposta és clara: per a res. Trump ja ha anunciat que a nivell internacional només intervindrà on tingui interessos. Definitivament els europeus haurem de despertar del somni. Si no volem que a Bòsnia, els Balcans i a Ucraïna torni a esclatar la guerra, caldrà que Europa assumeixi la construcció d’una autèntica defensa militar. Però, encetada la tendència a mirar més els interessos de cada estat, qui liderarà aquesta resposta? Alemanya, que encara té dubtes sobre si vol tenir un exèrcit potent, i li pesa el passat de haver estat el causant de dues guerres mundials? França, amenaçada per l’accés de Marine Le Pen a la presidència, amb una tendència a l’aïllament? Gran Bretanya, en procés de Brexit i amb l’afegit del problema escocès? L’únic argument que podria convèncer a Trump, Putin i als diferents estats de la UE de la conveniència de mantenir l’OTAN seria el perill del Daesh al nord d’Àfrica i al Llevant.

Tenint interessos en empreses constructores, qui li impedeix a Trump aixecar el mur amb Mèxic? De fet, per les seves empreses seria un bon negoci. Com també ho serà l’ambiciós programa d’obres públiques per tot el país per reconstruir barris i infraestructures, que degut a la crisi, esperen fa temps una injecció de diner federal. A més de negoci, li suposarà una injecció de suport popular molt important, donat que aquesta mena de Plà Marshall conservador, dóna molts llocs de feina i pot reactivar les indústries del metall del nord, molt castigades i en procés de desballestament. I com que ja ha anunciat que és partidari del fracking i no es creu el canvi climàtic, reactivarà l’extracció de la zona dels Llacs, i establint una connexió ferroviària d’alta velocitat amb el delta del Mississipí, que novament beneficiarà a les empreses petrolieres i constructores, que tant li han aportat a la seva campanya i a la seva fortuna personal.

Així, el TTIP, el Tractat de París, l’Acord del Pacífic i d’altres per l’estil, quedaran en suspens o senzillament aniran a les escombraries. Trump ho ha dit i ningú es pot sentir enganyat, vol establir uns nous tractats internacionals que afavoreixin els interessos d’EUA, no pas tractats que donin avantatges competitius a d’altres potències. El nou equilibri mundial que prefigura l’aliança EUA-Rússia prefigura l’ús de la força sense manies, si la situació ho requereix. Per tant, preparem-nos per viure crisis bèl·liques i humanitàries a qualsevol lloc del món.

De fet, s’està a punt de repetir l’època Reagan, que tants desastres ha portat i que encara patim les conseqüències, però que per molts americans han mitificat com una època gloriosa. L’única incògnita seriosa d’aquesta equació serà l’actitud de Xina, que té una gran arma a les seves mans: ésser el major posseïdor de deute sobirà nord-americà. Només que la Xina disminuís la seva compra de deute, podria ficar en perill seriosament tant els plans d’obres públiques de Trump (finançats amb deute públic) com la seva política energètica. Per tant, entrem a un nou escenari internacional en tots els sentits, on hi haurà nous reequilibris i aliances estratègiques, que ara encara són difícils de preveure. Trump segurament no serà cap solució al declivi progressiu dels EUA, però sí que és segur que provocarà moltes tensions i hi ha alguna possibilitat de ficar les bases definitives pel desastre i col·lapse del capitalisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!