Avui som divendres 5 d’Octubre del 2012, a 24 dies després del #11s2012. Ahir no vaig escriure el diari, perquè volia esperar unes hores abans d’escriure res sobre el fet que no s’han posat d’acord els partits independentistes per anar junts en una coalició a les eleccions del 25N
Ahir vaig anar l’oftalmòleg a fer la revisió de l’ull i em va dir que encara tinc per una o dues setmanes. També m’ha dit que no llegeixi molt. Cosa difícil amb tantes noticies sobre la independència de Catalunya.
També tinc ganes d’anar a treballar aviat. Des del 15 d’Agost que no hi he anat. Primer les vacances i després tot els problemes amb l’ull, fa que porti més dies de baixa que quan vaig tenir l’accident de moto fa 20 anys o em vaig trencar 8 costelles, el palmell de la mà, la ròtula i que va provocar l’estrabisme posttraumàtic que de rebot crec que m’ha acabat provocat el despreniment de retina ara perquè l’any passat en vaig operar per corregir-lo. La vida sempre acaba passant-te factura.
Avui m’he llevat tard, perquè ahir vaig entretenir-me mirant un documental molt interessant d’una lleona d’un parc de Tanzània que s’ha quedat sola. Molt tendra, però alhora cruel mentre es veia com la vida no perdona al dèbil.
Avui al mati he escoltat RAC1 a on he sentit les entrevistes l’Oriol Junqueras i a l’Alfons Lòpez Tena sobre el perquè no es va arribar a cap acord a la reunió per fer la coalició. Ahir a la nit vaig anunciar pel twitter i el facebook que no escriuria el diari per no parlar-ne i que demà seria un altre dia, perquè tornaria a sortir el sol. El Toni Strubell, vell amic i diputat per SI, em va contestat que era un bon patriota.
No sé si em mereixo aquest elogi, però respecte a aquest tema diré només que era més que previsible el fracàs. Qui coneix com funciona els partits i per sort o per desgràcia, ho conec, sabem que és molt difícil arribar a fer una coalició si no hi ha abans un treball previ de moltes hores i hores de negociació. Però hi havia altre factor que no s’ha parlat gaire i pot explicar perquè s’ha trencat les negociacions alhora de parlar de la llista per la candidatura. Les enquestes pronostiquen un bon resultat pels partits independentistes però no suficient per tenir molt bons resultats llavors. Això fa més difícil arribar un acord. Per exemple, a Barcelona si obtens el 3% de vots, segur que obtens 3 escons. Llavors si un partit les enquestes li diuen que traurà 3 o 4 escons, mai acceptarà anar en coalició amb un altre en posicions que no li garanteixen almenys aquests 3 o 4 escons. Si a més hi ha altres dos partits més en la coalició, el repartiment encara és més difícil. També el partit que més diputats tenia, tampoc voldrà obtenir-ne menys per culpa que ha d’incloure els candidats dels altres partits. Per fer possible aquesta coalició hauria d’haver el pronòstic que tinguessin almenys 15 o més escons a Barcelona i almenys tres en la resta. És a dir prop de 25 escons. Impossible.
Tot això sense tenir en compte com gestionar els lideratges dels quatre partits i com també la malfiança i ressentiment que hi ha entre alguns d’ells, perquè alguns partits són escissions o estan format per crítics dels altres. Però això seria igual si hagués la garantia d’obtenir 25 escons, llavors l’acord hauria estat possible. No es pot criticar als partits per això, s’ha de tenir clar que els partits són organitzacions pensades per obtenir el nombre màxim de diputats i no ho deixaran de fer-ho mai. Es aixi com funciona la democràcia basada en partits. Si un partit no treu bons resultats encara que ho faci per un bé comú, els militants del partit no li perdonaran i forçaran el canvi de direcció del partit.
Altre possibilitat seria que les enquestes donessin a tots els partits molt mal resultats i que per tant no tenen cap escó assegurat. Llavors segur que anirien junts.
No hi ha res a fer i seguir parlant és mal negoci per Catalunya. Cal deixar enrere els retrets i pensar en motivar el vot independentista perquè tot apunta que hi haurà molt de vot espanyolista que mai vota al Parlament. A veure si amb tanta disputa, retrets i criques entre nosaltres, els unionistes obtindran molt bon resultat.
Com vaig dir l’altre dia en una piulada:
Si estimes Catalunya el millor és callar una vegada t’has queixat pel desacord i pencar cadascú per l’opció que més li agrada. #cimeraindepe
Endavant les atxes!!
5 d’Octubre de 2012
Karlsruhe – Alemanya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!