Immersió en submarí

Enmig de la campanya d’exploració submarina que han realitzat enguany conjuntament el Centre d’Arqueologia grua ictineuSubaquàtica (del Museu d’Arqueologia de Catalunya) i el submarí Ictineu 3, essent promotor d’aquest darrer, el passat 5 d’octubre vam intentar realitzar la immersió des de Sant Feliu de Guíxols, però aquell dia, per un problema tècnic no va ésser possible. Però el 26 d’octubre, partint del port de Palamós, aquest cop la vam completar íntegrament sense problemes. Aquell dia, amb núvols prims, sol i sense gaire onatge, vam anar fins a prop de les Illes Formigues. L’expedició la completava el vaixell Thetis del CASC i dues canoes que ajudaven a amarrar el submarí i fer el transbord de passatgers entre el vaixell i el submarí.

Pel camí cap a les Formigues ens assabentàrem que de la famosa batalla que hi tingué lloc, entre la flota catalana (comandada pel sicilià Roger de Llúria) i la francesa (que va ser derrotada i perdé 15 vaixells) encara no s’ha trobat cap indici. Però l’objectiu d’aquell dia no era localitzar les restes de capthetis2 vaixell bèl·lic, sinó unes restes molt més antigues, descobertes fa poc, de la carga d’un vaixell romà naufragat. S’ha de dir que de les restes que vam poder veure, malgrat tenir fotos força explícites i boniques, no les podem pas difondre encara, per no donar pistes als saquejadors i cercadors pirates que envolten el món de les troballes arqueològiques. Respectant doncs la voluntat dels arqueòlegs, ens esperarem a una millor ocasió per donar-les a conèixer, així com la ubicació de les mateixes. Precisament, una canoa ràpida de la Guàrdia Civil ens va venir a fer una visita d’inspecció, i aprofitaren per acompanyar els arqueòlegs submarins en la seva immersió.

Amb tot, no em resisteixo a mostrar un petit detall del que vam veure els tres tripulants del submarí, l’àncora del Thetis descansant a 50 metres de profunditat, en aquella immersió d’una hora i mitja que ancoravam realitzar en aquest modern Ictineu 3, que suposo que ens costarà oblidar. Potser el moment més delicat és quan has de passar de la barca al submarí, doncs cal tenir en compte l’onatge i que malgrat les dues baranes que té a la part superior el submergible, saber com agafar-se i plantar els peus descalços en una superfície que, malgrat les bandes rugoses, has de parar compte de no lliscar, més el pas estret del sostre fins a l’interior de l’aparell, per la gent no massa alta com el meu cas, ens determina un esforç una mica més gran. Però, superats aquests dos petits obstacles, la comoditat i la sensació d’amplitud que tens a dins és bastant gran, amb una visió molt diferent del que una persona de terra endins com jo espera tenir, il·luminat àmpliament per sis focus que et permet contemplar perfectament el que tens al davant, tant la foscor més absoluta com els bancs de peixos que ocasionalment, i moguts per la curiositat dels llums, travessen pel davant nostre.

A banda de les restes que vam contemplar, quasi exclusivament àmfores, em sobtà la poca (per no dirformigues nul·la) vegetació marina que hi ha. Arribes a la conclusió, potser errònia, que exceptuant els llocs on hi ha rocs i superfícies irregulars, on poden niuar vegetals i peixos, i la vida marina pot proliferar amb una certa tranquil·litat, la major part del fons del mar és una superfície quasi erma. Així, en alguna àmfora trencada i alguna roca sí que veies gran quantitat de peixets sortint del seu interior, i també sovinteja la presència d’estrelles de mar, però la resta majorment és sorra i sediments. Precisament, en aquesta ocasió, vam coincidir a bord amb el fotògraf submarí Carles Virgili (que va fer una immersió a bombones amb els arqueòlegs del Thetis), possiblement un dels màxims especialistes en aquesta especialitat, i explicant algunes dels molts llocs per ell fotografiats, ens digué que el Mediterrani és bonic, però no té gaire variació de colors, comparat amb d’altres llocs com Austràlia, el Carib o el Mar Roig. Suposo que submergir-se en les barreres de corall deu ser molt gratificant i espectacular.

Havent dinat, cap a mitja tarda, iniciarem el camí de tornada. La jornada s’havia desenvolupat amb ictineu a porttotal normalitat, després de tres immersions del submarí més la que van fer els arqueòlegs i el fotògraf. Mentre tornàvem un dels arqueòlegs i el fotògraf submarí intercanviaren coneixements i informacions en cada un dels camps que dominaven. Un li informava del millor material a utilitzar i la millor tècnica per il·luminar l’objectiu a fotografiar i l’altre li donava detalls dels millors aparells i diferents aparells per poder fer immersions amb bombones d’oxigen. Pels que som profans en els dos camps va ser un veritable aprenentatge de dos móns gairebé desconeguts per mi, però molt instructius i interessants. També em va resultar molt interessant coincidir amb el tècnic francès,que a bord del vaixell, monitorava pel sonar el trajecte del submarí, i resultà ser propietari d’una empresa de robots submarins, amb els quals inspeccionen i ajuden a instal·lar i revisar els cables submarins, les plataformes petrolieres i fins i d’altres tasques. Per exemple, ens va ensenyar un vídeo de l’exploració que va realitzar d’un submarí enfonsat arrel de la batalla de Gal·lípoli (de la Primera Guerra Mundial), força espectacular, o les restes d’un esquelet de balena que va filmar a les costes de Noruega.

En resum, tota una experiència, molt gratificant, alliçonadora i plena d’imatges que se’m quedaran a la memòria durant molt de temps. Una experiència, que encara que difícil de realitzar per la majoria, pel seu cost i per l’escassedat de submarins civils que existeixen al món, recomanaria a tothom que pogués realitzar-la. Una experiència i una tecnologia, la del submarí, que essent una iniciativa absolutament privada i d’aquest país, ens hem de sentir orgullosos de tenir i que hem de potenciar i difondre.

Afegeix un comentari