Bergen: fiords, salmó i Hansa

Primer dia: arribada amb poca pluja i fred

A finals d’agost, com a preàmbul del intens nou curs que ens espera, vam realitzar un viatge familiar (amb la mare, el germà i l’esposa) a la ciutat noruega de Bergen, altrament actual capital dels viatges als fiords i antigament també va ser capital del “camí del Nord” (això és el que significa Noruega). Mentalitzats en trobar una ciutat on plou la major part de l’any i amb una latitud similar a la d’Alaska (suavitzades les temperatures pel corrent calent del Mar del Nord), el primer que vam fer en arribar va ser anar a l’Oficina d’Informació, situada just damunt del característic Mercat del Peix, i encomanar 2 viatges pels fiords i la tarja Bergen Card (que et permet Port Bergenaccedir gratuïtament a tots els museus i rebaixes en molts llocs).

Per acabar d’aprofitar i trobant-se al mateix port, vàrem visitar la part hanseàtica de la ciutat (el Bryggen), que de fet és l’única part antiga que s’ha conservat, que al ser totalment de fusta, s’ha cremat i reconstruït varis cops. En ella hi trobem les típiques cases de fusta d’influència germànica (o hanseàtica), la fortalesa Häkonshallen, la torre Rosenkrantz i l’antiga església romànica-normanda de Mariakirken. Recorrent els seus carrers i cases de fusta ens vam trobar davant del museu de la resistència (una sola habitació, però encara avui difícil de localitzar) on vam escoltar l’explicació d’una guia llatina que narrava les peripècies dels militants resistents que durant més d’unLlac any i mig van estar passant informació molt valuosa sobre tots els vaixells alemanys que entraven a port. Atrets per les peces de llana, també comprovàrem que en alguna botiga venien pells de tot tipus d’animals, incloses espècies protegides, desmuntant el mite del respecte nòrdic per la natura.

A l’hora de menjar no vam dubtar en fer-ho en un dels locals del característic Market Fish, on detectàrem la presència de molts treballadors espanyols (per alguna cosa Noruega només té un 5% d’atur). I també comprovàrem que hi ha mil maneres de cuinar el salmó, però d’altres classes de peixos escassegen en l’oferta gastronòmica.

Segon dia: tren de Flam i primera excursió als fiords

Preveient una millora del temps, la primera sortida la vam realitzar amb un paquet integrat (Norway in a nutshell), que ens havia de portar amb tren fins a Myrdal, allí agafar el tren panoràmic i històric de Flam, agafar el vaixell que havia de recórrer el fiord de Naeroy (Patrimoni de la humanitat) fins a Gudvangen, i d’allí amb autocar fins a Voss on tornaríem a agafar el tren fins a Bergen.Salt d'aigua

Amb un temps mig plujós vam sortir puntualment de l’estació de trens (una mica vella i plena d’andamis a causa de la seva necessària restauració) de Bergen, recorrent una part dels fiords de Vaksdal  i  Bolstad (amb un espectacular salt d’aigua que ens va deixar als que el vam retratar bastant xops) fins arribar a Voss (on encara se celebren per sant Joan les bodes amb ritual pagès). Passat aquesta població ens vam adonar que bona part dels vagons estaven reservats als grups, circumstància que ningú ens va advertir (inclòs el revisor), mentre hi havia vagons totalment buits, tancats amb clau. Després d’uns minuts, el mateix revisor ens va obrir un d’aquests vagons. Va ser el primer incident d’aquest viatge on ens vam adonar que la noció organitzativa noruega (malgrat la seva fama) és francament millorable.

Prop BergenPassada aquesta població el tren ens conduí a l’estació de muntanya de Myrdal. Aquí vam agafar el famós tren panoràmic de Flam, un trajecte curt però ple de paisatges dignes de veure i fotografiar. En arribar a Flam, i mentre esperàvem el vaixell que ens havia de passejar pel fiord, vam visitar el modest museu del tren de Flam o Flamsbana. Una mostra molt interessant de com van construir la línia fèrria (en el seu temps una fita de la enginyeria pel desnivell que presenta) fins a aquesta població, inicialment pensat pel transport de minerals i mercaderies.

Quan s’atansava l’hora d’embarcar ens van comunicarsognefiord al mateix port de Flam, que el ferry s’havia espatllat i que intentarien o bé embarcar-nos en una altra companyia directament fins a Bergen (travessant tot el Sognefiord o Fiord dels somnis), o bé amb autocar fins a Voss, per tornar a agafar el tren fins a Bergen. Ens va estranyar que la mateixa companyia no tingués cap més vaixell per poder substituir a un avariat. Algú del nostre entorn va exclamar que això a Alemanya seria impensable que passés. La veritat que el nivell organitzatiu noruec, que en un viatge anterior a Oslo ens va semblar molt bo, aquest cop se’ns esmicolava. Davant de la incertesa i les poques explicacions que donaven els organitzadors (la veritat, que els noruecs ens van començar a semblar una mica “paradets”), i com que la nostra intenció era Tormentavisitar fiords (i el dels Somnis el teníem pensat contractar), finalment ens vam poder embarcar en el vaixell, que amb una posta de sol llarga i meravellosa i parant  en poblacions com Balestrand, Vik o Lavik, ens va fer admirar els 170 kilòmetres del fiord més profund d’Europa.

Per acabar el dia, tornàrem a sopar a un altre dels locals del Market Fish, on l’atenció al client és bastant acurada (sobretot perquè et poden atendre en uns quants idiomes, gràcies a la procedència diversa dels molts cambrers emigrants. Quan es pon el sol, la temperatura baixa ràpidament, per la qual cosa, és millor menjar i beure a cobert, cosa que vam fer a mitges, doncs el cafè no el servien al restaurant.

Tercer dia: recorrent la regió de Hardanger

SaltSortint de Bergen amb tren, fent el mateix recorregut fins a Voss, aquí agafàrem l’autocar fins a Ulvik, passant per la cascada d’Skierusfossen. Un cop arribats aquí, embarcàrem de seguida amb vaixell recorrent en un sentit  l’Eifiorden. Arribats a Eidfiord, pensant que hauria algun lloc on poder dinar, sense cap explicació, ens pujaren a un autocar que ens conduí primer al salt d’aigua de Voringsfossen i acte seguit ens portà fins al centre d’informació del Parc Natural de Hardangervidda, on tant sí com no, ens obligaren a tragar-nos un documental de 20 minuts amb pantalla super-panoràmica (cinc pantalles gegants combinades en un angle de 120 graus) que mostrar els diferents aspectes que inclou aquest gran parc natural. Després ens deixaren tan sols vint minuts per menjar en el bar. Potser el més interessant d’aquest parc és el gran glaciar de Hardanger-jokulen que contè (però al quan ni ens hi van atansar) i assabentar-nos que durant els mesos d’estiu, les preses i embassaments de la zona, deixen anar quasi tota l’aigua, com atracció pel turisme. D’altra banda, els noruecs tenen una gran experiència en domesticar la natura i aprofitar-la al màxim. Tornant a Eidfjord, amb vaixell altre cop fins a Ulvik, comprenent que potser haguésHargader estat millor dinar aquí tranquil·lament i aprofitar per conèixer millor aquesta pintoresca població.

De tornada, recorrent el Hardangerfjorden, i amb parades a Kinsarvik, Lofthus, Utne, Herand i Norheimsund, contemplàrem de lluny alguna de les antigues i originals esglésies de fusta noruegues. Des d’aquesta darrera població, tornàrem amb autocar i envoltats de pluja fins a Bergen. Aquella nit sopàrem esplèndidament al restaurant Oscar, al cantó del nostre hotel.

Quart dia: Bergen des de dalt

Com que el temps havia millorat molt, ens vam decidir per enfilar-nos amb el telefèric d’Ulriken (la més alta de les set muntanyes que envolten Bergen) per contemplar la ciutat i el seu fiord des de dalt. Hi ha Telefèricuna línia de busos que sortint des del Mercat del Peix cada hora porta fins al peu del telefèric (a 4 kilòmetres del port). En arribà a dalt comprovàrem que la climatologia facilità la invasió d’un banc de boira intens entorn del mirador, per la qual cosa ens refugiarem al bar, esperant que escampés, com va succeí al cap de mitja hora.

Realment la vista és espectacular. Tornant al port, ens animàrem a agafar aleshores el funicular de Floibanen, que s’enfila fins a un gran mirador que ens dóna una altra perspectiva de la ciutat, i on es troba el reputat restaurant Floien Folke, on amb una mica de sort, podeu menjar acompanyats de música nòrdica tradicional en directe. Gaudint de les vistes i un sol esplèndid, comprovàrem com untelefèric1 ramat de cabres pasturava tranquil·lament als nostres peus, més que acostumades a la proximitat i el soroll de la gent. De tornada, passejàrem pel port i les parades del peix, on ens oferiren carn de ren, de foca i…de balena, en forma de fuet (una altra dada que ens parla de la consideració que tenen els noruecs sobre les espècies protegides). No cal dir que d’aquesta mena de carn, la rebutjàrem amablement.

Al principi del Bryggen (o ciutat vella) es troba el Museu Hanseàtic, al qual entràrem per conèixer millor la història d’aquesta mena de Lliga comercial i política, d’origen alemany, que durant més de dos segles (del XII fins al XIV) aconseguí dominar bona part de les rutes i ciutats del Mar del Nord i el Bàltic. Conformada com una federació de ciutats, per a protegir els interessos comercials comuns, va hanseaticmantenir una mena de Dieta o assemblea democràtica amb representants de totes les ciutats adherides (van arribar a ser prop de 200). El museu, molt didàcticament, ens mostra la història i la quotidianitat dels delegats germànics de la Hansa a Bergen (van arribar a ser més de 2000). Aquesta organització va ser la protagonista de la dinamització comercial de la ciutat i la seva obertura al món. Gràcies a això, l’escassedat de cereal (bescanviat per peix fumat i pells), que havia provocat autèntiques èpoques de fam, va desaparèixer de Noruega.  La pesta negra i sobretot la formació dels estats nacionals va anar afeblint fins a la seva desaparició a aquesta Lliga.

Però Bergen no és només la Hansa. També és la pàtria del músic Grieg (hi té una casa museu prop de la ciutat), o l’autor teatral Ibsen (aquí hi va estrenar la major part de les seves obres), sense oblidar al pintor Eduard Munch, on es pot visitar un bon grapat d’obres representatives seves al museu Kode de la ciutat (que consta de 3 edificis) conjuntament Ibsenamb obres de Picasso, Klee, Astrup i d’altres. També és de les poques ciutats on hi ha un Museu de la Lepra, on desmitifica aquesta malaltia bíblica i la contribució noruega al seu tractament (el doctor Hansen és qui la va descriure amb detall i va facilitar els primers tractaments efectius). Així mateix també conté els interessants Museu de la Pesca i el Museu del Tricotatge.

Després de dinar vora el port, agafàrem el bus turístic, contemplant alguns dels barris de la part alta de la ciutat, on ens informaren que l’antiga presó, es va convertir en una residència per als mariners jubilats, mantenint-se gràcies a una part de les quotes que paguen tots els vaixells que entren al port de la ciutat. Una manera molt característica del model nòrdic de societat del benestar, per tenir curar dels integrants de la professió a la qual deu tant aquesta societat.

Cinquè dia: la pluja ens acompanya a Mostraumen

Una pluja intensa ens dóna el bon dia, mentre esperem embarcar al moll del Torget cap al Osterfiord Fiord Mostraumenamb destinació Mostraumen. El creuer consisteix en navegar direcció nord fins trobar el pont de Nordjordaland, rodejant l’illa d’Osteroy, amb paradesa Vikanes, Mostraumen, el salt d’aigua de Heskjedal i Vaksdal.

Rodejats inicialment per la boira, el cel s’obre per moments i podem contemplar la màgia d’aquest fiord. A la parada de Heskjedal, el vaixell es fica a tocar del salt d’aigua, encara que en aquest dia, alguns ja estem una mica tips d’aigua. Però el paisatge val molt la pena. Tornant cap a Bergen divisem una refineria petroliera, que ens recorda que des de Bergen es coordina i dirigeix l’extracció del cru del Mar del Nord. I a l’entrar a port, un altre detall que ens retorna a la naturalesa industrial pura i dura de Noruega: passem just al cantó d’un buc balener, d’una grandària desmesurada. Una autèntica fàbrica flotant, que ens recorda que aquest país posseeix una de les flotes més potents del món (darrera el Japó i Espanya), on els interessos de preservació de les espècies animals passen al darrere dels comercials, que molts cops s’assemblen més a autèntics depredadors que no pas a empresaris amb un mínim de consciència (Espanya és el país amb més consum de peix per càpita del món).Salt Mostraumen Em recorda que els armadors gallecs continuen estant al capdavant de la recerca de noves fonts d’explotació marina (després s’entristeixen molt si els afecta el “xapapote” a la Costa da Morte).

Desembarquem i dinem al Lido, bé i amb vistes al port (estar en un primer pis), encara que al ser un local d’auto-servei, la tranquil·litat de la qual fan gala les propietàries noruegues, ens fa passar una hora d’espera abans de menjar. En aquest i la majoria de locals de Bergen, els serveis només s’obren amb codi, que has de demanar al local. Suposem que és una mesura dissenyada per a que només l’utilitzin els clients i no els allaus ni els grups de turistes (la majoria de guies són estrangers i els hi manca la proverbial educació que trobes amb els naturals del país (per què serà?). A la nit sopem esplèndidament a un dels millors locals de Bergen, el To Kokker, al bell mig del Bryggen, on es conserva tot l’encant hanseàtic i decoració de les cases de fusta del segle XIX, ambientat amb llum de baixa intensitat, que ens transporta encara més a aquest passat del qual se senten tan orgullosos els noruecs.

Sisè dia: persisteix la pluja: compres i museus

Carrer BergenCom plou amb insistència, decidim uns anar de compres i d’altres al Kode (sobretot per veure les pintures de Munch (encara que les principals es troben a Oslo). Sortosament per les nostres butxaques és època de rebaixes. Ens interessa sobretot els productes de llana (guants i jerseis) i els protectors de pluja i fred (impermeables i anoracs). La majoria els comprem a bon preu per la zona comercial per excel·lència: carrers Strandgaten, Gagate, Torgalmeningen i Skostredet. Malgrat la fama d’horaris europeus, els comerços no obren fins a les 10 del matí, i alguns no tanquen fins a les 8 del vespre.

Dinem a dintre mateix dels magatzems Galleriet, on es troba al primer pis el restaurant Holberg-Stuen, on dinem ben a gust de plats típicament noruecs. El nostre àpat consta de sopa de peix, Killingfilet,vaixell abundants musclos fresquíssims, Scampi i Slaget pa Vagen, entre d’altres. Un bon lloc, cèntric i molt recomanable per la seva qualitat gastronòmica. Per tornar a l’hotel i com continua plovent intentem agafar un taxi, però ens diuen que aquí no es paren al carrer, sinó que cal anar-los a cercar a una parada de taxis. I també et pots trobar, com ens va passar al dia següent, que si el trajecte és massa curt, i sobretot si el taxista no és noruec, es neguin a portar-te. Una mica incomprensible per un servei, que encara que privat en la majoria de llocs té consideració pública, i sobretot, en una ciutat on la majoria dels dies plou amb abundància. Comparat amb l’excel·lència i facilitat del transport que vam trobar a Oslo, Bergen sembla anar molt pel darrera. Possiblement l’augment sobtat del turisme de creuers i pels fiords, faci que alguns aspectes de la ciutat grinyolen.

Setè dia: Universitat i Museu Marítim

Continua acompanyant-nos la pluja. Ens decidim per anar fins l’església de sant Joan (Johanneskirken), Johanneskirkenun bon exemple del gòtic nòrdic. Al seu interior destaca sobretot el sostre de fusta, molt ben conservat. A 200 metres, en ple recinte universitari, es troben el Museu d’Història Natural, el jardí Botànic i el Museu Marítim. Ens decidim per aquest darrer que, encara que modest si el comparem amb el d’Oslo, dóna una bona mostra de l’evolució de la navegació a Noruega, tan important en la seva història i economia, en tots els sentits. No sols pels vikings (i els seus descendents, els normands, “els homes del nord”), també per la Hansa, els baleners, l’exploració dels pols i ara finalment l’explotació petroliera del Mar del Nord. Noruega, ha estat sempre abocada al mar, fruit d’una terra dura que no assegurava per ella mateixa la supervivència dels seus habitants. Uns habitants, avesats a tractar amb d’altres pobles, amb mentalitat oberta i amable, molt lluny ja de la ferotgia vikinga, d’una resistència notable front l’adversitat (només cal recordar que els nazis van arrasar el país) i la climatologia extrema, però també amb una certa displicència enfront el fenomen turístic.Baixant Només cal fixar-se en el detall que la categoria dels hotels no es correspon mai a la realitat que t’hi trobes, bé et pots trobar amb hotels de 4 i 5 estrelles que aquí no passarien de 3, a tot estirar. Com sigui, Noruega val més d’una visita, però no és pas cap paradís. L’alcoholisme sempre ha estat un greu problema i l’estat del benestar es va deteriorant, alhora que aflora una xenofòbia de sempre latent (només cal recordar l’assassinat d’Olof Palme o la tragèdia de l’illa d’Utoya).

Al sortir del Museu Marítim, baixem al centre. Com que la pluja torna a presentar-se, ens refugiem al restaurant Dickens, amb una àmplia galeria coberta que fa de mirador al carrer més comercial de Bergen. Allí descansem per tornar a l’hotel i preparar les maletes per la tornada de l’endemà. A la nit, per variar una mica, anem al Sumo, restaurant japonès molt recomanable. Quan arribarem a Barcelona, haurem passat de cop dels 13 als 35 graus. Així és la Mediterrània!

Afegeix un comentari