SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

19 d'agost de 2016
0 comentaris

El somriure setmanal: En Cara Dura

Ve el títol d’aquesta setmana per culpa de les galtes que hi fiquen els polítics espanyols i perquè també es podria llegir tot seguit “Encara dura”, referit al ridícul mundial que està protagonitzant la política espanyola.

El primer somriure va pel socialista Pedro Sánchez que, ves per on, va passar 15 dies de vacances a la Vall d’Aran, en les mateixes dates i localització que l’inestimable Luís Bàrcenas. Es veu que els dos estimen molt la muntanya, possiblement el defraudador va descobrir aquest indret anant a esquiar seguint la família reial (és obligatori per tot bon cortesà residir i anar on vagi la Cort, ni que sigui dels “Miracles” com sembla que és l’espanyola a l’haver multiplicat la fortuna de forma no explicada l’anterior rei-comissionista, potser per la regla del 3% en l’exportació de certs projectes i productes balístics). El segon potser s’hagués tingut d’informar una mica més dels personatges que solen freqüentar aquesta vall pirinenca. Perquè ja em direu si ningú no sospitarà res que no hagin coincidit enlloc en un territori tan minúscul com l’Aran. Segur que un dia o altre algú del PP ho insinua. És que no hi ha millor complot que el que un s’inventa per desqualificar el contrari, i si pot ser, matar més d’un pardal a l’hora.

En aquesta excel·lència tasca de facilitar informació a en Sánchez l’hagués pogut ajudar l’inestimable amic Iceta (hi han amistats que maten), però es veu que estava massa ocupat fent declaracions per donar alternatives a la possible investidura de Rajoy. Per cert, que darrerament mai aclareix si parla com a secretari del PSC o com a veu executiva del PSOE. Aquest sempre ha estat i serà el “misteri Iceta”, quasi com el famós “assumpte Tornasol” del Tintín. Com no podia faltar, ben aviat li va matisar les seves declaracions el company fraternal Lambán, del PSOE aragonès. És que ens estimen tant els aragonesos…..que no saben com apartar els ulls dels catalans, sobretot si són obres d’art que els hi vam salvar de la desaparició (o viatge transatlàntic). De fet, li estan fent repetidament el que Iceta se’n va fer un tip de fer en temps del Maragall, el corcó “federal”. Bé, la veritat és que no li deixen el que sap fer millor que ningú, propostes ben enrevessades per anar passant el temps i no moure’s d’allà on es trobi.

I la traca final, no podia ser d’altra manera és…..(se sent redoblar de tambors) pel fantàstic Rajoy! Cansat de repetir que està disposat a negociar, ell no ha proposat res. En aquest vodevil s’obre una primera porta i parla Rajoy: diu que és molt urgent negociar i formar govern, pels compromisos europeus i bla, bla, bla. Entra per una altra porta i surt per una de diferent: li fan una proposta concreta (sis punts de res) ell diu que ho sotmetrà a l’executiva del PP….dintre d’una setmana, surt per la porta. El dia d’aquesta nega, torna a sortir a escena dient que seria l’executiva qui decidiria sobre els 6 punts, malgrat haver-ho escrit al Twiter (sembla mentida que un registrador de la propietat li falli la memòria, estarà patint algun mal?), precisant que només va demanar permís per negociar. Finalment, després de la reunió, amb l’advertiment de Sánchez, que si no ficava data d’investidura entraria una moció al Parlament i el de Rivera, que no admetia matisos a les sis condicions; Rajoy anuncia que ha decidit acceptar totes les condicions i anar a la investidura. Com a culminació d’aquest sainet, en aquest joc d’obrir i tancar portes, típic del vodevil madrileny, surt el cap parlant de la Presidenta del Congrés i diu que ha decidit fixar la data de la sessió d’investidura el 30 d’agost. Aquest mateix cap parlant va dir, quan li van preguntar això mateix, amb tota la cara del ciment armat, que hi estaven treballant. Treballant? En què? En calcular la data més esperpèntica per unes possibles terceres eleccions? Segurament, el concepte de “treballar” entre aquesta tropa de saquejadors i la majoria dels mortals és molt diferent.

El resultat és una obra còmica impagable. I encara ha de venir el tercer acte. Hi ha dos possibles finals apoteòsics, en cas de fracàs de la investidura: o bé el PSOE finalment arriba a un acord de mínims amb els independentistes (obrir la possibilitat d’un referèndum pactat, potser a dos anys vista) i forma un govern de progrés, o bé anem a unes eleccions el dia de Nadal, que els del PP pensen que els hi seran favorables, sense comptar amb el previsible col·lapse del vot per correu, l’emprenyament de molt votant catòlic i de dretes, i perquè suposen que després d’aquesta monumental presa de pèl, l’electorat d’esquerres estarà desmobilitzat. Però no em digueu que no seria un final fantàstic, quasi ideat per l’inventor de l’esperpent (un altre gallec), on ja tothom podria començar a dir les barbaritats que volgués. Total, encara que un sigui un delinqüent confés, la justícia no actua i els ciutadans voten igual. Doncs vinga, ànim: VOLEM TERCERES ELECCIONS! Si us plau…que volem continuar rient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!