Píndar (i 4): Les ístmiques

Els jocs nemeus i els ístmics se celebraven cada dos anys. Els primers se celebraven a la vall de Nemea, prop de la ciutat de Cleones. Els segons es feien al santuari de Posidó, a l’Istme de Corint. Juntament amb els Pítics i els Olímpics tenien la condició de panhel·lènics, és a dir, que podien participar qualsevol grec, vingués d’on vingués, fos Sicília o la costa jònica de l’Anatòlia.

“L’home esforçat porta en el seny la previsió.

Si es lliura a una noble ambició

i no regateja esforços ni fatiga,

si té èxit els nostres cors no gelosos

cal que li retin un gran homenatge.

Als homes els és dolç el salari de llurs obres,

al rabadà, al llaurador, a l’ocellaire i a qui viu de la mar.

Tothom pugna per allunyar del seu estómac la fam“. (Ístmica I, 41-49)

“Per la terra abundosa de fruits i pel mar

camina el llamp, inextingible, de les obres com cal.

Cal fer qualsevol cosa per neulir l’enemic”. (Ístmica IV, 42-43, 68)

L’esplendor del temps passat dorm

i els mortals ja no hi pensen.

Però ara el senyor de la terra m’ha donat

un jorn més serè després del tràngol.

Camino impertorbable vers la vellesa,

vers el jorn de la mort. Tots morim sent som iguals.

Només el destí és desigual.

La dolcesa, si és contra justícia,

té un final molt amargant. (Ístmica VII, 16-17, 37-38, 41-42, 47-48)

“Val més considerar l’afer que tens davant teu;

el temps plana falsari sobre els homes

i retorça el camí de la vida.

Però fins i tot això té remei,

si més no quan la llibertat ens ajuda.

Al cor de l’home cal que hi hagi esperança.” (Ístmica VIII, 13-16a)

Afegeix un comentari