SAVIESA DE GOS

El trobador del qual ens han arribat més composicions (120 en total).

VIADEIRA

“No el prengueu al fals marit,

Joana aprimada!

No el pregueu lo fals jurat,

que n’és ruc mal ensenyat.

No el prengueu lo mal marit

que n’és ruc, és adormit.

Que ruc és mal ensenyat

no sigui per vos amat.

Que ruc és i ensopit,

no ajegui amb vós al llit.

No sigui per vós amat,

m’és val qui heu amagat.

No ajegui amb vós al llit,

més us hi valdrà l’amic”.

Aquí teniu la versió cantada per Celdoni Fonoll:

ESPIGADURA

“A la pluja i al vent iran

els qui muller tenen

Els amics iran espigant,

a la pluja i al vent iran,

aquells qui no espigaran

a la pluja i al vent iran,

les dones seran de banda

les escarniran.

Infants veig amb goig i cants,

a la pluja i al vent iran,

al jardí i al prat verdejant,

a la pluja i al vent iran

i les flors i els ocells cantant”.

ALBA

“Així com qui anat erra la via

que deu tenir, quan va dins nit obscura,

i té camí mal i brau, que l’atura,

i no sap lloc ni el camí on sia,

sofrint mal temps que veu morir,

sóc jo, que anar no puc, que tinc desig

veure la nit finida, començant l’alba.

Que el camí he errat quan fer devia

tant m’és la nit fera salvatge i dura,

i el temps tan brau, com més va més empitjora;

perquè no sé om tinc ni on m’estic;

que estant no puc anar ni romandre,

no puc deixar temps ni el puc sofrir,

perquè m’albiro que està tardant prou l’alba.

Jo no sóc gens com qui va a l’amiga

de nit, car la que cullo m’atreu segura

pensant en ella, i d’altre no en té cura,

i deixo la nit, i vull prendre al clar dia;

car no tem la lloa ni el mal dir,

sinó que puc amb llum deixar-me veure

perquè deixo la nit desitjant l’alba”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!