Joglars catalans (4): Guillem de Cabestany

La llegenda (o brama falsa que va córrer) diu que un marit aristòcrata (Ramon Castell), sabent-se cornut el feu matar, tallant-li el cap i donant el cor com a part del sopar a la seva dona, que se’l menjà.

“Més jo m’alegro i gaudeixo

per un goig d’amor que tinc al cor,

d’on m’és dolç crescut desig;

que menys que serps de sicòmor

me’n desfaig de varis fadrins,

abans oblidaré tot altre goig

d’on va l’amor pocs besos he rebut.

Car dones fan tornar valents

els desvalguts i malcontents;

que tals són francs i graciosos

que si la dona no estimés

llavors tothom fora esquiu;

per això en sóc els més humiliat

i orgullós dels salvatges”.

 

“El jorn que us he vist, dona, primerament,

quan us plagué deixar-me-us veure ,

deixí mon cor tot altre pensament

i foren ferms en vós tot meu voler;

que així em poseu, dona, al cor l’enveja

amb un dolç somris i amb un simple esguard,

de mi i de tot em feres oblidar”.

Afegeix un comentari