Joglars catalans (3): Guillem del Berguedà

De 31 cançons que ens han arribat, en destaco aquestes estrofes:

“Cançó he començada que serà lluny cantada

amb aquest so vell i antic

que va fer Ot de Montcada ans que pedra posada

fos al campanar de Vic.

Per això he mogut la guerra que és crescuda

de mon sogre el del front pic,

i és per molt sabuda que no tem ni engany ni ruda

de cap enemic meu.

Per Déu, bé em tinc per ruca si l’anell i la crossa,

puix és mon enemic,

no li talli també sa bossa que tants conys esterrossa

amb un pal que n’és un pic”.

 

“Cançoneta lleu i plana, lleugereta, gens ufana

faré jo de mon Marquès,

el traïdor de Mataplana, que d’enganys farcit n’és ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d’engany ets farcit i ple.

Del braç no us dono una figa, sembla cabiró de figa

i porteu lo mal estès;

prou hauria ortiga que el nervi us estengués.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès

d’engany ets farcit i ple.”

 

“Amic Marquès, si el cop poguéssiu empènyer

mort agrairien qui els marits fa cornuts,

qui corteja dret i que els corns sap fer empènyer

i no tem mai ni crit ni cony de gossa,

guerra ni feix, ni barrera ni pont,

ans se’n alegra de banyar-se en la font,

que sense aigua no podria estar sana

més que jo d’amor un jorn a la setmana”.

 

” D’aquests n’hi ha tres que amb llurs mullers he jagut,

i he abeurat cent vegades mon cavall en llur font,

i he passat per llur pont

els meus  dos palafrens, que estimo més que Agramunt”.

 

“De Buerguedà, cap home desamorós

al meu semblant no té goig ni honor;

que així com seny val més que follia,

val més qui serveix i fa millor en honrar

que aquell que vol prendre i no donar

perquè vull més ser pobre honrat

que vil manar i desenamorat.

De Berguedà, com que sou maliciós

creieu que jo sigui d’aital color.

No en sóc, que en lloc de goig prenc dolor;

més bon respir m’ajuda a suportar,

perquè vull més no aconseguir i encalçar

que aconseguir del que no he estat pagat,

car com mil d’altres val un bé desitjat.”

 

“Oreneta, ton cantar m’enfurisma;

què vols i cerques que no em deixes dormir?

Enutjat em tens i no sé què respondre,

que no estic sa des que passà la Gironda;

i com no em dius ni saludes el missatge

de benestar, no entenc ton llenguatge”.

 

Afegeix un comentari