De 31 cançons que ens han arribat, en destaco aquestes estrofes:
“Cançó he començada que serà lluny cantada
amb aquest so vell i antic
que va fer Ot de Montcada ans que pedra posada
fos al campanar de Vic.
Per això he mogut la guerra que és crescuda
de mon sogre el del front pic,
i és per molt sabuda que no tem ni engany ni ruda
de cap enemic meu.
Per Déu, bé em tinc per ruca si l’anell i la crossa,
puix és mon enemic,
no li talli també sa bossa que tants conys esterrossa
amb un pal que n’és un pic”.
“Cançoneta lleu i plana, lleugereta, gens ufana
faré jo de mon Marquès,
el traïdor de Mataplana, que d’enganys farcit n’és ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany ets farcit i ple.
Del braç no us dono una figa, sembla cabiró de figa
i porteu lo mal estès;
prou hauria ortiga que el nervi us estengués.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
d’engany ets farcit i ple.”
“Amic Marquès, si el cop poguéssiu empènyer
mort agrairien qui els marits fa cornuts,
qui corteja dret i que els corns sap fer empènyer
i no tem mai ni crit ni cony de gossa,
guerra ni feix, ni barrera ni pont,
ans se’n alegra de banyar-se en la font,
que sense aigua no podria estar sana
més que jo d’amor un jorn a la setmana”.
” D’aquests n’hi ha tres que amb llurs mullers he jagut,
i he abeurat cent vegades mon cavall en llur font,
i he passat per llur pont
els meus dos palafrens, que estimo més que Agramunt”.
“De Buerguedà, cap home desamorós
al meu semblant no té goig ni honor;
que així com seny val més que follia,
val més qui serveix i fa millor en honrar
que aquell que vol prendre i no donar
perquè vull més ser pobre honrat
que vil manar i desenamorat.
De Berguedà, com que sou maliciós
creieu que jo sigui d’aital color.
No en sóc, que en lloc de goig prenc dolor;
més bon respir m’ajuda a suportar,
perquè vull més no aconseguir i encalçar
que aconseguir del que no he estat pagat,
car com mil d’altres val un bé desitjat.”
“Oreneta, ton cantar m’enfurisma;
què vols i cerques que no em deixes dormir?
Enutjat em tens i no sé què respondre,
que no estic sa des que passà la Gironda;
i com no em dius ni saludes el missatge
de benestar, no entenc ton llenguatge”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!