Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

3 de febrer de 2010
11 comentaris

Guerra de retrets

Als principis del 80, es va estrenar una pel·lícula WarGames”, considerada de culte pels cinèfils. L’argument resumit ens explica que en plena guerra freda, un jove intel·ligent adolescent, que passa gran part del seu temps lliure jugant als videojocs, durant una recerca de mòdems automatitzada (en aquells temps no existia Internet), connecta amb un ordinador estrany que sembla que sigui d’una empresa que desenvolupa videojocs. Aconsegueix entrar-hi i troba pocs jocs, però hi ha un que sembla molt interessant: “Guerra Termonuclear Global”.

Comença a jugar-hi.

(Continua)
.

Sense que ell ho sàpiga, l’ordinador no és d’una empresa de videojocs, és un ordinador preparat per donar resposta a un atac nuclear (War Operation Plan Response). WOPR, és un sistema informàtic militar secret, basat en la intel·ligència artificial per ajudar a l’Air Force d’USA a decidir què fer en cas d’un atac soviètic.

El joc demana al jove que trií un dels dos bàndols. L’adolescent, juga al bàndol soviètic, i sense saber-ho activa els senyals a les pantalles del pentàgon que els soviètics estan preparant-se pel llançament de míssils. Els militars americans, donen ordre a l’ordinador que prengui les mesures per un contraatac. La guerra està a punt de començar, doncs els militars volen llançar els míssils abans que arribin els dels soviètics. De cop la mare del noi el crida i deixa de jugar-hi. Per sort per la humanitat, a les pantalles del pentàgon tot s’atura.

Els experts programadors militars descobreixen el que ha passat i prenen mesures perquè no torni a succeir o això es pensen. Però WORP té vida intel·ligència pròpia, ja se sap en una pel·lícula tot s’hi val; i vol continuar amb el joc. Malgrat les mesures dels militars per impedir que es torni a repetir, WORP comença a preparar un atac real nuclear d’USA a la URRS. Quan tot semblava perdut, el jove protagonista junt amb el que havia estat el programador del WORP, un guru de la informàtica que feia temps que vivia retirat, esbrinen que per l’ordinador tot és un joc. WORP, malgrat ser molt intel·ligent és com una criatura i com totes, sempre que juga, vol guanyar.  

Per això , al darrer moment, aconsegueixen convèncer al WORP que jugui a tres en ratlla contra ell mateix. WORP hi juga, fa totes les combinacions possibles i mai guanya, sempre perd. WORP al final arriba la conclusió que si no vol perdre, el millor que pot fer és no jugar-hi. A continuació WORP comença a fer totes les simulacions possibles dels atacs i contraatacs de míssils nuclears i arriba a la mateixa col·lusió: En una guerra termonuclear global no hi ha mai cap vencedor, tots som perdedors. Finalment WORP per si mateix, decideix no començar la guerra com la millor solució per no perdre.

Companys i companyes, tingueu present que en una guerra de retrets, tampoc hi ha cap guanyador. El millor si no vols perdre, és també no començar-la.

 Endavant les Atxes!!

  1. La llàstima és que no l’haguessis pensada quan ereu a ERC. No deixa de ser simptomàtic que tres dels protagonistes principals d’aquesta crisi (Carretero, Carandell i Renyer) es presentessin com candidats a President d’ERC (ells dos) i a Secretari General (ella) contra Puigcercós, Benach, Ridao i Niubó. Els que van marxar a Reagrupament s’han  tornat a barallar (i en Renyer fins i tot marxa , mentre que els altres quatre han sabut posar-se d’acord entre ells en benefici del projecte comú d’ERC.

  2. Si el WORP juga contra ell mateix quan guanya perd i quan perd guanya. Tanmateix al tres en ratlla jugant perfectament sempre es fan taules.
    El problema és que als retrets no hi jugues contra tu mateix.

  3. Ei Manel, ahir ja et vaig dir que és una gran comparació amb la situació de RCat. Provaré de trobar la pel·lícula, tot i que és antiga i serà complicat.
    Com bé dius, el millor és no començar cap guerra, ni cap disputa. Ara és el moment d’anar tots a una (cosa que, desgraciadament, els independentistes no ho hem fet mai) per aconseguir la llibertat del nostre país, que és ben sabut que és el més urgent.
    Endavant les Atxes!!
    Salut i Independència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!