Sense ser professional, fou cavaller prop de Ripoll, de nou cançons que ens han arribat, destaco dues estrofes de la seva poesia més famosa:
“Faré cançó abans que vinga mal temps,
puix a Tolosa n’anam plegats.
A Déu comano tot cant que resti ací;
plorant me’n vaig, car les dones estimo més.
Tot lo país, de Salses a Tremp
salvi Déu, i més enllà on ma dama està”.
“No n’és cap joia el desig que em ve,
que si m’estreny, no tinc poder per mi,
més sol estant canto tot solet m’estic
i penso en ella amb cor qui veu:
la dolça pensa em sojorna i refà
i tinc alt pensar prou bons jorns”. (Faré cançó)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!