Dels dotze cants que ens han arribat d’ell, és el que trobo més complert (amb una música vibrant, semblant a una dansa) d’aquest joglar rossellonès:
Tant m’abelleix goigs, amors i cants,
alegria, esplai i cortesia
que el món no té doblers ni mantenida
com millor d’això tingués per ben trobat;
doncs, sé bé que mon amor té les claus
de tots els bens que ni tinc ni espero,
i res d’això sense ella no puc haver.
Sa gran valor i son humil semblant,
son ben parlar i son bell estar,
m’han fet sempre voler sa senyoria
més que d’altra que haja vist molt abans;
i si el seu cor amorós i suau
en sa mercè no em deixa retenir,
ja dels amors no em pot fer mon plaer.
Tant he volgut son bes i encants,
l’he desitjat ella i sa companyia
que ja no crec, allunyar-me’n voldria,
que ja partir em pogués acontentar;
i si no he dit honor ni bé ni lloar,
no me’n fa gens per mentider passar,
que sa valor sap ben provar el que és ver.
Bona dona, cortesa, benestant,
amb segur seny, sens blasme ni follia,
si ja no us veig tant sovint com voldria,
mon pensament alleuja l’afany,
on em delejo, és sojorn i és repòs;
i quan no us puc pels meus ulls contemplar
veig-vos adès en pensament, jorn i ser.
Sabeu per què no em giro ni vacil·lo
d’amar-vos, ma bella dolça amiga?
Car ja no em cal dubtar, si us tenia,
que fiquéssiu falsedat ni engany;
perquè no tinc més, ho puc albirar cert,
que vos pugueu els meus ulls rebutjar
i a una altra besar, abraçar ni tenir.
Doncs, si ja em veig dins vostres braços inclòs
i si els dos ens tenim d’un voler,
em meravello on podria el goig encabir.
Us enllaço la música feta pel grup “Els trobadors” on cantava la ja desapareguda Maria Dolors Lafitte.
https://www.youtube.com/watch?v=xkh6LhWj5IA
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!