Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

19 de maig de 2009
0 comentaris

Transcripció de l’entrevista a Joan Carretero els Matins de TV3

Aquí teniu el vídeo i la transcripció de l’entrevista que el dilluns 18 de Maig van fer a Joan Carretero en el programa “Els Matins de TV3”.

Si premeu +Vull llegir la resta de l’article, podreu llegir la transcripció.

Transcripció de l’entrevista a
Joan Carretero als Matins de TV3 a 18 de maig 2009

 

Les primeres preguntes son sobre l’èxit del FC.
Barcelona i del seu entrenador Pep Guardiola.

___

 

Fa poc més de 15 dies que va decidir per marxar de
ERC, però la lectura que més o menys es pot fer és que l’hi van obrir les portes
i el van convidar a marxar. Vostè se sent així?

Bé,
el que he de dir, és que he estat gaire bé 20 anys militant al partit, he
militat amb il·lusió, he militat amb moltes ganes, he fet el que vaig poder,
però com moltes coses a la vida, s’acaben, aquesta és una etapa que s’ha
acabat, per tant doncs la deixo al darrera i a partir d’ara s’obre una nova
etapa.

 

Està dolgut, està emprenyat?

No,
no,  en absolut, ja he dit que s’ha
acabat una etapa, em vaig apuntar a ERC bàsicament per aportar el meu gra de
sorra per aconseguir la independència del meu país, a mi em sembla que ara no
és la millor eina per aconseguir-ho i per tant com diuen alguns: Bon vent i
barca nova.

 

Perquè creu que ERC no és la millor eina ara o la
millor via per aconseguir la independència del país? 

Be,
perquè a base de gestió i pluja fina diguem-ne que és complicat assolir-lo, per
tant a mi em sembla que el que cal fer és apostar clarament per alliberar el
país i només com dic, amb gestió i pluja fina, doncs això no s’aconsegueix.

 

A partir del moment que vostè va deixar de ser
conseller de la
Generalitat van començar les desavinences o venien de més
lluny i eren més somortes?

No,
no, ja quan era conseller de la
Generalitat i està escrit en algun diari, ja vaig dir que
votaria no a l’Estatut, vaig dir que l’Estatut no era una eina bona i per tant
és evident que llavores la nostra direcció apostava pel famós i mític ja “Si
crític” i d’altres coses que no venen al cas, perquè com ja he dit penso quan
s’acaba una època ja no valen els retrets, perquè no serveix de res, i ara es
tracta de treballar en positiu per la nova situació.

 

No li preguntava per allò que tots sabem i li va
costar el càrrec de conseller a instàncies del President Maragall cap al seu
partit, sinó precisament per aquestes coses que vostè diu ara que potser no
venen al cas, però m’he està admeten que ja havia una mala relació tapada,
somorta, però que ja les coses,  vostè no
les veia com la direcció del partit les platejava més enllà dels articles
famosos i polèmics

Bé,
a mi, em semblava que no s’estaven prenen les decisions adequades pel bé del
meu país, no es plantaven cara a determinades situacions, doncs que feien que
el nostre país es desarticulés, que perdés gruix nacional, bé, doncs a partir
d’aquí les vaig exposar a on tocava i com tocava , bé, ja dic això és el passat
i el que m’interessa és el present i el futur.

 

Doncs el present i el futur passen per un
plantejament polític que vostès estan impulsant a traves del Reagrupament.Cat,
però que mereix la desaprovació d’alguns, sobretot dels seus excompanys de
files, per exemple: Carod-Rovira: “L’independentisme fora d’Esquerra és
extraparlamentari”

 Jo
el que l’hi puc  dir, és que ara, el que
és extraparlamentari és l’independentisme

 

N’està segur?

Jo
n’estic convençut, si, si.

 

També diuen de vostè que vol dinamitar la imatge
d’unitat que al final han aconseguit Carod i Puigcercós, se la creu aquesta
unitat?

Jo
remeto a tots els seus televidents i no és per fer-li competència en contra,  que mirin el Polònia i veuran de veritat, quina és la imatge d’unitat es
projecta.  

 

Vostè creu més el Polònia que la realitat que diu
el seu expartit?

Sempre
he dit als que fan Polònia , els quals
els admiro a molt, que la realitat és molt més bèstia del que fan ells al seu
programa, però en fi, també entenc que han de ser moderats quan fan humor.

 

Comentaris sobre Polònia i les imitacions del Cuní…

 

 

Vostè és de dretes diuen i ara se n’adona

A
caram!, bé, hi ha gent que s’adonen de les coses quan són madurs (ho diu somriem amb ironia). En tot cas,
aquí ens volen fer jugar un joc estúpid , és a dir, sempre he dit que
l’important en política és l’eix nacional sobretot en les nacions com Catalunya
que no tenen estat. I a més a més no ho és que ho digui jo, perquè això no
tindria cap valor si només ho digués jo,  fitxi-s’hi bé, que fa poc hi ha hagut un
exemple evident que l’eix nacional prima més que sobre aquest eix que ens volen
fer jugar contínuament de les dretes i de les esquerres: Si ens imaginem que el
PSOE és d’esquerres i ens imaginem que el PP és de dretes,  fa quatre dies en fet un pacte en clau
nacionalista espanyola i han fet un govern nacionalista al País Basc. Si
l’important fos l’eix esquerra o dreta, seria impossible aquest acord PP-PSOE.
Si l’eix esquerra o dreta fos tant important seria impossible que grans
personatges de l’esquerra francesa acceptin càrrecs al govern del Sr. Sarkozy ,
per tant en tots els països seriosos, és evident que hi ha, en els països occidentals,
uns matisos, entre la dreta i l’esquerra, però al final el que pesa és sempre
els interessos nacionals i als catalans ens fan creure que els interessos
nacionals de Catalunya no compten mai i el que compte és ser de dretes o
d’esquerres. Miri jo em sento bàsicament hereu del republicanisme català, d’un
republicanisme progressista, d’un republicanisme que ha buscat el benestar de
les persones, però que també ha buscat evidentment el reconeixement nacional i
en definitiva totes aquestes històries de les dretes i les esquerres,
francament em preocupen molt poc.

 

Per tant vostè creu que aquesta opció és una
divergència, però ja superada, ja no hi ha dretes i esquerres davant de la
necessitat, d’una necessitat d’unió d’unitat nacional que vostè reclama per
Catalunya.

Ja
l’hi dic, els espanyols al País Basc ho acaben de fer,  ells han vist que havia un cert risc i han fet
un govern nacionalista espanyol sense cap mena de problema i els alemanys han
fet la gran coalició i per tant jo entenc que els interessos nacionals sempre
estan per sobre. Miri en la crisi econòmica que estem patint arreu del món, un
dels territoris que pateix més aquesta crisi és Catalunya perquè no tenim cap
instrument econòmic per poder canviar les coses,  avui en sembla que entra en vigor això de la
subvenció a la compra de cotxes i la Generalitat no pot posar-hi un duro, Navarra fa
temps que hi posa 2.200 € i per tant ha apaivagat aquesta crisi, la llei de
dependència no es pot posar endavant de debò en recursos, perquè no en tenim…etc.
Catalunya és un país que els recursos que té no els pot administrar de cap
manera i per tant no té eines per a fer front a aquests problemes i quan els
polítics de Catalunya diuen que volen fer polítiques de benestar fan un brindis
al Sol, perquè no tenen recursos per fer-ho. A Catalunya i sobretot a Catalunya
dir que ets de dretes o esquerres són afirmacions d’un brindis al Sol, en
definitiva perquè no serveixen per res, perquè no hi ha recursos ni per fer una
cosa o l’altre. Per tant el primer que hem de fer és tenir la capacitat de fer
política i quan tinguem capacitat de fer política  llavors ja matisarem qui és més cap a qui o
més cap allà.

 

Això que vostè diu que són interessos nacionals,
per alguns, atesa aquesta situació econòmica, complicada passaria per la
sociovergència, però suposo que vostè, deu veure com solució a aquest problema d’interès
nacional a un pacte de CiU i ERC , de fet vostè ja ha dit que seria l’únic que
el faria replantejar continuar impulsant el Reagrupament.Cat  si hi hagués aquest pacte?

A
veure, jo dic i ho mantinc que si els partits, diguem nacionals de Catalunya,
acordessin anar junts en la propera legislatura en un pacte de sobirania i no
per gestionar les misèries, nosaltres desapareixem del mapa un minut desprès d’aquest
anunci.  I ho dic per això, perquè a
Catalunya es va platejar fa uns anys canviar les coses, que hagués un reconeixement
nacional de Catalunya, no hi ha estat, que hagués un augment de l’autogovern
amb un famós blindatge de competències, que s’ha vist que aquestes competències
són violades contínuament pel govern central, i es volia fer un sistema de
finançament que d’alguna manera ens apropés al concert econòmic o com a mínim
que  acabés amb l’espoli fiscal que
pateix Catalunya i cap d’aquestes coses han passat . Els espanyols , els de
dretes, els d’esquerres i els artistes fins i tot, ens han dit que hem de ser
una comunitat autònoma de règim comú i que no tenim opció a res més , per tant
a hores d’ara, en aquest moment de la historia de Catalunya, ja saben de què va
això: Comunitat autònoma de règim comú o Estat propi.  Jo sóc del que vull un Estat propi bàsicament
per poder gestionar els interessos de la ciutadania de Catalunya , per tant
crec que el que ara toca és avançar cap l’Estat propi.

Els
catalans ens tenen distrets fa temps en batalles perdudes sempre, miri quan un
té un Estat no li cal recollir signatures per tenir seleccions nacionals , no
li cal recollir signatures, perquè li reconeguin la seva llengua a la Unió Europea, a l’ONU
o li faci falta..etc. Els catalans no ens podem perdre contínuament en lluites
fratricides ni en lluites estèrils,  per
tant el que hem de fer, és unitat de tots aquells que volem que el país
esdevingui allò que són totes les nacions del món: un Estat.

 

Quan una part important, diguem dels sectors de
pressió d’aquest país parlen de la necessitat de la sociovergència, entre
altres coses s’emparen que això representaria pràcticament el 80% del que avui
és el Parlament de Catalunya, vostè creu que això no seria bo per Catalunya?

Penso
que seria molt dolent, en tant i quan fos una unió per gestionar el status quo
actual, si fos una unió per avançar en tot aquests temes que he dit, de tenir
reconeixement nacional,  de tenir
recursos i gestionar els nostres recursos i de tenir un autogovern com Déu
mana, seria evidentment un avenç. Jo crec que els  demanen insistentment això, és per tornar a
l’oasi català de gestionar misèries, del peix al cove..etc, si fos evidentment
una unió de dos partits importants per avançar 
des del punt de vista nacional, que avançar des del punt de vista
nacional vol dir indefectiblement avançar des del  punt de vista social, i avançar des del punt de
vista econòmic, doncs encantat de la vida. En tot cas, aquesta gent que
preconitza això sempre s’oblida de què tenint la representació del 80% és
discutible en tant i en quant , som un país que en les eleccions al Parlament
de Catalunya tenim un índex d’abstenció brutal, i per tant hi ha molta gent,
moltíssima gent que  no està participant
de tot plegat.

 

La seva formació, la seva associació
Reagrupament.Cat va en camí en convertir-se en un partit polític, en quin
termini ?

Nosaltres
el que hem fet és una associació cultural que és l’eina fonamental que volem
fer servir per operar a la societat, el fet d’acabar de tenir un partit serà en
tot cas purament instrumental, i nosaltres pensem que hem de crear noves
maneres de participar en política i una d’aquestes, és crear un moviment
associatiu que permeti a gent que se senten una mica més, parlant en termes clàssics,
d’esquerres o no tant d’esquerres, o més liberals o més socialdemòcrates , es
trobin còmodes en aquesta associació que el que busca és incidir políticament
evidentment amb un país per un objectiu: Estat propi.

 

Però aquesta associació quan arribi les eleccions
al Parlament de Catalunya, haurà de tenir algun paper més si és que realment
vol incidir i si aquest paper és ara al marge d’on vostès estaven preferentment
la gran majoria que era a Esquerra Republicana no sembla que sigui cap a cap altra
formació política, per tant vostès estan anava dir condemnats potser seria
excessiu, però vostès estan preparats per 
convertir-se en partit polític?

Nosaltres
estem preparats i el que volem és preparar una alternativa política, que veurem
si s’articula en un partit, en una associació d’electors, o una suma de
partits. El que nosaltres volem és que tot aquest món de nacional català que
més a més ha estat hiper fragmentat amb grup, grupets i més grupets, doncs
tendeixi a la unitat i formalitzi davant de la societat catalana una
alternativa evidentment  que es pugi
votat, una alternativa electoral  al
Parlament amb uns punts basic que ja hem anat desgranant durant aquests temps.

 

El senyor Artur Mas l’hi ha obert les portes a la
casa gran?

Si,
ja he dit que gràcies per l’hospitalitat, però en tot cas, nosaltres busquem una
altra manera d’incidir en la política , nosaltres el que no volen de cap manera
és tornar al pujolisme diguem-ne ara en noves formes, jo entenc que és una
etapa que s’ha acabat, el propi Pujol en els articles està dient que allò que
ell va somiar no està sortint, per tant doncs ara penso que hem de treballar
per tots aquests catalans que desprès de l’Estatut han vist que no hi ha res a
fer, els espanyols no ens volen de cap altra manera que com una comunitat
autònoma de règim comú, doncs volem treballar d’una manera decidida per
aconseguir d’una tacada tot allò que volem els catalans, és a dir, està
articulats al món en forma d’Estat. El dia que no hagi estats al món, els
catalans no tindrem, perquè tindre’n?, però mentre els grups humans, les
nacions s’articulen al món a través dels estats, no potser que els catalans
siguem dels pocs de què no en tenim.

 

Per tant d’aquells que auguren que vostè acabarà a Convergència  els nega la major?

Escolti
, miri, jo no he tingut cap mai vel·leïtat convergent , han estat sempre els
meus adversaris i a vegades inclòs els meus enemics polítics. Li puc confessar
que mai he votat convergència, el que és evident és que al món de convergència
hi ha gent, sobretot votants, molts militants que evidentment diuen que ells
volen l’Estat català , volen avançar cap el reconeixement nacional de
Catalunya, per tant, aquesta gent, des d’aquest punt de vista, són dels
nostres. Ara el que és la direcció de convergència, evidentment no perden mai l’oportunitat
per dir que ells de fet en el seu programa electoral no hi portaran mai la
independència de Catalunya.

 

Quan vostè diu que li agradaria ser capaç d’anar
aglutinant tots aquests grupuscles que es plantegen l’independentisme, però en
canvi estan al marge o que no estan coordinats entre ells i per descomptat que
no estan vinculats a Esquerra Republicana, està pensant que vostè podria
arribar a un acord, per exemple amb les CUPs?

A
mi, m’encantaria que la gent de les CUPs pensessin que en aquest moment per d’amunt
de determinats discursos, que l’important és avançar cap l’Estat de Catalunya i
per tant a mi em plauria molt que les CUPs, doncs, s’apuntessin, treballessin, pro
d’aquesta alternativa que he dit. Quan he dit de grup i grupuscles, no m’estic
posant amb ningú i evidentment no em referia a les CUPs, ho dic perquè a mi, hi
ha una pel·lícula “La vida de Brian” que m’encanta i sempre em recorda molt
Catalunya aquells grups d’alliberament del poble de Judea, que el que feien
sobretot és facilitar la vida dels romans.

 

I això és el que fa Catalunya, facilita la vida als
romans, vaja, a la gran Tarraco d’abans, no?

Si
més o menys, suposo que deu ser el que passa a les colònies, diguem-ne que
tothom procura que els que s’haurien d’ajuntar per alliberar la colònia que es
barallin entre ells.

 

Vostè tot això ho està fent des de Puigcerdà, i en
tant en tant es vanta de baixar tant pot com pot a Barcelona, de fet quan
participar en un acte, es va posar com a metge de Puigcerdà, vostè vol
reinterpretar Terra Baixa?

No,
no , simplement les coses són com són, o sigui, visc a Puigcerdà, m’encanta
Puigcerdà, sóc metge de Puigcerdà, no és que m’ho posi, és que en sóc i miri,
jo vaig estudiar medicina a Barcelona i no em vaig quedar cap cap de setmana,
no per res, és que a mi m’encanta viure al Pirineu i no és que rebutgi la meva
capital perquè doncs és la meva capital i sóc soci del Barça i m’encanta molt
les coses de Barcelona, però suposo que tinc dret a estimar i viure a Puigcerdà.

 

No, no, per descomptat , que no se li pot negar
aquest dret ni qualsevol dels altres que vostè reclami per vostè mateix. Ho dic
pel simbolisme que algunes vegades, no ser si vostè mateix o alguns altres l’hi
han volgut donar a aquesta opció que ara vostè capitaneja, des de les muntanyes
baixarem al pla o a la plana i dominarem la situació. S’ha de capgirar el que
s’ha fet tradicionalment, que des de la capital , des de la plana, han intentat
pujar a les muntanyes per intentar colonitzar-nos.

Home,
no ens aniria malament una mica de tot plegat, fitxi-s’hi  bé, he dit això i fa quatre dies surt a la
premsa que es prohibeixi que dissabte i diumenge els tractors circulin,
s’intenta prohibir que les campanes toquin els quarts i les hores, s’intenta
prohibir que haguí granges , és a dir, s’està planificant el territori amb una
perspectiva molt urbanita, llavors jo reivindico que aquesta Catalunya que alguns
la volen dir profunda, d’altres rural, en tot cas sempre som gent carlina, de
bosc, gent molt poc evolucionada,  doncs
que se’ns escolti una mica més i es planifiqui no només com voldríem els d’aquest
món tant petit, sinó tenir-los en compte , perquè s’està arribant a unes
situacions molt esperpèntiques, i per tant arribarà un moment que perdrem mal
tots plegats, perquè hi ha una incomprensió absoluta. Jo recordo una situació
quan havia la sequera, que havia uns cracs per aquí baix, que deien que era tot
molt fàcil tot plegat , miri no ser quants milers d’hectàrees es deixarien de
regar,   i al mateix temps feien un
discurs que deien que deixarien rentar cotxes perquè és una activitat econòmica
, com si la pagesia no fos una activitat econòmica!. Per tant jo crec que hem
de trencar determinades maneres de veure-ho i a vegades també és bo fer una
mica de conya de tot plegat i que amb alguns exemples agafats per l’extrem, la
gent es doni compte de què cal un país amb un cert equilibri entre els
interessos dels uns i els interessos dels altres.

 

Però potser una part d’aquest equilibri que potser
existia abans, ha vingut donat per l’especulació que han fet algunes persones,
no totes  afortunadament , de la zona de
muntanya, venent-se el tros, perquè s’hi fessin adossades, i la Cerdanya no em dirà vostè
que no és un paradigma d’això?

A la Cerdanya hi ha hagut un moviment
de construcció, penso que excessiu, és veritat, ara bé, parlem en plata,
escolti les grans especulacions s’han fet a l’àrea metropolitana i a Barcelona
, o sigui, si hem de parlar d’això, parlem de debò, perquè de cada casa que
s’ha fet al Pirineu s’ha fet mil a l’àrea metropolitana, llavores el que no
val, és que al Pirineu o al Prepirineu això se’n digui purament i simplement
sempre especulació i en canvi a l’àrea metropolitana es digui planificació del
creixement, millora dels serveis, és a dir, siguem seriosos, i per tant el que ha
passat al Pirineu , hem de reconèixer és que si, que en alguns indrets hi ha
hagut una especulació important, per cert, a part dels que es venien l’hortet,
l’arròs se la guanyaven gent de fora bàsicament, però ha estat una manera de
sobreviure,. Fa poc parlava amb un company que fa poc que ha deixat de fer vida
de pagès, la vida de pagès és duríssima i a més a més no té cap estímul, et
poden multar si surt el dissabte amb el tractor, els preus estan per terra, per
tant, molta gent diu, escolti si per un hort em donen uns quants aurets doncs
m’ho venc i ha fer punyetes, no?. Per tant jo crec que això ha de formar part
de com desenvolupem les zones , no les capitals, sinó com fem per a la resta
del país.

Miri
si em permet, li explicaré mitja broma , quan jo estava al govern un dia es
parlava del famós Sincrotró , es deia que havia problemes urbanístics,
crec  a Cerdanyola per ubicar-lo i jo
recordo que vaig aixecar el braç i vaig dir que jo a Puigcerdà em comprometia a
trobar un lloc per posar el Sincrotró i 
tots els que estaven al govern es varen posar a riure, amb gran cabreig
per part meva, perquè clar, resulta que nosaltres no estem preparats per tenir
tecnologia punta, per tant si això és així i nosaltres només hem d’anar amb la
xiruca, la boina o la barretina, doncs jo m’hi nego.

 

M’està dient que vostè se sentia ridiculitzat quan
parlava de la muntanya pels seus companys del govern?

Si
, si més d’un cop.

 

Ridiculitzat, directament?

Si,
si,

 

Això li va donar forces en les seves idees o li va
donar encara més arguments per desmarcar-se?

Em
va fer molta pena,  perquè un país tant
petit, perquè és clar que el president de la federació Russa li costi travessar
tot el país i entendre el que passa a segons a quins llocs, ho puc arribar a
entendre, però amb un país que amb un cop de puny arribes a qualsevol lloc. Li explicaré
encara un altre encara més greu, suposo que vostè es deu recordar quan aquí es
volia fer més presons hi havia grans campanyes al Bages no a la presó! o a la Segarra no a la presó!,
l’ajuntament de Tremp  va demanar amb
acord de ple, que ells estaven disposats acollir la presó, la resposta del
màxim dirigent del govern de llavors quan jo li vaig dir que a Tremp estaven
disposat a assumir la presó, cosa que en els demés llocs generava molta polèmica,
la resposta va ser: això està molt lluny. En fi, no cal comentar més.

 

Resumim, Sr. Carretero, vostès seran partit polític
en les properes eleccions al Parlament, correcte?

Nosaltres
volem presentar-nos a les eleccions al Parlament, la formula exacte en que ho
farem no ho sabem, i volem aglutinar el màxim de gent que estigui disposada a treballar
per això que li dic, per la independència del nostre país.

 

I Esquerra Republicana forma part del seu passat,
no ni del present ni del seu futur, la relació irreconciliable, correcte?

Del
present, evidentment no en forma part, a mi m’encantaria que els meus excompanys
recapacitessin la seva estratègia i també s’ajuntessin en aquest moviment, no hauria
res que em plagués més que poder tornar a col·laborar amb la gent d’Esquerra
Republicana

 

Vostè intueix
que Esquerra Republicana continua mantenint forta la seva aposta per al
tripartit també, cara a les properes eleccions?

Jo
entenc que si, que si suma ja no hi cap mena de dubta , no és que ho digui jo,
ho diuen ells.

 

Vostè va conèixer una Esquerra Republicana que a
partir en el moment que es va instal·lar en el govern ha canviat, és aquest el
fet diferenciador, abans oposició , ara govern?

Jo
intueixo que és evident que no és el mateix , bé, jo no he estat mai a
l’oposició, però intueixo que és diferent estar a l’oposició que al govern i
que és evident que al govern encara que tinguis majoria absoluta no pots fer el
que vulguis, has de se capaç de diguem-ne de interpretar el sentit majoritari
de la societat i per tant, no es lliguen els gossos amb llonganisses..etc. Se perfectament
el que és governar  , ara bé, governar no
vol dir renunciar a tot, no vol dir perdre totes les batalles, i no vol dir
acceptar que no hi ha res a fer. Entenc que, com deia abans, Catalunya té un
problema gravíssim, en tots els indicadors negatius Catalunya és sempre
capdavantera , per tat, això es capgira o anem cap un país de baixa qualitat,
d’un país de poc benestar , un país doncs a on, la educació, la salut, tot
anirà enrere, per tant penso que hem de lluitar perquè això no passi  i l’únic instrument que hi ha al món per poder
incidir en aquests temes és disposar d’un Estat Propi

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!