SAVIESA DE GOS

En les activitats que fem mentre somniem s’activen les mateixes àrees del cervell igual que quan les fem desperts. Alguns investigadors han desenvolupat sistemes per estudiar aquesta activitat, pactant prèviament amb el somniador les accions i els senyals per detectar quan el subjecte somnia despert. Els anomenen “somnis lúcids”. Estudiant-los han descobert que durant el somni lúcid l’individu podia aprendre i enfrontar-se a reptes, com una variant de l’aprenentatge. Qualsevol persona pot tenir aquesta mena de somnis, amb un adequat entrenament previ. Les connexions neuronals que es creen durant el somni lúcid són tan estables com les que es creen en la vida diària.

Moltes persones han experimentat en la seva vida algun moment de vigília durant el somni, sobretot entre els 10 i 20 anys. També s’ha comprovat que es dóna més en les persones que tenen més desenvolupades les zones de la reflexió i el pensament abstracte. La pràctica del somni lúcid ha donat bons resultats en els tractaments d’algunes classes de depressions, fòbies, dolor crònic, ansietat i estrès posttraumàtic, fins i tot en algunes formes d’esquizofrènia i dislèxia.

Tal com passa el temps, les persones entrenades desenvolupen major control sobre les experiències oníriques o les allargaven. En el somni conscient, la persona sap que somnia, és conscient de què passa i pot raonar com ho fa normalment. Es conserven intactes els sentits, excepte el tacte que minva en la seva capacitat. Amés poden tenir accés a la seva memòria i als records, i tenen capacitat d’interpretar el que s’està somniant.

Aquesta mena de somnis no s’han de confondre amb el fals despertar, quan ens despertem enmig d’un somni, quan en realitat seguim somniant. Les persones que se sotmeten a aquestes experiències comencen a entrenar-se per tenir somnis conscients, un cop poden despertar en els seus somnis, aprenen a crear situacions similars a les que desitgen enfrontar, per provar les vies o solucions més satisfactòries.

Però, encara que sembli molt nou, alguns pensadors famosos ja els havien descrit com Homer, Aristòtil, sant Agustí, sant Tomàs d’Aquino, Descartes o Nietzche. En aquest sentit, aquests somnis cal no confondre’ls amb el que hom coneix o parla dels viatges psíquics, possiblement d’un nivell més profund en la consciència. Del que estem parlant és del nivell immediatament inferior a l’estat de vigília.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!