SAVIESA DE GOS

La setmana acaba amb una nova perla monumental d’en Rajoy. Es veu que el pobre xicot, rodejat de tants assessors incultes i ineptes com vulgueu, no estava informat que als EUA no és permès entrar productes alimentaris com a equipatge de mà per via aèria. I, com a bona democràcia, això no exclou ningú, ni al propi president. Per tant, el pernil segurament no es va moure de Torrejón, i abans de fer-se malbé, el propi Obama deuria regalar-lo discretament a la tropa de la base, que a hores d’ara no hauran deixat ni l’ós d’aquell pota negra, que tan orgullosament va regalar en Rajoy amb un somriure de badoc dels que fan antologia, molt propi d’ell. Potser més barat i adient, hagués estat regalar llet de burra, que reflecteix el gènere animal molt millor del caràcter de qui regala. A la fi, aquest producte, avui en dia és considerat d’alta gamma dintre de l’alimentació o de la cosmètica. I si no sap quins usos poden tenir, només cal que visitessin la pàgina de la fundació Fuives, situada al Bergadà, la qual s’encarrega de preservar la raça del ruc català. Estic segur que a la senyora Obama li hagués fet molta més gràcia i el ruc regalador hagués quedat molt millor. Però com això ho fan uns catalans, potser necessitava un informe previ de la UDEF, no fos cas que el Conseller Romeva pogués aparèixer en algun moment i emportar-se els mèrits del babau de la Moncloa….

D’activitat per formar govern, més aviat poca, per part d’aquest alienígena monclovita. Ara, per generar declaracions estrafolàries i quasi incomprensibles, porta una activitat frenètica. Així el 29 de juny, referint-se a els contactes iniciats per l’escocesa Sturgeon: “Jo hi estic en contra, crec que tothom està en contra d’això. La conversa d’Sturgeon és nul·la, estic convençut”. Això de parlar en nom de tothom, o identificar el propi pensament amb la totalitat és molt propi de la mentalitat burocràtica, de la mateixa manera que el dir que la conversa és nul·la, pensa que la conversa pot ser esborrada, com quan feia anotacions al seu estimat Registre de la Propietat. Que li digui a en Juncker, que li explicarà millor, en luxemburguès si pot ser, perquè amb el domini de llengües que té el Mariano, tant és que li parlis en xinès, alemany o luxemburguès.

I parlant de cantades, continuen les referents a les cada cop més nombroses gravacions a dins del Ministeri de l’Interior. O el cas de l’amic del rei, que va legalitzar amb l’amnistia fiscal un milió d’euros que tenia a Suïssa i només va pagar 1.200 euros. Això se’n diu tenir bones amistats i fer bons negocis! Després algun innocent se sorprèn que la nova Convergència es declari republicana..

O el registre produït a la cap de l’oficina de la lluita contra el frau fiscal, o certs endolls familiars que s’han descobert entre alts càrrecs de l’administració, o les adjudicacions de contractes a empreses del marit. O a la inversa, les explicacions poc convincents que ha tingut de donar l’ex-ministre Cañete com a únic comissari europeu espanyol sobre empreses de la seva dona ubicades a Panamà, deu ser perquè és una d’aquelles famílies “grandes d’Espanya”, que tan bé han fet sempre a la nació espanyola, com la pèrdua de les Províncies Unides dels Països Baixos.

Finalment, una nota de color donada per la nostra “estimadíssima” nació veïna, que ens fa somriure cada setmana, al comprovar que el 2 de juliol mentre es feia pública que unitats d’elit de la Guàrdia Civil anirien destinades a Kosovo (però aniran a un estat no reconegut per Espanya? Potser perquè és una ordre de l’OTAN?), en resposta a les declaracions de Margallo sobre que la bandera d’Espanya estava més a prop de Gibraltar, un submarí atòmic britànic feia aparició a les seves aigües. Això és saber de diplomàcia! Com jo que intentés fer de bomber. Spain Market!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!