SAVIESA DE GOS

He arribat a la conclusió, tantes vegades confirmada, que la política cal prendre-se-la amb un cert sentit de l’humor. Sobretot, si no ens volem fer mala sang, i que el nostre fetge pugui anar-se enverinant. És a dir, cal sentit de l’humor per salut i per mirar la vida amb un cert optimisme. Treure dramatisme, en un dels temes (l’altre és la religió) que més visceralitat provoca. Si davant de la mentida planificada i sistemàtica de molts polítics, a voltes ratllant el cinisme més absolut, semblen riure’s de nosaltres; al seu torn, per què els hauríem de prendre en serio i fer-los cas?

És per aquesta raó que he pensat en encetar una nova secció en aquest bloc, sobre humor polític, que anomenaré “El somriure setmanal”, on aniré comentant de forma sorneguera les frases més ocurrents, tramposes o ridícules que van acumulant-se cada setmana, i que ens les hauríem de prendre com autèntics acudits, sobretot, quan les diuen amb posat seriós, sense adonar-se que fan el ridícul més espantós.

Començo doncs recordant-me de la confessió, feta fa un temps, pel nostre inefable Fernández Díaz que es va atrevir a confessar públicament que a ell personalment se li apareixia una àngel anomenat “Marcelo”, que es veu li deia el què havia de fer o dir. Un deliri com qualsevol altre, que en un país més o menys normal faria cessar al ministre, o almenys, recomanar ficar-se en tractament a algun consultori psicològic (per no dir psiquiàtric). El sentit comú diu que, si de veritat tens “visions”, hi reflexionis sobre elles, comprovis per algun dels nombrosos mètodes místics, si són reals o producte de la teva imaginació, i sobretot per prudència, no ho diguis mai a ningú. El mal no és que aquest senyor tingui visions, sinó que al damunt és el ministre encarregat de la nostra seguretat, de la lluita contra el terrorisme jihadista i no sé quantes coses més que fiques en dubte el bon senderi d’algunes de les seves nombroses declaracions. Si veu Marcelos cada dia, no és d’estranyar que vegi terroristes entre els ocupes, els refugiats, els independentistes i posi en circulació rumors en forma d’informes filtrats convenientment a la premsa per desacreditar ara en Mas, ara en Trias, potser més endavant la Colau, i qui sap, quan li digui el Marcelo, contra el mateix Rajoy. Vols dir que en comptes de Marcelo, l’àngel no es diu en realitat “José Mari”?

Aquesta setmana, el portentós Rajoy ens ha deixat unes perles saboroses, no sé si fruit de la seva pròpia imaginació de Registrador de la Propietat, llegidor del Marca o protegit de la llotja del Bernabeu. Començà la setmana dient “Si no ens voten, si es divideix el vot moderat, s’aprofiten els dolents”. Serà potser que en Marcelo també s’apareix a Rajoy? Per què quan es comença a identificar als propis com a bons i la resta com a dolents, es pot acabar dient que tothom pot ser bo (cosa que la història desmenteix) o bé que hi ha un complot contra els seus i que aquesta és una batalla de bons contra dolents, i que el país necessita una croada o un cabdill (fet que s’ha produït altres vegades, i confirma la història amb l’establiment de polítiques dictatorials).

No content amb aquesta, el dia 20 es despenjà amb una altra frase fenomenal i lapidària: “Si tots els votants anem junts, vencerem als extremistes”. Ah, caram! No sabia pas que Rajoy havia llegit textos comunistes com la Internacional, perquè això de “si tots anem junts” és més o menys la mateixa frase que el primer vers de l’himne comunista: “Agrupem-nos tots en la lluita final”. D’altra banda, caldria preguntar-li que si li féssim cas i tots els votants s’ajuntessin, qui votaria a les altres forces que conformen un sistema democràtic? Que potser l’inconscient o el Marcelo li està dient que els altres vots no valen o no cal comptar-los? És la tendència autoritària a voler tornar inconscientment al franquisme el que li fa dir aquestes coses?

I ja per acabar, només ha faltat el darrer vídeo del PP, aquest que diu que “Només amb somriures no es pot fer funcionar el país”. Que ho digui una força política que té com a cap de files una persona que construeix frases que repetidament no mouen al somriure, no, sinó al descollonament general del país (un plat és un plat, perquè hi ha molt espanyols, vol el alcalde que els seus votants….), té el seu valor. Com també va tenir valor el primer vídeo de campanya del PP, aquell dels gats, tan agut que no crec que gaires ciutadans entengueren res, a excepció dels qui els parla el Marcelo….

I sobretot és altament satisfactori que en Mariano, amb tota la patxorra del món digui que, en cas de que els resultats electorals, siguin similars als actuals, “PSOE i Ciutadans, alguna cosa hauran de fer” per poder formar govern. És a dir, són els altres els que han de treballar o fer propostes, que si les fem nosaltres, això és massa cansat. Molt en la línia d’un Registrador de la Propietat. I a la pregunta directa d’algú del món empresarial sobre què faria si no tenia prou suports per anar a la investidura, ell amb certa sornegueria confirmés “que faré exactament el mateix que el 20D, per què presentar-me a la investidura si no tinc els suports?” Olé tú, Mariano! Això és un home! i no els cagabandúrries dels radicals.

Ara, això sí, potser el que no és cap broma és el que ha dit en López Casasnovas (assessor del Banc d’Espanya), que si no es rectifica aviat, la gent d’entre 50 i 60 anys potser no cobraran pensió. Vés rient Mariano, vés rient, que com es comenci a córrer això entre els pensionistes, no et votarà ni el Marcelo!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!