Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

8 de novembre de 2007
10 comentaris

Montilla ?canta y no llores?

Quan
Jose Montilla era candidat retreia
al molt honorable Pasqual Maragall que deixis de fer retrets cap a l?Espanya
per culpa de la retallada de l?Estatut
i el seu debat identitari que havia
comportat. Segons Jose Montilla el que calia era deixar-se de "cabòries nacionalistes"
i començar a
treballar desenvolupant l?Estatut per a millorar la
gestió dels problemes quotidians que afecten als ciutadans.

Estic
segur que mai no s?hauria imaginat que al cap d?un any seria ell, el que aniria
a Madrid a fer
retrets cap a l?Espanya
per culpa dels problemes quotidians que afecten els
ciutadans i a més a més per a dir que
tots els anterior governs espanyols, incloent els del PSOE, han fet poc per a defensar la nostre
identitat diferent a la castellana com un fet natural dins d’una Espanya plural.

Però
jo tinc molts dubtes que aquests retrets son realment sincers…

.

(continua)

Un
no sap que pensar, si realment el Jose Montilla i els seus equip de capitans
que dominant com a califes des de sempre els ajuntaments de l?àrea
metropolitana, la diputació de Barcelona i ara la Generalitat, no es
creien quan des d?ERC dèiem que el dèficit fiscal a Catalunya era tant gran que
feia impossible qualsevol gestió coherent dels problemes quotidians dels
ciutadans. Sobretot en els darrers anys amb l?arribada de més d?un milió de
immigrants.

Es
possible que el PSC de Jose Montilla estigui realment emprenyat amb el PSOE
quan tots els diputats del PSC sempre han votat tot el que el PSOE ha volgut,
incloent quan es va debatre el desgavell ferroviari de Catalunya. En aquest
darrer cas, encara fou més patètic que una diputada del PSC hagués de sortir a
defensar la ministra de Foment. Com dirien els castellans això és ?recochineo?
o millor en català es diu ?Cornut i pagar el veure?.

En
Jose Montilla, no fa molt, encara va tenir la gosadia de dir que la culpa del dèficit
de infraestructures a Catalunya era per culpa dels debats d?identitats
.

¿És veritat què en només tres
mesos i escaig després d’aquestes declaracions en Jose Montilla ha vist la llum?

¿ o només una estratègia de
negociació per què Madrid li faci cas?

¿ o només és per mitigar el
descontent dels ciutadans catalans per la manca de reacció per part seva?

S?admeten apostes.

  1. Per mi , la meva modesta opinió, les paraules del President eren sinceres, sap el que diu, és conscient del problema, però hi ha realment una voluntat de donar un toc d’atenció a ZP? o potser hi ha la intenció de donar un cop de mà a la campanya del PSOE?

    A hores d’ara és ja més que presumible que el PSOE es presentara a les eleccions com el partit menys dolent per Catalunya PP o PSOE? Voldran fer servir el vell discurs del vot útil. Tots contra el PP!! i de segur que aquests pressupostos que s’han d’aprovar d’aquí a poc vindran carregats de promeses electorals. En ZP haurà escoltat al president Montilla, haurà escoltat Catalunya. O no.

    Moltes gracies pels teus articles.

  2. No em crec gens les paraules del President de la Generalitat. Estratègicament (electoralment) li cal un bri de "sobiranisme" i discursos com aquest li van a la perfecció. Els soferts habitants del cinturó roig ja comencen a estar tips de tanta discriminació i discursos com aquest serveixen per "fer callar el galliner".

     El PSC-PSOE tenen les regnes del PODER a Catalunya i no necessiten "emprenyades" amb el PSOE. Tot és pura comèdia. No us refieu gens ni mica.

    Catalunya ja no compta per a res i aquesta qüestió si que és preocupant.

  3. Deia ahir el Xavier Mir que les paraules del president de la Generalitat "han tingut més ressó (mediàtic, ho dic jo) a Catalunya que no pas allà (Madrid/Espanya)". Al meu parer, li comentava, el president de la Genarlitat ho va fer així, perquè aquestes paraules anaven dirigides a Catalunya. La nació espanyola/estat espanyol, representat políticament i mediàticament pel PSOE i pel PP fonamentalment, sinó polemitza amb aquestes paraules (no fets) és perquè ells no tenen el problema. Qui sí que el té és Catalunya. I el president de la Generalitat no ha demostrat amb fets (no paraules), i des de Catalunya, allò que abans d’ahir deia a Madrid/Espanya.

  4. Manel, suposo que ja deus haver llegit el confidencial de l’AVUI. Em pots dir com es menja? Pregunto, no s’estan saltant els estatuts d’ERC? Aquests silencis de tots, i quan dic tots, vull dir tots, no m’agraden gens. Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!