SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

28 de maig de 2016
0 comentaris

Es país de Ramon Llull, damunt sa mar

Hem estat una setmana voltant per Mallorca, la meva esposa i jo. Els dos teníem ganes de retrobar-mos amb aquesta illa, que havíem visitat per separat fa molts anys, quan encara érem joves i ni ens coneixíem, amb molts racons no visitats guardats en la memòria, per tornar-hi.

Primer dia: d’Andratx a SantanyíAndratx

El viatge no va començar precisament amb gaire bon peu. Però de la realitat de l’aeroport d’Alguaire en parlaré un altre dia. Un retard de tres hores ens va fer perdre tot el que quedava de dia. Així que , l’endemà vam agafar el cotxe i vam encaminar-nos cap a l’oest, amb la intenció d’arribar de visitar la costa fins a Sa Dragonera (on diuen que comença la serra de Tramuntana). Vam triar la ruta de l’interior, adreçant-mos a Calvià. Ens va cridar molt l’atenció que la carretera passés per tota la serra i a banda i banda, estigués tancat per ser terreny militar. I no és pas una extensió petita! I no gaire ben cuidada, com si tinguessin tanta feina els militars! Per a què volen tants kilòmetres de terreny els militars? Aquesta circumstància també ens la vam trobar amb d’altres racons de l’illa com al Port de Pollença (un tros de costa és seu) i a Palma mateix, on la meitat del Palau de l’Almudaina també és ocupat pels militars.Lluc1

Calvià i Andratx són poblacions més aviat anodines (tret de qualque molí ben conservat). El que sí que és profitós de veure i escoltar és com se conserva la llengua a l’illa, malgrat la invasió turística, els estrangers residents i la pressió del castellà. Normalment et parlen en castellà, però a la que detecten que ets català o t’adreces a ells en la nostra llengua, la majoria d’habitants passen amb satisfacció a sa parla. Encara xoca més la quantitat de paraules que ells conserven i nosaltres (per mandra o desconeixement) ja no usem. Aquest és un patrimoni que hem de valorar i ajudar a preservar.

Altra cosa són algunes cales de Port d’Andratx i Sant Elm. Ens va sorprendre gratament la transparència de les seves aigües. No ens va agradar tant l’excessiu pes dels turistes (malgrat que el mes de maig encara no és temporada alta, no m’imagino com deu ser a l’agost!). Per això vam desistir de resseguir la costa i ens adreçàrem a l’altra punta de l’illa, cap a Santanyí. És aquesta un poble molt acollidor i certament més tranquil, on encara conserva bastants racons interessants de veure. Allí vàrem dinar molt bé a Sa Botiga, que malgrat tenir tots els cartells amb alemany, tenen plats vegetarians molt recomanables. De retorn a Palma vam visitar l’església de Sant Jaume, el Passeig des Born, la Catedral, la Llotja i la Murada, que val molt la pena veure de nit.Lluc2

Segon dia: Del Lluc a s’Albufera

El Santuari del Lluc (per on van passar, com no podia ser d’altra manera, Ramon Llull, Juníper Serra i Mossèn Alcover, entre d’altres), és el centre espiritual de Mallorca, comparable al nostre Montserrat. Cap allí vam adreçar-nos. Un lloc situat en ple cor de la Serra de Tramuntana, amb paisatges feréstecs i acollidors al mateix temps, on s’hi respira un ambient especial.

Després, vam visitar Pollença i anàrem fins al far del Cap Formentor, on la força del paisatge s’imposa, entre els blaus intensos del mar i els penya-segats granítics que l’esguarden. Llàstima que la massificació turística no deixi espai i temps per gaudir-ne amb tranquil·litat. Vam convindre que per gaudir del paisatge illenc, més val tornar-hi ben entrada la tardor o en ple hivern. Arribats al far, tornàrem les nostres passes fins a Formentor on vàrem dinar contemplant la platja i el mar. Després, passàrem pel Port de Pollença, agafant una mica d’alçada per admirar la seva badia, així com la d’Alcúdia, on vaig tornar a recordar les seves muralles. Finalment, travessàrem s’Albufera, que més aviat ens va decebre com a espai natural i tornàrem a Palma.

Tercer dia: tren, tramvia i ferri

Una experiència molt recomanable i tranquil·la és fer un viatge amb el tren històric de Palma a Sóller,tramvia allí agafar el tramvia fins a Port de Sóller i acabar traslladant-se amb vaixell fins una de les cales més famoses de l’illa: Sa Calobra. Això ens permet contemplar tranquil·lament com travessem els camps fins al cor mateix de la serra de Tramuntana, parant al mirador de Bunyola, abans d’entrar a Sóller. L’estació a Palma es troba a un minut de l’estació de trens, sembla feta a mida per transportar-se en el temps. Els trens estan molt ben conservats i es tarda uns 60 minuts fins a Sóller.

Un cop arribats a Sóller, un es pot entretenir en visitar el centre històric o fins i tot visitar l’exposició d’obres de Joan Miró (una més que apreciable col·lecció) que està a la mateixa estació, amb el testimoni de dues veles pintades per ell mateix, penjades a banda i banda de les escales interiors de l’estació, que remarca la forta vinculació del pintor amb eixa població. Potser també us atraurà, mentre feu temps per agafar el tramvia fins a Port de Sóller, la varietat de pastissos i rebosteria típica de la zona, pels que sou molt gormands (massa dolços pel meu gust).

El tramvia encara és més bufó i pintoresc que el tren. En cosa de mitja hora ens plantem al nostre destí, travessant camps plens de tarongers i llimoners, molt apreciats en aquella comarca, que l’empren tant per fer begudes com per formar part dels ingredients d’un bon grapat de plats. A Port de Sóller, mentre esperàvem el ferri per anar a Sa Calobra (nom referent a la forma de serp del torrent que hi desemboca), vàrem aprofitar per dinar esplèndidament les especialitats marineres un restaurant ficat una mica en alt, que ens permetia menjar plàcidament contemplant el port.Tramuntana1

El final del dia, navegant i contemplant des del mar la majestuositat de la Serra de Tramuntana, va finalitzar en una cala magnífica, amb una aigua transparent (i una sorra gruixuda i pedregosa), ben arrecerada de tempestes i ventades. Un cirereta adequada a un dia molt complert que recomanaria a tothom.

Sa Calobra

Quart dia: Valldemossa i Deià

Al dia següent vam voler completar la nostra visió de la Serra de Tramuntana anant a la població de Valldemossa, Patrimoni de la Humanitat. Amb molta raó té aquest títol, on l’Arxiduc Lluís Salvador va fer centre de les seves operacions de recerca, dotant d’un important fons (avui ja museu) i donant a conèixer a tota Europa la riquesa i varietat del patrimoni etnològic i folklòric de les Balears.Valldemossa2

Valldemossa és una població que et dóna sorpreses com un conjunt d’edificis i palaus, que han estat residència de personatges il·lustres com Rubèn Darío, Chopin i George Sand, o el palau del rei Sanx. Els carrers estan ben cuidats i en molts d’ells els mateixos veïns (o veïnes) els han guarnit amb testos de flors, que donen una visió plàcida i tranquil·la de la població.

Després, anant per la carretera que ressegueix la costa, que t’ajuda a contemplar el paisatge, arribem a Deià, un poble entranyable, on va viure Robert Graves (es pot visitar la seva casa-museu). Allí, vam dinar esplèndidament (arròs, llobina i pollastre regat amb cava) a Cal Miró, i contemplant la vall que porta al mar, vaig entendre que l’escriptor anglès, tan amant del món romà, decidís ficar-hi residència, doncs als anys 50, es deuria trobar un paisatge i uns costums Palma1molt similars als que gaudien els ciutadans de l’imperi.

Cinquè i sisè dies: Palma, la història, la ciutat

A primera hora del dia següent (les 9), ja érem a la porta de la Catedral. Si l’edifici és magnífic per fora, a dins hi han coses sorprenents i val molt la pena no perdre-se-les. Començant pel rosetó (diuen que és el més gran de l’antiga Corona d’Aragó), passant per l’altar major, amb estructures dissenyades pel mateix Gaudí. La llum reflectida pel rosetó, a primera hora del dia, il·lumina vàries parts de l’interior amb jocs de llums sorprenents (com us mostro en la foto).Palma2 No m’estranyaria que el mateix Gaudí ho hagués contemplat i ho intentés trasplantar als vitralls de la Sagrada Família, perquè la similitud és sorprenent. Però l’espectacle només dura uns deu minuts i no l’atrapeu en aquells moments, us heu d’esperar a un altre dia.

A banda dels magnífics vitralls, l’orgue barroc situat en la nau central, i els diferents retaules que s’hi poden contemplar, tampoc ningú es pot perdre una visita a la capella decorada per Miquel Barceló, just al cantó de l’altar major. Era un dels motius que ens va moure a la visita i no ens va decebre gens. En un prodigi de força i creativitat, els efectes realitzats per l’artista amb el fang cuit, les formes que agafa, els diferents motius que s’hi representen són d’allò més suggeridors, sense oblidar el relleu del Crist central, en una filigrana molt ben aconseguida. Penso que Barceló, potser per ser la seva illa, potser perquè ja ha arribat amb aquell punt de Palma3maduresa, aquí es va superar. Per mi, una de les seves millors obres (però encara no les he vist totes!), i tot un encert per part dels qui dirigeixen la Catedral, en encomanar-li a ell una obra com aquesta.

En sortir de la Catedral vàrem visitar el Palau de l’Almudaina, on hi destaca la capella de Santa Anna. Després vam pujar fins a la Plaça de Cort, contemplant l’edifici de l’Ajuntament, i continuam passejant fins a la Plaça Major, cor vital de la ciutat, on les nombroses terrasses et conviden a prendre un refresc. Tornàrem sobre els nostres passos i visitàrem el claustre de Sant Antoniet i la magnífica església de Santa Eulàlia. Just a la vora vàrem dinar a Casa Julio, que recomano, i després d’una passejada pel Call jueu tornàrem a l’hotel.

El darrer dia el vàrem aprofitar per anar al Castell de Bellver, abans que comencés la calor. Un magnífic castell, construït pel mateix Jaume I, i que arrel de la guerra de Successió va ser convertida en presó.Palma4 Com no podia ser d’altra manera, quan Jovellanos es va enfrontar a la Inquisició, en Godoy el va tancar aquí on, a costa de continuar llegint i estudiant en condicions penoses, gairebé perd la vista. Malgrat tot, gràcies al seu gran interès per la cultura i la història per tots els llocs per on va passar, va investigar i donar a conèixer al món acadèmic el gran patrimoni històric i cultural de l’illa. Gràcies a ell, els mètodes i les investigacions científiques penetraren en les Illes. El resultat és que al seu interior s’hi mostren algunes col·leccions arqueològiques interessants, a més de la reproducció de l’estança del propi Jovellanos. Precisament, gairebé quan sortíem, vam coincidir amb el Conseller Santi Vila, que malgrat anar acompanyat per la Palma5Consellera de Cultura del govern balear, en no portar escolta ni cotxe oficial, vàrem deduir que era una visita privada, i per tant, em vaig contenir per no dir-li res sobre el paperàs que ha fet amb totes les obres d’art del convent de Sixena. No és qüestió d’esguerrar la festa en tot moment.

I per acabar la visita a Mallorca res millor que retre un petit homenatge a Ramon Llull, precisament en aquest any Llull, visitant la seva tomba que es troba a la magnífica església de Sant Francesc (on va quedar la pobresa franciscana?).Llull Davant de la seva tomba vaig pensar que, si un savi descomunal com ell (un dels autèntics forjadors de la noció d’Europa), malgrat els seus intents i viatges per convèncer els musulmans, no se’n va sortir (en el seu darrer viatge va patir forts maltractaments, malgrat la seva edat), perquè els occidentals continuem intentant imposar el nostre sistema de valors, sense respectar la seva evolució? Potser no hagués passat ni la guerra d’Irak, ni la guerra siriana, ni el fracàs de les primaveres àrabs, i qui sap si avui tampoc existiria el Daesh! Però, com el mateix Llull diria, açò només ho sap Déu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!