2 d'agost de 2010
0 comentaris

Diari d’Irlanda: més Dublin

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

DIARI D’IRLANDA: 31 DE JUNY I 1 D’AGOST

 

Ahir dissabte després de sopar
els espaguetis al pesto, amb una salsa sense all i avinagrada que
suposem s’adapta als gustos irlandesos, vam sortir i vam entrar a un
dels primers pubs que vam trobar on hi havia música irlandesa
en directe i poca gent al local, i així la vam poder fruïr
asseguts còmodament Guinness en mà. Vam poder comprovar
que tal com diu el tòpic els irlandesos no saben beeure. El
nivell d’alcoholisme general és força elevat, i les
baralles i discussions augmenten conforme va avançant la nit.

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

DIARI D’IRLANDA: 31 DE JUNY I 1 D’AGOST

 

Ahir dissabte després de sopar
els espaguetis al pesto, amb una salsa sense all i avinagrada que
suposem s’adapta als gustos irlandesos, vam sortir i vam entrar a un
dels primers pubs que vam trobar on hi havia música irlandesa
en directe i poca gent al local, i així la vam poder fruïr
asseguts còmodament Guinness en mà. Vam poder comprovar
que tal com diu el tòpic els irlandesos no saben beeure. El
nivell d’alcoholisme general és força elevat, i les
baralles i discussions augmenten conforme va avançant la nit.

 

Més tard vam anar a Temple Bar i
vam trobar el barri força diferent del migdia, a vessar de
gent i música força alta als diversos locals, i
diferents llocs amb música en directe. Els locals més
plenss eren petites discoteques. Per sort fugint dels llocs més
concorreguts vam trobar un pub on seure tranquil·lament per
prosseguir amb la tasca de beure cervesa. Aquí vam comprovar
de nou el nivell d’alcohol d’alguns i la capacitat de les noies
irlandeses d’aguantar els seus amics beguts estoicament. La següent
Guinness va caure en un pub força gran i agradable amb música
en directe anomenat Farringtons on a més vam trobar un bon
seient per veure els músics i disfrutar de la música.
Ja a quarts de 3 de la matinada vam anar tirant cap a l’alberg, tot
seguint una ruta diferent per veure més llocs de la ciutat. I
vam passar per davant d’una sala de concerts anomenada Academy que
anunciava un concert de Soulfly l’endemà. Finalment vam
arribar esgotats a l’alberg. Vam intentar llegir una estona als sofas
de recepció, igual que un parell de persones més, però
vam tenir la discutible sort de gaudir d’un monòleg d’una mena
de Cocodrilo Dandee que no callava ni sota l’aigua i tothom va deixar
estar l’intent de gaidir d’una estona de lectura. I a dormir que
l’endemà serà un altre dia.

 

Avui diumenge 1 d’agost ens hem llevat
amb temps per esmorzar, pa amb mantega i melmelada, suc de taronja,
cereals amb llet i té amb llet o cafè. Després
hem anat en direcció a la Guinness Storhouse, i de camí
hem comprat les entrades pel concert de Soulfly a una botiga a la
plaça del Temple Bar. El temps era força esbojarrat. En
pocs minuts hem passat de posar-nos les ulleres de sol a treure el
paraigua perquè plovia… i així anar fent durant tot
el dia. Hem anat passejant vora el riu i finalment hem arribat al
nostre objectiu, un edifici en forma de pinta de cervesa gegant.
L’edifici és al costat de l’actual fàbrica que conserve
el seu aire antic. El muntatge per explicar el procés de
l’elaboració de la cervesa i la història de la Guinness
està força aconseguit. L’entrada és un pèl
cara, 15 euros, però tenint en compte que inclou la degustació
d’una pinta de cervesa que en algun lloc ens ha costat 4,80 euros,
tampoc és tant. L’entrada també donava dret a una
audioguia i un tast d’una mica de cervesa i ordi torrat com el que
fan servir per a elaborar-la. La pinta de Guinness te l’ofereixen a
l’Ingraviti Bar, situat dalt de tot de l’edifici, de forma rodona i
parets de vidre que ofereixen una fantàstica panoràmica
de la ciutat de Dublin i els seus voltants.

 

Sortint de la Guinness Store Subway un
parell d’entrepans i després hem anat a dinar a un hem passat
per una església medieval força bonica i després
per la catedral on no hem entrat perquè s’havien de pagar 6
euros. Més endavant ens hem comprat uns fantàstic
donuts sense forat i ben farcits de melmelada en una pastisseria. Hem
passat per davant del Dublin Casttle i hem entrat en un super
d’asiàtics que és eel més normal que hem vist
fins ara, i hem comprat menjar per sopar avui i dinar demà.
Hem arribat cansats a l’alberg i hem fet una petita migdiada, i
després altre cop a voltar que calia anar al concert. Visita
ràpida a un super per prendre una birra i tastar una beguda
d’aloe vera que no estava malament i cap a l’Academy. Com que hem
arribat d’hora hem anat a fer unes birres al pub del costat, força
agradable amb els seus sofàs.

 

A dos quarts de 8 del vepre hem entrat
a l’Academy i ens ha sorprès que la sala de concerts era força
petita. No hi havia excessiva gent i podiem gaudir d’un espai vital
acceptable. La cervesa del concert ha sigut la Heineken. El so del
concert ha sigut fantàstic, i en haver-hi poca gent els hem
vist gairebé a primera fila.

 

En acabar el concert hem pujat a
l’alberg, ens hem escalfat dues llaunes, una d’espinacs i l’altra amb
uns fantàstics pèsols gegants que tenen per aquí.
I finalment cap als sofas de recepció a escriure el diari. I
després a dormir que estem cansats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!