12 de maig de 2008
1 comentari

Concert d’Antiherois a Madrid amb en Cesk Freixes, Diablo Cojuelo i Tinakis


Dissabte 10 al matí, nervis i corredisses per agafar el vol al Prat. Triem la roba, que a l’avió no hi podem pujar gaire coses! Finalment agafem l’avió, i ja ens teniu Antiherois i Cesk Freixas per Madrid.

En Cesk ja hi ha anat diverses vegades a tocar, però els Antiherois és el primer cop que sortim dels Països Catalans! Aquí ens teniu a la T4, que em sona d’alguna cosa? És força moderna i es veu molt nova! Aquí se’ls gasten eh? Quan sortim de l’aeroport, ens sentim més artistes que mai perquè ens espera… una persona! La Irene, una noia molt amable i simpàtica, que ens guiarà per la ciutat!

Finalment arribem a l’estació de metro de Legazpi, que és on van matar ara fa sis mesos a l’antifeixista Carlos. Diumenge feien una manifestació per a recordar-lo. Encara hi havia flors i cartells a l’estació en la seva memòria. Les flors eren d’aquesta setmana, del dia en què hauria complert 17 anys. Hi havia també una placa de pedra al carrer, però dissabte a la nit la van trencar. Van dir que aviat la tornarien a posar…

I arribem al CSO La Traba, que és on es farà el concert de Yesca, les
joventuts de IZCA, Izquierda Castellana. Pugem al pis de dalt, força gran, on entre altres coses hi ha una petita biblioteca, i ens ofereixen una sala on hi ha cadires i ens porten un sofà. Aquí decidim els detalls del concert. Ens diuen que tocarem els darrers, i en Cesk el primer.

Així doncs el primer a toca és en Cesk, i baixem a animar-lo, a primera fila que s’ho mereix! És força d’hora i li toca a ell trencar el gel, però ho aconsegueix amb uns quants entregats de primera fila! Aquí teniu una cançoneta de les que va cantar, Les Cançons Lliures tot versionat en Bob Marley!

Durant el concert d’en Cesk, un bilingüe “Cumpleaños feliz, moltes felicitats” per la Irene, i una mica de pastís!

Després de veure en Cesk, cap a dalt a acabar de preparar el concert, vestir-nos i maquillar-nos. Ens va saber greu no poder veure els Tinakis, en el que van dir que era el seu penúltim concert, i El Diablo Cojuelo, una mena d’Obrint Pas a la Castellana. Amb aquests segons, però, sembla que tocarem aviat a Catalunya, concretament al barri de Les Corts! I un cop vestits, cap al concert!

I després del concert, a canviar-nos i descansar una estona, quan de sobte, apareix el doble d’en Tomeu Penya, que fort!

I au, uns quants garrotins i cançonetes vàries, i li demanem a l’Alguer que siusplau ens toqui El Vinet, una cançó que ens agrada moltíssim a totes!

I clar, al Cesk, també li va encantar i va demanar a l’Alguer que li ensenyés!

I bé, rematar la festa amb una mica de moguda madrilenya i de convivència amb els nostres anfitrions, però no massa que l’endemà cal llevar-se d’hora per tornar!

  1. Moltes gracies companys i companya, de tot cor. Habéis conseguido romper esquemas a mucha gente, y pasar momentos muy bonitos y combativos. Ya sabéis que os habéis ganado una familia, y que hay más Madrid más allá de la AN, y que se siente comunero y lucha por su pueblo.

    Una forta abraçada des de Madrid internacionalista i fins be aviat!
    Visca la terra!
    Visca Castella Lliure i Comunera!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!