SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

7 d'abril de 2015
0 comentaris

ABANS DE TANCAR ELS ULLS

Abans que acabi el temps,

no sigui massa tard,

vull omplir la vida amb un bell cant.

Abans que sigui fosc

i arribi un altre jorn,

vull deixar un record que sigui clar.

 

Abans que tot el temps

desfaci la memòria

i trenqui l’esperança d’un demà,

ens llenci cap al buit

i ens faci esborrar

les petjades d’un altre futur.

 

Potser algú farà

que sigui més humà

i m’obri les portes d’un cor nou.

Sé que aquell moment

no durarà pas res.

Potser m’arribarà també a mi.

 

Potser perdurarem,

potser veurem futur

essent només memòria de records.

Potser restarem sols

i no ens envolti ningú,

tindrem por a morir i cloure el jorn.

 

Abans de tot això,

vull sentir els propers

i vull plorar amb tot amor.

Sentir a fons la pluja,

com crema endins el foc.

Abans de tancar els ulls mirant al cel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!