Abans que acabi el temps,
no sigui massa tard,
vull omplir la vida amb un bell cant.
Abans que sigui fosc
i arribi un altre jorn,
vull deixar un record que sigui clar.
Abans que tot el temps
desfaci la memòria
i trenqui l’esperança d’un demà,
ens llenci cap al buit
i ens faci esborrar
les petjades d’un altre futur.
Potser algú farà
que sigui més humà
i m’obri les portes d’un cor nou.
Sé que aquell moment
no durarà pas res.
Potser m’arribarà també a mi.
Potser perdurarem,
potser veurem futur
essent només memòria de records.
Potser restarem sols
i no ens envolti ningú,
tindrem por a morir i cloure el jorn.
Abans de tot això,
vull sentir els propers
i vull plorar amb tot amor.
Sentir a fons la pluja,
com crema endins el foc.
Abans de tancar els ulls mirant al cel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!