SAVIESA DE GOS

Concert: Passió segons Sant Mateu – J.S. Bach

Gènere: Barroc

Solistes: J. Dürmüller (tenor), M. Winckhler (baríton), M. Engeltjes (contratenor), M. Matheu (soprano)

Conjunts: Capella Reial de Catalunya, Concert des Nations, Cor infantil Amics de La Unió (Granollers)

Director: Jordi Savall

Lloc: Auditori de Lleida Enric Granados

Data: 14 de març del 2015

Valoració: 9 sobre 10

En temps de mediocritats i falses relativitzacions, és un luxe per Catalunya tenir un músic com Jordi Savall. Tot el que la seva carrera ha anat bastint, sempre ratlla l’excel·lència, el rigor i sobretot l’amor per la música. Cada nova experiència que ens fa viure, en cada un dels seus projectes, ens fa penetrar i sentir el secrets i el sentit original amb que van ser creades cadascuna de les músiques que interpreta o fa interpretar als músics que l’envolten. Si alguna vegada es pot aplicar la paraula Art i artista a l’ofici d’una persona, actualment això és una veritat certa en el seu cas.

Que la Passió segons Sant Mateu és una de les obres mestres de Bach no és ja cap secret. Que al seu si s’hi estableix un monument alhora musical i místic, tampoc. Però quan la seva interpretació ens fa reviure exactament les mateixes tonalitats i freqüències vocals i instrumentals per a les quals van ser creades, això resulta per l’amant de la música un petit miracle.

Un equilibri perfecte entre els tres cors, l’orquestra i els solistes. Una molt agradable sorpresa la descoberta del cor infantil de Granollers, que diu molt del què s’ha avançat en música coral en aquest país, ficant alguns conjunts a nivell internacional. Però on més es nota la mà de Jordi Savall és en la exigent selecció de cadascun dels músics i sobretot de les veus que van intervenir en aquesta memorable “Passió”. A banda de descobrir algunes veus portentoses, es va fer palès que, per la seva varietat i quantitat, qualsevol dels intèrprets dels dos cors podien i a voltes eren, autèntics solistes. Amb aquestes credencials el resultat va ser d’una altíssima qualitat, malgrat dos petits errors amb la viola de gamba del propi Savall i una entrada fora de to d’uns compassos dels oboès d’amor, cosa molt normal en l’execució d’instruments d’època on el manteniment de l’afinació durant obres més aviat llargues. En contraposició, vam ser testimonis de la insuperable ària del concertino i el contratenor, en un emocionant diàleg i difícil harmonia que contenia tota l’emoció que hom pugui imaginar, amb el fons del baix continu del contrabaix, marca inconfusible i genial invenció de Bach.

*******

Concert: Simfonia núm. 2, “Resurrecció” – Gustav Mahler

Gènere: Simfònic

Solistes: Camilla Tilling (soprano), Gerhild Romberger (mezzo)

Conjunts: Cor Madrigal, Cor Lieder Càmera, Cor de Cambra del Palau de la Música

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

Director: Pablo Gonzàlez

Lloc Auditori de Barcelona

Data: 15 de març de 2015

Valoració: 9 sobre 10

És hora que reconeguem que en els darrers anys, el nivell artístic d’algunes formacions del nostre país ha començat a adquirir un nivell autènticament internacional. Aquest és el cas de L’OBC, i es nota la immensa tasca realitzada pel seu director titular, l’asturià Pablo González, des del 2011, que malgrat la seva joventut, acumula una considerable reputació internacional.

En aquesta ocasió, el repte era gran. Sempre amb Mahler el repte és molt alt i exigent, sobretot per les indicacions precises de l’autor alhora d’augmentar el nombre i col·locació dels instruments. Vam contemplar una conducció quasi perfecta, sense vacil·lacions, amb l’energia i ductilitat que Mahler sempre ha exigit. Les corals, perfectament fusionades. Les veus de les dues solistes alemanyes, portentoses, un descobriment extraordinari. I la potència de l’orquestra en tres o quatre moments de l’obra, van fer petita la sala per poder encabir tant de so.

Una simfonia molt ben construïda, on destaquen, pel meu gust el primer i darrer moviment, amb versos que, gràcies a la traducció en el programa de mà, ens facilitaren descobrir la profunditat i transcendència del pensament de Mahler en la seva concepció sobre la mort i el ressorgiment, fruit directe de la seva herència familiar jueva i la seva conversió al cristianisme (per sobreviure enmig d’una societat cada cop més antisemita). Per tot això, vam comprovar la vigència d’aquest compositor cada cop més ben conegut i valorat.

En el camp de les anècdotes, vam veure dins la sala la presència molt aprop nostre d’un venerable Pasqual Maragall amb la seva família. I a la sortida del concert, la quasi “fugida” en taxi i amb maletes incloses, de les dues solistes alemanyes, que segurament anaven directament a l’aeroport per traslladar-se a una altra ciutat, ves a saber on, en el que suposa molts cops les apressades i atapeïdes  agendes dels cantants internacionals de música clàssica, que a mi em va donar què pensar. Realment, s’ha d’estimar molt la música per sacrificar el temps, la salut i la vida, a la recerca d’un reconeixement que molts cops és incert que arribi. En aquell moment, em vaig adonar que molts cops, no ho valorem prou en aquest complexe món de la música. També caldria una reflexió de les autoritats municipals de Barcelona, alhora de programar una Marató de Barcelona, que va fer possible que algunes localitats ja venudes no fossin ocupades, per la impossibilitat de desplaçar-se en cotxe per dintre de la ciutat mentre durava aquest esdeveniment esportiu. Això mateix li va passar a una de les contrabaixistes de l’OBC, que no es va poder integrar al concert fins al segon moviment. Un preu a pagar, potser excessiu, per voler convertir un fet esportiu en una promoció turística, en escollir un itinerari de llocs “emblemàtics”, en comptes de respectar el concepte de les primeres edicions, que permetia una millor convivència amb altres activitats de la ciutat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!