2 de gener de 2006
0 comentaris

Els Pets, 20 anys

El grup musical Els Pets cel·lebra el seu 20è aniversari. I és en sentir això que m’he adonat que aquest grup musical m’ha acompanyat en diversos moments de la meva vida.

Abans escribia força cartes, costum que he perdut amb l’arribada del correu electrònic, i d’algunes en guardo esborranys. I en un datat el 1989 hi he trobat aquesta frase: "Ara hi ha bastants grups catalans, a part de la Dharma, N’gai N’gai, Detectors, La Madam, i aquests que hi havia bans. Els més de moda són els Sopa de Cabra. Els Sangtraït també estan molt bé. I Sau, Lax’n’busto, Aqua, Els Pets… Per aquí volem fer un concert convidant als Pets, que toquen molt bé, encara que no els coneix ningù." Aquest concert no s’arribà a fer mai. Però vam recórrer tot el país fent paradetes per finançar l’organització (Maulets, Catalunya Lliure o la que toqués) seguint majoritàriament els concerts dels Pets. Ens coneixíem el repertori de memòria!

Com que tot plegat va coincidir amb l’empresonament de la Núria Cadenas, ens dedicàvem a "emprenyar" a la gent d’Els Pets per a que en féssin referència als seus concerts. En un esborrany datat el 1991 hi vaig escriure "vam anar a fer parada al concert d’Umpapah i Els Pets a la platja Bogatell del Poble Nou. […] vam anar darrera l’escenari, i la Lluïsa va dir a en Joan Reig que digués que la Núria tenia el judici el dia 4 i es feien autocars. Com sempre, es va enrotllar molt bé. El concert va acabar a les 3, el Gavaldà ja estava mig mort, perquè van començar a les 12". Tant i tant vam emprenyar tots i totes al grup, que al final van fer una versió de "Free Nelson Mandela" per la Núria a tots els concerts.

Recordo també l’any que Els Pets van tocar a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Vam estar uns quants fent-la petar a les escales del Liceu on dormíem, com era costum. Encara recordo que quan l’Aitana i jo vam dir què tal quedariem de llufes en gavaldà ens va descartar directament, "calen certes coses per poder ser llufa". Em devia traumatitzar, perquè encara me’n recordo! M’acabaven de regalar una càmera de fotos, i vaig aprofitar per fer-me unes quantes fotos amb els membres d’Els Pets. Llàstima que el carret era de 12 fotos i em pensava que era de 24. Total, que no en va sortir cap… tant que hauria fardat duent-les a la carpeta de classe! La gent d’Els Pets eren un munt i eren tots en una habitació prou gran amb lliteres. Una foto mítica és la que surt en un dels discos, un d’ells ensenya el cul i es reconeix perfectament el terra de rajoles blanques i negres del Liceu Renovier de Prada.

L’any 1992 ens van detenir a uns quants en la típica mani de l’11 de setembre. Ens van detenir a les 4 de la tarda, més d’una hora abans que comencés la mani, quan ens dirigiem a la plaça Urquinaona. Un cop dins els calabossos de Via Laietana, evidentment estàvem incomunicades (en principi érem només quatre, fins que va arribar la gent que van detenir després de la mani i la cosa es va animar una mica més…). El que vigilava les cel·les tenia la ràdio posada, però cada cop que feien notícies canviava d’emissora. És de suposar que ho fan expressament per a que no sàpigues ben bé què passa, quina hora és, i sobretot per a no saber què havia passat a la mani, perquè es veu que després d’aquesta hi va haver un merder considerable. Quan vam sortir al cap d’un parell de dies vam saber perquè estàven tan nerviosos i feien corredisses pels passadissos, que es veu que hi havia tot de gent a la porta "reciclant" la runa d’uns contenidors que hi havia per allà. Total, anant al gra. En un moment que anaven a fer les notícies a la ràdio i el madero de torn va canviar d’emissora, va sonar "Menja avellanes", d’Els Pets. I sentir-la allà sota, als calabossos de Via Laietana, em va donar un bon rotllo important. El tonto del madero no tenia ni idea que ens donava més moral sentir els pets que les notícies que canviava. Les dues companyes de cel·la em miraven amb cara d’"aquesta està boja" quan vaig pujar al banc d’obra i em vaig posar a ballar. I no era tan fàcil, tres noies en una cel·la de 2’5 per 1’5 m…

Doncs res, que em dec estar fent vella si quan els grups musicals fan vint anys em venen a la memòria records de joventut…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!