ENTRE L’ESPAI I EL TEMPS

L’espai i el temps són essencials en la matèria. L’espai és l’extensió que separa i rodeja els objectes, però res ens diu sobre què es cada objecte. Només la quarta dimensió, de naturalesa vibratòria ens pot dir quelcom, però necessitem constantment referències visuals i sensorials, malgrat que moltes vegades els sentits ens enganyen. Per això alguns parlen de la il·lusió sensorial. També ens preocupa molt recórrer el màxim espai en el mínim temps. Però només la consciència pot vèncer les limitacions del temps i l’espai, la única forma per tenir accés al passat i potser en algun cas extraordinari, al futur. Aquesta dimensió vibratòria, alguns l’anomenen espiritual.

De la consciència brollen les idees, segons Schiller. La consciència és un conjunt de processos que ens permeten percebre i interpretar el món que ens rodeja. Depèn dels nostres sentits, però també de la memòria, la imaginació, el raonament i les facultats psíquiques. La dificultat que tenim és que la matèria està en constant transformació, per això sempre hem de relativitzar les conclusions que depenguin de la percepció. Només el subconscient ens va proveint de respostes en clau que podem interpretar, amb molta pràctica i dificultat. Una eina molt potent, que dirigeix les nostres funcions vitals i involuntàries, a la qual podem arribar-hi mitjançant la intuïció. Per això, totes les cultures li han donat tanta importància.

Hem de creure en el nostre pensament, en la nostra intuïció, que ens proveeix d’un sentit universal i que grans pensadors han utilitzat repetidament al llarg de la història. Per les lleis naturals ens arriba una certa intel·ligència, si la sabem copsar. Unir-nos a ella pot ser el nostre més gran propòsit, i tots la posseïm dintre nostre, a condició que aprenguem a no esborrar-la ni obstaculitzar-la. Els homes sempre han aspirat a accedir a la font de la saviesa, i sempre tendiran a cercar-la. Aprendre a escoltar la nostra intuïció és aprendre a escoltar el nostre fur intern.

Afegeix un comentari