No sé tenir amics. Només m’agrada de parlar objectivament. Quan algú pregunta per la meva opinió sobre no sé quin afer no sé que dir. Enmudeixo. Ric com un carallot i busco una sortida objectiva. Diferent és si parlem d’algú que coneixem. Habitualment sempre és un comentari que destaca algun defecte. Si és al contrari, aleshores n’hi ha prou amb un : "és bon tio", i aquí acaba tot el comentari. De vegades també passa que en destaquem alguna habilitat tot i que aleshores busquem alguna desqüalificació per la tasca. També de vegades és després quan sóc jo qui busca alguna desqüalificació a soles. En trec ferro. És la única manera d’anar anant: mirem la mediocritat, és tan humana! i així els països, els estats, les nacionalitats, les comarques, les vil·les, tot es va empobrint i ja no queda espai per la sorpresa. És l’espai horari en què un recargolament avisa que has d’anar al lavabo…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com sempre.
korean dresses
fashion clothes women
womens fashion