VII
Les coses de sempre. Si som aquí i res més, tot sembla massa trist. Creure en tornar a veure a aquells que ja no hi són. Ha passat massa temps. De quina manera ens han de rebre? Reproduïrem el mateix odi per aquell la mort del qual no ens va entristir? A la millor no el trobarem i ensopegarem només amb aquells que ens aveniem. Com capir una vida sense traició, sense odi, sense amor, sense gelosies, sense enveges? Cap resposta. Tots traiem el cap a una finestra. Votació: sexe o no sexe? Tinc en compte sempre el cos. La resta són ganes de somiar truites. Eve’s Bayou: un film. Està bé perquè hi juga la memòria. Què resta quan confrontem el record amb un fet compartit? Emocions individuals. Cadascú ve el que vol. Vella història la de la percepció selectiva. Ganes de tornar a néixer i se visionari. Bona fatalitat. I sempre pensarem que el futur el podrem canviar. Joventut. C’est pas la peine brailler! I tanmanteix sempre una discussió, encara que sigui interior. No barallar-se suposa col.locar-se per sobre dels interregotats. El ximple: emocionalement és un trampós: Sóc un nen, poc dir qualsevol cosa, més tard m’ho perdonaren. Separat, derrotat, mort. Exigeixo que me la retornin. Quant resta per anar-me’n d’aquí?….
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!