Pau Comes

Independència és llibertat

29 de juny de 2007
Sense categoria
13 comentaris

Què passaria si es deixés de parlar l’espanyol als Països Catalans?

La resposta és clara: res. Si algun lector inquiet no s’ho creu, que giri la vista a l’altra punta de món, i miri l’evolució de l’espanyol a les illes Filipines.

Segons la wikipèdia, els castellans van introduir la seva llengua quan van començar a envair el país el 1565, i va ser-ne l’única llengua oficial durant quatre segles. Va començar la seva decadència a partir de la guerra amb els americans l’any1898, i des d’aleshores l’anglès ha anat guanyant-li espai: primer a l’escola (1901) i després com a idioma cooficial (1935). L’any 1937 el tagalog va ser escollit idioma nacional, i la constitució del 1973 establia la cooficialitat només de l’anglès i el tagalog, en detriment de l’espanyol (i de les altres prop de 170 llengües parlades a l’arxipèlag). Els hispanoparlants van passar de 6 milions l’any 1940, a només 2.500 segons el cens de 1990, per una població total de 76 milions.

En definitiva, l’espanyol s’està extingint per la via ràpida a les Filipines, i encara és hora que senti els crits d’alarma d’un tal Gregorio Salvador, o que vegi editorials incendiaris a El Mundo, la Razón o l’Abc. Deu ser que l’espanyol que parlen els espanyols no està en perill? Doncs si no els preocupa ni poc ni gens que el deixin de parlar prop de 90 milions de persones (segons les darreres estimacions), per què s’haurien de posar histèrics si el deixessin de parlar uns pocs milions de castellanoparlants dels Països Catalans?

  1. Em sembla que ho saps molt bé perquè als espanyols no els preocupa gens que 90 milions de persones a les Filipines hagin deixat de parlar l’espanyol, i en canvi els molestaria d’allò més -i faran tot el que estigui a les seves mans per tal d’impedir-ho- que els ciutadans dels Països Catalans no l’utilitzéssim. Mentre que les Filipines no deixaven de ser una colònia d’ultramar, situada a milers de quilòmetres de la península ibèrica, els Països Catalans són una nació peninsular amb una llengua pròpia. Per a ells som una regió espanyola que no té cap dret a decidir el seu futur en llibertat. Els pertanyem "por derecho de conquista". Per a Espanya, que el castellà desapareixés dels Països Catalans -cosa més que improvable, val a dir-ho- seria un cop tan dur que faria trontollar els fonaments de la seva espanyolitat.

    D’altra banda, et felicito pel disseny del bloc, que trobo visualment molt atractiu.

  2. Trobo que no en te cap. Jo utilitzo tots dos idiomes indistintament. El bilinguisme no era bo? Les banderes i els idiomes no donen de mengar, aviam si ens preocupem pels problemes reals de la gent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!