Pau Comes

Independència és llibertat

11 de maig de 2006
Sense categoria
11 comentaris

Per què Mas no volia l’estatut

Si l’altre dia parlava de la sociovergència banda sociata,
avui la perla ens ve de la banda convergent. No sé què es fuma en Madí últimament,
però li ha fet dir a en Mas que l’aposta pel tripartit (el del Tinell, no el de
l’estatut de la Moncloa)
ha estat un fracàs.

Per veure si ho ha estat, pot ser interessant comparar-ho
amb les altres dues possibilitats que s’haurien pogut donar certa nit de
novembre de fa prop de tres anys. Si CiU hagués tret només 6 esconets més dels
que va tenir, hauria sumat majoria absoluta amb el PP. En aquelles condicions,
a la pràctica idèntiques a les del 99, en Mas hauria optat, és clar, pel PP, i
mai no hauríem vist les famoses pintades "ERC + CIU = Catalunya". Però,
potser més significatiu, i com en el 99, i amb Aznar a la Moncloa, s’hauria ajornat
el debat de l’estatut quatre anys més. Mas seria president, però no tindríem nou
estatut: ni el del 30-s, ni el de la Moncloa.

Els resultats del 16-N van ser els que van ser, però la
negociació posterior hauria pogut ser l’altra, la de la "esquerrovergència"
del porfessor Tremosa. I amb aquella combinació, Mas també hauria estat
president, però no hi hauria hagut estatut. Si algú en dubta, que repassi
quantes vegades es va reformar l’estatut del 79 mentre CiU estava al govern i
els sociates a l’oposició.

Tot això, és clar, ho sabien a can convergent. Però, de la
mateixa manera que es van passar 23 anys sense voler tocar ni una coma de
l’estatut, haurien sacrificat amb tot el gust del món el nou text a canvi de la
poltrona.

Això no evita, és clar, que un Mas amb totes les penques del
món, ara es vulgui erigir en heroi gràcies al qual tenim estatut. Gràcies per
no res, Artur.

  1. Ja ho sabem tots que calen els vots dels sociates i dels convergents per a poder tirar endavant un estatut. Fins aquí ja hi arribem. El que no entenc és que facis servir tota la teva bilis per defensar ERC (actualment s’autoanomenen "esquerra" a seques) i que defensis com a postura radicalment filocatalanista el fet d’aprovar un estatut, quan un estatut és SEMPRE una merda, perquè un estatut és una llei subordinada a la constitució de l’estat espanyol. Per més competències i reconeixements que hi hagi, recolzar i aspirar a tenir un estatut no és més que buscar l’encaix a casa de l’amo. És reconèixer que ets un esclau, vaja. Per això, entenc que els de Convergència el recolzin, però no entenc perquè tú equiparis tenir un nou estatut amb avançar nacionalment…

  2. En aquest proper referèndum segurament votaré el mateix que votaràs tu, però no estic gens d’acord amb el fons del que dius. Mas i CiU fan política, i la política serveix per aconseguir com més poder millor per dur a la pràctica el teu programa. El mateix que fa ERC, vaja. Qui us ha vexat, humiliat, cessat el vostre líder, després en Carretero i després fotut fora del govern, han estat aquells a qui vosaltres vau escollir com a aliats preferents. Aneu a cercar la confiança allà on l’heu dipositada! Que amb CiU hagués estat pitjor? Segur? Ara ja sabeu el pa que si dóna a can sociata! A veure que feu la propera!

  3. Això, aplaudiments. Molt encertat el comentari, molts encara no entenen que amb CiU manant amb ERC i el PSC a l’oposició, els sociates MAI no haurien votat un estatut relativament ambiciós com el del 30-S. Mai.

    ERC va obligar a ser el màxim de catalanista que pot ser el PSC; i va obligar als regionalistes confessos de CiU a ser ultracatalanistes, quan sempre havien estat regionalistes de merda. Això sí, al final s’han destapat les escències i el PSC ha tornat a ser una sucursal espanyola, i CiU a vendre’s per un plat de llenties. Torna la "normalitat", torna la sociovergència.

    Cal riure, per compensar tots els plors que vindra.

  4. Pau, és justament a l’inrevés de com ho expliques. T’agafes a imaginar un escenari que ja mai no serà (el Messies de Cambrils va decidir que no era aquest l’escenari que convenia), per a justificar l’injustificable, però fas trampa. El Tinell és un fracàs estrepitós i l’Estatut que votarem el 18-J no l’han fet els que van fer aquell pacte sinó Mas i Zapatero. Per tant, no el pots posar a l’haver del Tinell, sinó que si finalment s’aprova serà MALGRAT els inútils del TINELL (Esquerra mirant de rebentar-ho, i Maragall donant-los ales per poder continuar ell a la poltrona).

    En l’escenari que tu dius (govern CiU-ERC), també hi hauria hagut Estatut per les raons següents: 1- Maragall va prometre un nou Estatut a la campanya (de fet va ser el primer que va llançar la idea). Per tant el PSC no s’hi podia oposar sense rebre un fort desgast (si s’hi hagués oposat, Esquerra hauria tingut una magnífica oportunitat de créixer a costa del PSC, però ai las! els molt espavilats van preferir fer-ho a costa de Convergència). 2 – Si ERC i CiU haguessin pactat a Catalunya, haurien actuat conjuntament a Madrid. La suma de diputats ERC + CiU al Congrés (18) hauria estat imprescindible perquè Zapatero pugués governar. Per tant, el PSOE hauria hagut de pactar un Estatut igualment, a canvi de rebre el suport necessari per a poder governar.

    Només una cosa hauria pogut impedir que hi hagués Estatut: que Esquerra s’hagués comportat com el que és, un partit d’aficionats que tot ho rebenten perquè no saben fer altra cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!