ELS DEURES REPUBLICANS (1) de Ciceró

L’obra titulada De officiis és potser la seva darrera obra, dedicada al seu fill, volent compendiar l’ensenyament dels deures en cada moment de la vida i per la bona salut de la República. Obra cabdal d’un home d’acció que intenta recolzar-se en la filosofia, escrita després d’haver decidit lluitar contra la tirania que Antoni personificava, i en havent fracassat, es lliura a formular els principis que han de bastir una república ideal. Ara que estem a les portes de bastir aquesta nova república, la catalana, pot ser un bon moment per tenir-lo com a guia.

“Els vivents han estat dotats de l’instint de protegir-se a si mateixos. És pròpia de l’home la recerca de la veritat. La comunitat de vida es divideix en justícia i generositat. El fonament de la justícia és la bona fe, la veracitat en les paraules i en els tractes. D’injustícies n’hi ha la dels qui fan injúria i la dels qui podent, no defensen els injuriats. La cobejança de diners es dirigeix a obtenir influència i popularitat. Cal fugir sempre de la injustícia. Allò que es fa rectament, només és just, si és voluntari. La justícia es fonamenta en no fer mal a ningú i servir el bé de tots. Havent-hi dos gèneres de lluita, negociació i força, caldrà recórrer al segon solament quan no es pugi usar del primer. Que la generositat no sigui en desavantatge, que no superi les possibilitats i que es doni a cadascú segons el seu mèrit. El deure demana subvenir a qui més ajut necessiti.”

“Res no pot ser honest si manca la justícia i cap ocasió no pot eximir l’home de ser just. Ens cal fugir de la cupiditat dels diners. També cal guardar-se de la cobejança de la glòria, ja que lleva la llibertat. Els que administren l’Estat necessiten obrar amb esperit elevat i lliure d’angoixes. Han de tenir capacitat per a menar-la, a no desesperar prematurament i a no refiar-se en excés. Aquella excel·lència moral que demanem, és amb les forces de l’esperit que es produeix, no amb les del cos. És fort qui no es pertorba en les dificultats i no s’aparta mai de la raó, per això requereix talent i determinar amb anticipació el que pot succeir.”

“Propi d’un gran home és, en la torbació, punir els culpables, respectar la multitud i observar l’honestedat. Per defugir un perill no hem de semblar porucs, però també hem d’evitar oferir-nos innecessàriament als perills. Quan la gravetat del mal hi obliga, aplicar remeis arriscats i incerts. Els destinats a dirigir la república han de defensar els interessos dels ciutadans i vetllar sobre tot el cos de la república. Miserable és l’ambició i la lluita per les magistratures. Tota reprensió i punició ha d’ésser neta d’afront i d’ira, i que la pena no excedeixi la culpa.”

“Quan són pròspers els afers, hem de fugir de la supèrbia i l’arrogància, cal usar més dels consells dels amics i donar-los autoritat. La fortuna privada cal que sigui ben adquirida i no per procediments sòrdids ni odiosos, s’ha d’oferir en profit del més gran nombre possible i que s’incrementi mesuradament. Fer meditadament tot el que es faci. Tot el que és just és decorós. Negligir l’opinió que de si mateix tingui cadascú és d’arrogant i corromput del tot. La justícia consisteix a no fer violència als homes, la consideració, a no ofendre’ls.”

“Tota acció ha d’ésser lliure de temeritat i negligència. La ment de l’home es nodreix aprenent i meditant, viu en recerca i activitat perpètues i és moguda pel goig de veure i de sentir. Cal obrar talment que en res no contrariem les lleis de la natura, que es posi cadascú ell mateix com a jutge i ens esforçarem en aquelles coses per a les quals siguem més aptes. Primer de tot hem de decidir què i com volem nosaltres ser, vetllant perquè puguem ser conseqüents i no claudicar en cap dels nostres deures.”

“És propi del magistrat tenir present que ha de mantenir la dignitat, servar les lleis i administrar el dret. El ciutadà, ha de conviure segons les lleis de l’equitat i voler que la república visqui en pau i en l’honestedat. La força de la paraula és gran i la seva funció és l’oratòria i la conversa. La conversa ha de ser tranquil·la i sense obstinació, que el qui parli no exclogui els altres, és equitatiu que cadascú tingui el seu torn. Fins i tot en les discussions amb els nostres enemics és bo de servar la gravetat i allunyar de nosaltres la iracúndia.”

“Abans d’emprendre res, tres principis cal observar: que el desig obeeixi la raó, calcular la importància del què volem fer i usar la moderació, que és fer cada acció en el temps degut. Quan és cosa d’elegir entre deures que porten dubte, consultar homes doctes o experts. Als estudis i obligacions de la ciència cal anteposar els deures de la justícia, els que tendeixin a protegir la unió i la societat.”

Afegeix un comentari