Pau Comes

Independència és llibertat

5 de maig de 2006
Sense categoria
1 comentari

Mas o la democràcia a la marinera

Fins ara havíem vist la "democràcia orgànica" de
Franco i les "democràcies populars" dels comunistes, entre altres
exemples que, de democràcies, només en tenien això: el nom. Avui, els nervis de
la sociovergència arran de la posició d’Esquerra sobre l’estatut de la Moncloa ens han donat un exemple
de democràcia com els dos anteriors: la democràcia a la marinera d’Artur Mas. (segueix…)

I és que l’ínclit líder de la sociovergència banda
convergent, en una demostració que tampoc s’assembla a Jordi Pujol en el tema
de les metàfores, ha volgut comparar l’estatut amb un vaixell. S’anava
esplaiant el nostre improvisat poeta en les aigües tèrboles del símil, quan l’ha
traït el reiet de la casa que duu dins, i ha carregat contra la decisió
d’Esquerra d’escoltar el conjunt dels seus militants, tot dient que "un
partit és com un vaixell. Si els mariners manen més que els oficials, el vaixell
no es pot governar".

Ves per on! I jo que creia que un partit havia de regir-se
pels principis democràtics, quan en realitat es veu que s’ha de regir pels
principis de la navegació marítima! I jo que creia, innocent de mi, que un
partit que es diu demòcrata i que pretén dirigir el govern de la seva societat
de manera democràtica, ha de començar per predicar amb l’exemple!

Doncs no, es veu que tornem a allò que m’ensenyaven en els
temps llunyans del BUP: el despotisme il·lustrat (allò tan conegut de "tot
per al poble, però sense el poble"). O més enrera encara: al govern
secular de l’aristocràcia (etimològicament: el "govern dels millors").
Aquesta democràcia a la marinera traspua un sentiment de profund menyspreu per
"les masses" -ja siguin de militants o de votants-, que només
servirien per escollir el líders cada cert temps, i després donar-los carta
blanca.

Així, no és estrany que milers de militants que paguen la
seva quota pesin menys a l’hora de decidir donar el sí a l’estatut de la Moncloa que mitja dotzena
d’empresaris. Com que no en tinc cap prova -impossible d’obtenir, donada la
legislació vigent- no diré que això té res a veure amb el fet que CiU hagués
tingut més de 4 milions d’euros de donatius anònims l’any passat. I com que és
possible que molts militants no acceptessin aquesta decisió dels dirigents ni
amb litres de vaselina, la solució és molt fàcil: no se’ls consulta. I mira que
hagués estat força instructiu conèixer, com s’ha fet amb el cas d’Esquerra, si
tal o tal federació de Convergència o d’Unió (o del PSC-PSOE, o d’ICV…) estava
pel sí, pel no o per una altra opció…

Diuen que no hi ha res més atrevit que la ignorància. Deu ser
per això que és aquell qui té els deures democràtics per fer el que més es creu
amb dret de donar lliçons als altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!