Pau Comes

Independència és llibertat

5 d'abril de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Les misèries de l’Estatut de la Moncloa: 1) una altra negociació era possible

Qui no recorda el gest fatxenda de Mas
llençant despectivament un paper en blanc amb la seva signatura a en Joan
Puigcercós? “A veure si vosaltres podeu negociar més millores!”, li va deixar
anar. Llàstima que aleshores, per obra i gràcia del líder de CiU (amb permís de
Duran?), ja no hi havia marxa enrera. Però no era aquesta l’única negociació
que s’hauria pogut fer… (segueix).

El “manual de negociació per a ximples” hauria
de tenir una sola frase: no t’asseguis a negociar si no tens cap trumfo a la mà.
I amb quants trumfos va anar en Mas a negociar a la Moncloa? Exacte: zero. I
aquesta és la millor manera de no obtenir un bon Esatut (si realment això és el
que volia, i no estava fent comèdia perquè ja ho havia pactat tot amb l’inquilí
de la Moncloa el juliol del 2005, abans de la votació del 30-S. Però això ja és
un altre post…).

Suposem, doncs, que en Mas realment volia un
Estatut que s’assemblés el màxim possible al del 30-S. El nostre home agafa el
cotxe, es planta davant del ZP (amb p de Pinotxo), i aquest li contesta: “em
sembla perfecte. Però, per què t’hauria de donar el que em demanes?” o bé “què
faràs si no t’ho dono?”, que són les preguntes que fa tot negociador.

Què podia fer en Mas?


Podia oferir el vot a les Corts espanyoles
si fes falta? Home, ho han fet sempre que han pogut (UCD, PSOE, PP), fins i tot quan no feia
cap falta… Qui es creuria que deixarien de fer-ho? Fora trumfo!


Podia abandonar l’esquizofrènia d’allò
tan típicament convergent del “sobiranisme declaradament no independentista”
(oxímoron on n’hi hagi), i amenaçar amb deixar Espanya per inútil i optar
clarament per la independència, tal com fa el PNB? Bé, de fet, podia. I encara
pot. Això li tocaria força els bemolls al ZP dels ídems! Però no ho va fer, ni
sembla que ho faci abans de la propera glaciació, al pas que anem… Fora un
altre trumfo!


Podia amenaçar amb retirar l’Estatut
si l’altre el deixava com ha quedat? Sí, i tant que podia! Fins i tot els “traïdors”
d’Esquerra, malgrat l’emprenyamenta descomunal del Miquel “quina jeta” Iceta,
van servir-li la possibilitat en safata, quan van votar expressament, al
reglament del Parlament, que només calgués majoria absoluta (és a dir, Esquerra
i CiU, per exemple) per retirar el text si era retallat a Madrid. Fins i tot en
Puigcercós li va assegurar que els republicans anirien fins al final i que, si
calia, el retirarien. El mateix Puigercós diu que encara espera la trucada… fora
un altre trumfo!

I si ni tan sols volia amenaçar al ZP (amb p
de pinotxo) amb retirar el text, ell que el volia aprovar com fos (i així ha
estat), quin altre trumfo li quedava? Cap ni un. Ni tan sols li quedava el vot
negatiu a les Corts espanyoles, que no hauria impedit l’aprovació del text -com
tampoc ho ha fet el vot negatiu d’Esquerra.

En Mas ja ens pot anar venent motos, que si no
tenia cap trumfo, no només no és sorprenent que ens hagin tornat aquesta desgràcia
de text: és que, negociant ell solet, era materialment impossible aconseguir
res mínimament acceptable!

  1. Tinc la impressió que el que tenia el trumfo, per desgràcia de Catalunya, era el GRAN MENTIDER ZP.
    Potser els sociates hagin trobat algunes coses compromeses de l’anterior govern de Catalunya.
    Perquè si no, no m’explico el trist paper de CiU …

    PD: I parlant de coses compromeses també s’ha de dir que el PSC no volia crear una comissió per fiscalitzar els ajuntaments. Perquè serà ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!