Per què ens cal conèixer

El propòsit del coneixement no és satisfer la curiositat, el plaer per saber, l’ostentació, la demostració de superioritat o simplement per fer diners o guanyar-se la vida. Només uns pocs el volen per servir al bé comú. Així, mentre alguns el cerquen com a descans d’un esperit inquiet, d’altres com a entreteniment, d’altres com fortalesa d’on demostrar la seva autoritat, pocs per l’enriquiment de la vida humana. Ha de ser conseqüència de la conjunció de la contemplació i l’acció.

Per arribar-hi hi han dos mètodes: partint del tot arribar a les més petites coses, o a l’inrevés, partint de nosaltres mateixos, estudiar el conjunt de l’univers. La majoria dels humans s’entretenen en voler vèncer el temps i l’espai. Però aquests dos conceptes només són producte de la nostra consciència, almenys no haurien d’esclavitzar-nos. Constatem la diferència entre el dia i la nit, associades a la llum i la foscor. D’aquí neix la consciència de la successió del temps i dels esdeveniments; del passat, present i futur. I la nostra obsessió per mesurar-lo, perquè ens sembli que el controlem. Però el temps no el dominarem mai a través de processos materials. Intuïm que quan somniem ens alliberem del temps, podem viure en segons fets que durarien hores o dies.

Atribuïm al temps un valor al associar-lo al ritme de la nostra vida i les nostres activitat. Són el moviment aparent de la nostra existència, perquè ens permet mesurar els períodes en que som conscients del que ens envolta. La facultat que ens permet ser conscients del pas del temps és la nostra memòria. Però els records van units a l’interès que ens hagi generat cada fet viscut, depèn molt de la nostra concentració. Per a la nostra consciència l’important no és el pas del temps sinó les experiències que ens ha permès conèixer i fixar. De fet, el temps, no té un efecte real sobre el nostre ser interior.

Afegeix un comentari