El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

12 d'agost de 2016
0 comentaris

Moments negres del català a l’escola de l’Alguer

La Costura

Una bella imatge de la primera promoció de “La Costura”

 

En aquest apunt us oferim alguns dels moments negres de l’alguerès a l’escola de la ciutat:

 

1760. Els piemontesos comencen la italianització de l’escola sarda

“I.- Dovendosi per tali insegnamenti [inferiors] adoperare fra le lingue più colte quella che si è meno lontana dal materno dialetto e ad un tempo la più corrispondente alle pubbliche convenienze, si è determinato di usare nelle scuole predette l’italiana […], non essendo più diversa dalla sarda di quello fosse la castigliana, poiché anzi la maggior parte dei sardi più colti già la pos­siede.
II.- La castigliana si studierà con secondaria importanza, e chi trascurerà l’italiana sarà meno bene educato e di meno buona aspettativa.
III.- Dovranno pertanto i catechismi, i discorsi sacri, i libri devoti, le esortazioni, in una pa­rola tutta la direzione spirituale non meno che la letteraria farsi in lingua italiana.”

 

Edicte de Carles Manuel iii, duc de Savoia i rei de Sardenya, amb el qual s’establien les bases per a la reforma educativa que s’havia d’estendre a tota l’illa.

Armangué, Joan.

Llengua i cultura a l’Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon.

Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996 (p. 38).

 

 

1928. A l’Alguer, amb el feixisme hi comença la italianització de debò

El prefecte de Sàsser (la capital provincial d’on depèn l’Alguer) i el podestat (càrrec designat per decret reial pel règim feixista per substituir els òrgans democràtics dels municipis, inclòs el síndic de la ciutat) s’encarreguen de tancar les Costures, guarderies populars fora del control feixista (i no prou italianitzadores, ja que, de ben segur, el català de l’Alguer hi era ben present, si més no com a llengua de relació).

Contràriament, l’escola pública italiana transmetia els valors de la pàtria (Itàlia) i del règim (feixista).

Extret de Marcel A. Farinelli Història de l’Alguer. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2014 (p. 157).

 

1934. El feixisme posa les bases de la política lingüística de l’escola italiana

A Itàlia, es prohibeix l’ús del “dialecte” a l’escola (la qual cosa inclou evidentment altres llengües, com el sard, el ladí, el friülà, el grec, l’albanès, el serbocroata, l’eslovè, el francoprovençal, l’alemany, l’occità i, és clar, el català), ni tan sols per facilitar l’aprenentatge de l’italià. La italianització i el que s’ha anomenat feixistització de l’Estat es basava en l’adoctrinament de les noves generacions mitjançant les escoles.

Ordre decretada pel ministre Francesco Ercole.

Farinelli, Marcel A. El feixisme a l’Alguer. Barcelona: Angle Editorial, 2010 (p. 78).

 

El català arraconat de les escoles alguereses

Un dels principals problemes a l’hora d’ensenyar italià i en italià a l’Alguer era que els alumnes fossin algueresoparlants: el català continuava sent la llengua del joc, del carrer, de la família, dels àmbits informals… Per això, en els registres escolars podem trobar que, pel que fa les tasques didàctiques, una era el de la substitució de la varietat dialectal per l’italià.

Extret de Marcel A. Farinelli Història de l’Alguer. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2014 (p. 157).

 

Dècada dels 60. Algueresos, per millorar, cal abandonar l’alguerès!

“Els pares algueresos començaren a rebre pressions per part dels ensenyants i d’un sector de la intelligentsia autòctona, perquè usessin l’italià amb els seus fills, la qual cosa se suposava que havia de millorar llur rendiment escolar i llurs possibilitats d’obrir-se camí en una societat cada cop més competitiva, que ja no tornaria a ésser la de principis de segle: pescadora i comercial, tranquil·la i sense daltabaixos”.

Pueyo, Miquel. Tres escoles per als catalans. Lleida: Pagès editors, 1992 (p. 81).

 

2011. Acaba el Projecte Palomba, que portava l’ensenyament del català a bona part dels centres de l’Alguer

“… el curs 2011-2012, aquestes classes [Projecte Palomba] s’han deixat d’impartir. En podem trobar la causa en la situació econòmica del Municipi de l’Alguer, la del mateix govern de la Generalitat de Catalunya i la pèrdua de presència pública d’Òmnium Cultural de l’Alguer, sense oblidar també l’esgotament d’un model basat pràcticament en el voluntariat i la no-assumpció de responsabilitats per part dels qui en tenen en temes d’educació, tant algueresos com sards i italians”.

Xarxa CRUSCAT. Informe sobre la situació de la llengua catalana (2011). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana, 2012 (p. 87).

 

2014. Tanca “La Costura”

El mes de juny tanca l’única presència continuada de l’ensenyament en alguerès, «La Costura», una línia d’ensenyament plurilingüe —alguerès, italià i anglès—, oberta el curs 2004-2005 a l’escola privada d’educació infantil San Giovanni Bosco gràcies a un acord entre la Generalitat de Catalunya, Òmnium Cultural de l’Alguer, el Municipi de l’Alguer i l’escola. Cal destacar, però, que, des de feia tres cursos, el centre no rebia cap suport de les institucions per a mantenir la línia en català i que, en tot cas, la continuïtat era iniciativa de la direcció de l’escola. Algunes activitats de «La Costura», com les de les cançons en català, també es compartien. Aquesta línia educativa s’ha diluït en el conjunt de l’escola, que fa l’ensenyament bàsicament en italià.

Xarxa CRUSCAT. Informe sobre la situació de la llengua catalana (2011). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana, 2014 (p. 141).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!