“DINS DEL PATI”

Títol: En un patio de París (Dans la cour)
Producció: França
Director: Pierre Salvadori
Repartiment: Gustave de Kervern, Catherine Deneuve, Feodor Atkins
Valoració: 6 sobre 10

Continuem patint les traduccions absurdes dels títols originals. Per què han d’afegir el nom “París”? La SGAE, que tant protesta pels drets d’autor, és incapaç de fer respectar els títols originals? Són problemes heretats, de la mateixa manera que el 96% dels films són doblats, quan en la majoria de països la majoria són amb versió original subtitulada. Què hi farem! D’això se’n diu nivell cultural. Potser amb la disminució d’assistents, les distribuïdores encara temen més una baixada d’afluència, però creiem que tot és començar. La pràctica i fluïdesa d’idiomes també va lligada a aquestes pràctiques culturals.

Pel que fa al film, una història dramàtica, amb traces d’humor que ens fa somriure sovint, però com tota bona història dramàtica, el final no és pas massa feliç, perquè almenys en això es distingeix el cinema europeu de l’americà. El tema de fons és la immensa soledat, aïllament i depressió dels personatges, una suma d’històries de naufragis personals que van cercant a cegues una sortida per tirar endavant i aixecar el cap. El ritme no és trepidant, potser per fer més pesant i comprensible la situació que viuen els propis personatges, però no hi han temps morts i la història es va desenvolupant, passant coses que ens van interessant i fixen la nostra atenció.

L’actuació del protagonista és el més destacable de la pel·lícula, acompanyat per una Catherine Deneuve, en avançada maduresa, restant molt lluny d’aquella magnètica “Belle de jour” o “Repulsió” que ens feien no treure els ulls de la pantalla. En aquest sentit, destaca la mesura i la convicció de l’actor francès d’origen polonès Feodor Atkine (que també hem vist en films fets a Espanya), que aquest cop no fa de “dolent”, com ens tenia acostumats, malgrat ell.

Afegeix un comentari