SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

1 de maig de 2014
0 comentaris

UN MOLIÈRE MOLT ACTUAL

“Alceste à bicyclette”, traduït aquí com “Molière en bicicleta” (potser perquè quasi ningú sap qui és Alceste), és un film francès, que ens fa revisitar l’actualitat de la psicologia de Molière, per copsar, (com tots els genis teatrals, com Cervantes o Shakespeare) les grans qüestions que travessen l’ànima humana.Una mesurada direcció, que ens mostra els paisatges solitaris i esquerps de l’illa de Ré i la Rochelle, al límit de la Bretanya. Alhora, una lliçó de deixar fer en llibertat el mestratge en la interpretació a dos molt bons actors. Mitjançant aquest duel (Fabrice Luchini i Lambert Wilson), ens remarca la importància del text per sobre de tot en l’ofici d’actor. La frase més significativa del film la pronuncia el protagonista quan diu que “Si Molière va fer el text en versos alexandrins, s’han de pronunciar amb les síl·labes exactes, si no és com si anessis al mercat i demanessis un kilo d’algun producte i et fiquessin 800 grams. No pot ser, en definitiva és una estafa”.

 

Els actors reflexionen sobre el text, sobre la manera de dir, de moure’s, de motivar-se, de ficar-se en situació, però sobretot els ajuda a reflexionar sobre ells mateixos, a comprendre molt millor els seus propis problemes, des d’una altra perspectiva, la del “Misantrop”, d’aquella persona que s’exclou del món, que l’arriba a odiar, per trobar-lo indecent, immoral, on els humans juguen com titelles jocs perversos que els fa immensament infeliços. A la recerca de la virtut, de l’honestedat i del retorn a la natura, només troba la sortida d’apartar-se d’una societat que considera perduda i buida.

En molts moments, aquest món es refereix sobretot al de l’espectacle, dels actors, la falsedat dels motius dels qui diuen estimar la professió, amb el contrapunt de l’honestedat en la manera d’interpretar d’una jove aspirant a actriu porno, la qual no dóna cap importància al que està fent, però que de manera natural, davant d’un text clàssic, la seva dicció i interpretació són impecables, sense preparació de cap tipus.

Entre el drama i la comèdia, el film fa reflexionar sobre la importància cultural dels països que tenen la sort de tenir un teatre clàssic potent, al qual tornar i beure tantes vegades com faci falta per fer progressar el fet teatral. Potser per això envegem sanament el teatre anglès i francès, però sobretot als actors britànics i francesos que fan notar sempre la seva sòlida formació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!