PER ENTENDRE EL JAPÓ

Sense ser una gran pel·lícula, el relat ens manté atents i facilita reflexionar i entendre els comportaments de fons de molts japonesos, de la seva cultura, almenys dels japonesos que van lluitar a la Segona Guerra Mundial. Però també del comportament dels actuals japonesos. Què mou a tot un poble a mantenir la serenitat davant l’adversitat del desastre de Fukushima o del terratrèmol de Kobe? Com s’aguanta una situació així sense tan sols un saqueig, un robatori, una protesta? De quina mena de fusta està feta l’ànima japonesa per fer cua pacient i ordenadament perquè els hi donin menjar i aigua i no hi hagi ni tan sols una discussió ni baralla?Això és el que ens intenta contestar el film “Emperor” (Emperador): per què els americans, i en concret el general McArtur, van decidir deixar la venjança a un cantó i no castigar a l’emperador Hiro Hito com a màxima figura del país que havia atacat Pearl Harbour i fet la guerra a tota l’Àsia i el Pacífic.

 

En aquella ocasió, els americans realment van conquerir la pau. No cercaren la humiliació, com havien fet a la Primera Guerra Mundial amb Alemanya, ficant les bases per a la rancúnia i el renaixement totalitari. Amb aquest gest, que el film retrata molt bé quan McArtur li diu a Hiro Hito: “No es tracta de condicions, sinó que ens ajudeu a tornar a aixecar al Japó, en pau”. El resultat, fou que un país que havia practicat una política expansionista i militarista durant prop de cent anys, va renunciar a continuar aquell camí, renunciant a aquells valors i substituïnt-los per d’altres que ja tenia al seu si incorporats culturalment de feia segles: el respecte, la tolerància, la devoció, la cara més positiva del sintoisme i el budisme zen.

Sobretot la devoció. En un moment del film se’ns diu que per entendre l’ànima nipona ha de comprendre què és i què significa la devoció. Devoció als avantpassats, als més grans, a la família, al país, a l’emperador com a personificació de tot això. “Per la devoció som capaços de fer les gestes més increïbles, i per la devoció vam ser capaços de perdre la nostra ànima”. Així de contradictòria pot ser una virtut, si se l’enfoca cap a la construcció o cap a la destrucció. Una cultura complexa, fruit d’una lenta evolució de dos mil anys, no és fàcil copsar-la enmig de les seves contradiccions, feta de grans virtuts i defectes, sobretot a ulls occidentals.

Al cantó del feng shui, el tai txi, el iekabana, els jardins i certes disciplines com a art meditatiu, ens podem trovar l’adoració per la robòtica, la tecnologia i el motor. El cert és que de tota aquella gran convulsió (inclosa la bomba atòmica) tenim avui una potent economia que defuig la confrontació, rodejada de països amb tentacions expansionistes com Rússia, Corea del Nord o Xina.

Penso que quan va caure el mur de Berlin, si els EUA i Europa haguéssin actuat amb més generositat, intentant integrar econòmicament a Rússia i canviant el nom i els objectius de l’OTAN, ens hauríem estalviat les guerres de Txetxènia i l’actual annexió de Crimea. Rússia no hauria caigut en el desgavell econòmic i militar a què la va enfonsar Ièltsin i potser avui no hi hauria un Putin, que a ulls de molts russos els ha
rescatat de l’anarquia i de la humiliació a què la va sotmetre Occident, i ara intenta refer la seva influència al món. Menysprear l’ànima eslava que porta a dins tot rus, descendent i barreja de dos pobles tan guerrers com els mongols i els vikings, és no entendre res de com pot reaccionar. Ara comencem a tastar el gust d’aquells errors. Podiem haver repetit l’assaig que va sortir tan bé amb Japó, però ho vam ignorar. Pagarem doncs la factura.

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.