LA CONFEDERACIÓ IMPOSSIBLE

Fem un exercici de política-ficció. Què hagués passat si Carles d’Àustria (el nostre Carles III) hagués guanyat en la Guerra de Successió? Ens hauria anat millor als catalans? La resposta instintiva. la irracional, la que neix de les vísceres és que sí, davant d’una història i una realitat ben negatives, però potser caldria fer una anàlisi més freda i pensar en el que havien fet fins aleshores els Habsburg, i com els hi va anar per Europa fins a la seva desaparició com a monarquia regnant (el 1918).

Des que es van instal·lar als regnes peninsulars amb Felip I (casat amb Joana “la loca”), es van caracteritzar sempre per encetar conflictes, guerres impossibles i anar-les perdent totes. Carles I, combatent als protestants, Felip II a les Províncies Unides (Països Baixos), Felip III a Flandes i Felip IV a Portugal. Cap d’aquests conflictes armats els guanyaren, marcant un declivi progressiu d’un imperi que anava minvant, sobretot a Europa.

Tampoc podem dir que respectaren gaire els drets i constitucions dels diferents regnes. Ho denota el conflicte dels “Comuneros” a Castella (amb Carles I) i a l’Aragó amb l’assumpte d’Antonio Pérez (que va aprofitar Felip II per suprimir les constitucions, les Corts i el Justícia). Ni va ser tampoc un exemple de fidelitat el nostre Carles III en jurar que sempre ens defensaria, ja que a les primeres de canvi se’n va anar cap a Viena, deixant un temps la seva dona per fer-nos creure l’aparença d’una fidelitat. Només vàrem ésser una peça prescindible en el tauler de política europea. Només li interessàvem com a territori, com a part del seu patrimoni.

Per contra, els catalans vàrem continuar mantenint-nos fidels al nostre jurament i molts el seguiren a l’exili, l’ajudaren a modernitzar l’administració imperial, combateren contra els turcs i fins i tot “Carrasclet” va intentar recuperar el regne de Nàpols. Si Carles III hagués guanyat, segurament hauria ampliat el pacte i la mentalitat confederal a la resta de regnes hispànics, fins i tot hagués tingut repercussions a les terres americanes. De fet, l’imperi austríac va continuar evolucionant i progressant sota la fórmula confederal de les dues corones (Àustria i Hongria). Però tot això es va acabar el 1918.

Si hagués guanyat, com ens hauria anat als catalans? Doncs en moltes coses bé, però en d’altres, veient l’evolució de l’imperi austríac, no pas tant com podríem suposar. La mania dels Habsburg de ficar-se en guerres sense solució va culminar finalment en l’agressió contra Sèrbia i el començament de la Primera Guerra Mundial. De fet, alguns historiadors contemplen la guerra del 1700-1713 com la primera guerra mundial. Deu ser el tarannà dels Àustries per ficar-se en embolics globals. Per contra, ens hauria anat bé per l’evolució del nostre dret mercantil, l’obertura dels mercats a Amèrica i la consolidació de les aliances comercials amb Anglaterra i Holanda, potències aleshores emergents.

També hauríem superat l’estancament econòmic que ha suposat mantenir l’estructura econòmica espanyola. O sia, el comerç haguera florit, la industrialització hagués arribat molt abans i possiblement Barcelona s’hagués convertit en un centre financer molt potent. Podem suposar que els períodes dictatorials, d’haver-los tingut, haguessin tingut una aparença constitucional, la barbàrie i la incultura tirànica no haguessin aparegut amb tanta cruesa com les que hem patit.

Sí que podem estar segurs és que Catalunya hagués estat ben present en el món. Per bé i per mal. El nostre progrés i la nostra influència haguessin estat notables, però també hauríem patit les dues guerres mundials, amb seguretat. En definitiva, la nostra història i la d’Europa, potser també la d’Amèrica Llatina haguessin estat molt diferents. L’Espanya confederal hauria estat una realitat palpable. Quins resultats hauria tingut a la llarga? Hagués tingut un final tan amarg com l’imperi austro-hongarès? No ho podem saber pas. Només podem fer ficció històrica.

Ara que es torna a parlar de federalisme europeu, caldria tenir ben present les lliçons de la història. Cap estructura federal o confederal garanteix a priori un millor progrés de les llibertats ciutadanes i la democràcia a Europa. Però sense una Europa
federal o confederal no se’ns garanteix cap millora de com estem ara. Un cop més serem els ciutadans els que, activament, haurem de fer l’Europa política.

Afegeix un comentari