SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

8 de gener de 2014
0 comentaris

UN FILM CONTRA LA INTOLERÀNCIA

Basada en la novel.la més famosa de Noah Gordon, traça amb notable habilitat el vell enfrontament entre la investigació racional i la intolerància religiosa. Gira entorn les ànsies de saber el per què de les malalties d’un jove anglès, descobrint la necessitat de fer-se metge, la seva recerca el porta a viatjar fins a Isfahan, aleshores capital de Pèrsia, on exercia el metge més famós del segle XI, Ibn Sina o Avicenna (inventor entre d’altres procediments, de la traqueotomia) per entrar a aprendre en la seva escola.A banda d’algunes imprecisions històriques, com que Ibn Sina no es va suïcidar sinó que va morir per una afecció intestinal en una expedició militar, o el fet que no va ser fins molt després que no es va descobrir la forma com es propagava la pesta negra (està clar que aleshores aquesta no hagués arribat al 1348 a Itàlia i a tota Europa), la qüestió de fons que es planteja és la difícil convivència entre la ciència i la religió, sobretot quan aquesta es fanatitza, dogmatitza i es torna intolerància.

 

En el film i la novel.la s’introdueix en l’ambient del principi de la decadència de la dinastia samànida, al temps que comença l’ascens dels salyúcides (que amb el temps serien derrocats pels turcs otomans). Els samànides havien proporcionat al món musulmà el seu període més gloriós, l’anomenada “Edat d’Or de l’Islam”, en el que les traduccions de textos grecoromans, perses i hindús fornien una cultura, on l’estudi i influència d’Aristòtil va salvar a aquests textos de la seva desaparició. Precisament, gràcies a ells, van poder arribar a Toledo (on confluïen els estudiosos de les tres religions) i d’aquí a tota Europa.

Per tant, la pel.lícula amaga aquesta part de la història, deixa suposar que la medicina dels musulmans va arribar a travers dels jueus anglesos. La importància d’Avicenna (ismaïlita, de mare jueva), va difondre’s en gran manera gràcies a un altre aristotèlic jueu, Averroes, nascut a Còrdova.

El que sí es fa evident en la pel.lícula és la importància d’Aristòtil per l’avanç de l’estudi i de la ciència en el món islàmic, el més avançat del seu temps. Tot això es donava en un ambient de tolerància religiosa on convivien de manera natural l’islam, el judaïsme, el zoroastrisme i l’hinduïsme. La única intolerància era front al món cristià, impregnat ja aleshores de fanatisme religiós, d’aquí el seu evident retard en tots els camps: científic, religiós i militar.

El film fa un cert homenatge a la figura d’Aristòtil (sense oblidar Hipòcrates), avui en dia tan denostada, però es fa evident que en aquells temps de foscor, facilitava la recerca científica i la relativització de les coses, enfront de les veritats absolutes que la religió intolerant vol imposar a tota la societat. També hi havien límits, com per exemple, la disecció de cadàvers, sota perill de ser acusats als que ho practicaven de nigromància i bruixeria (la condemna era la mort). Això impedia avançar en l’estudi del cos humà i de les enfermetats, que havien de inventar-se mètodes inductius, sense la prova de la ciència experimental.

Tot aquell esplendor s’acaba quan els salyúcides, impregnats d’una concepció fanàtica de la religió prenen el poder. Cremen biblioteques i centres d’estudis, persegueixen als difusors de les ciències i maten als membres d’altres religions. Quina coincidència amb tots els moviments totalitaris que han existit i existeixen al llarg de la història!. Els membres d’Al Qaeda (wahabites) que no deixen estudiar a les noies, que destrueixen els budes de Bamiyan, que cremen biblioteques; es diferencien gaire dels nazis o de la inquisició quan feien fogueres amb els llibres, o els feixistes espanyols quan cridaven “Muera la cultura”?.

La ciència i l’avenç social només es desenvolupen en climes de tolerància religiosa. Precisament el que no vol practicar el govern espanyol amb la llei Wert i els seus darrers projectes de llei, com l’avortament, la legislació laboral, el dret de manifestació, etc. O el que va predicant la Conferència Episcopal amb Rouco Varela al front. Aquesta involució, aquest voler parar el rellotge del temps i de la història, aquest retrocés de tota una societat ens atansa més a l’edat mitjana que al segle XXI. Aquest és el perill. Una raó més, sobretot entre la gent tolerant i de ciència (encara que un sigui federalista) per anar-se’n d’Espanya, perquè el que allí s’hi cou no presagia res de bo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!