DEIXEM ENRERA(5) subvencions i concessions

La darrera campanya d’Òmnium crida a voler tenir un país normal, és a dir un nou estat. Ve molt bé per incloure en aquest sentit de normalitzar un país, el que en molts països avançats seria inconcebible, per exemple adjudicar concessions indefinidament a canvi de res, i el donar subvencions innecessàries i sense data de caducitat a persones, grups o activitats que són incapaces de generar cap retorn a la societat.

El cert és que aquestes dues pràctiques s’han escampat en l’espai i en el temps arreu del país i a tots els nivells, fins i tot moltes persones ni s’ho qüestionen, ho troben del tot normal.

Comencem pel que més dura: les concessions d’autopistes. Unes vies que estan més que amortitzades i podrien ser perfectament públiques, generant uns ingressos del tot necessaris per la caixa de la Generalitat, que es podrien modular rebaixant considerablement els peatges i alleugerint la càrrega fiscal dels ciutadans. Doncs, no senyor, no sols les allarguem sinó que ho fem a canvi de quasi res, sense demanar a les empreses gestores per exemple que renovessin el ferrocarril fins a Puigcerdà o allarguessin el tren de la Pobla, o féssin una autovia que unís tot el Pirineu, des de Figueres fins a Viella. Concessions sense cap retorn a la societat. Com si anéssim sobrats d’infraestructures!.

Concessions de certes activitats que podria fer perfectament l’administració i que ara produeixen corruptel.les i tràfic d’influències, com les ITV, els bingos, les cessions de terrenys públics per atreure activitats dubtosament necessàries per a la societat (com casinos, Barcelona world), les instal.lacions d’alta tensió i nuclears, etc. Tot això en un país normal, en un país independent ho hem de revisar i fer-lo desaparéixer, o almenys, que la societat vegi un retorn clar cap a ella, algun benefici.

Pel que fa a les subvencions, s’hauria d’instal.lar la mateixa filosofia. Subvencionar a canvi de que?. Quin benefici pot reportar a la societat que els hi contaminin les aigües, les terres, els aires, els aliments? I de manera indefinida? Les subvencions, com la solidaritat ha de tenir data de venciment o caducitat. Estar bé subvencionar durant uns pocs anys perquè arranqui una activitat que es cregui que serà útil pel país, però acostumar a aquesta activitat a rebre la subvenció com una part dels seus ingressos de manera regular això no hauria de ser normal.

Els agricultors i ramaders troben normal que se’ls subvencioni indefinidament a canvi de res, mentre han contaminat totes les aigües i la terra que conreen. I no ho ha fet la indústria perquè vés a veure quantes indústries hi han al Pallars, a les Garrigues o la Segarra, com no siguin moltes granges de porcs!. Qui i quan ens retornaran les aigües que baixaven pels braçals i acèquies on ens hi banyàvem tots els ciutadans que volíem? Per què han de tenir dret a subvenció i els petits botiguers no? Ells argumenten que són necessaris, que sense agricultura no hi ha país. També són necessaris els botiguers, el que és del tot necessari és poder trobar només a les botigues productes ecològics. Només l’agricultura biològica i ecològica se la pot considerar com a tal. La resta hauria de ser penalitzada, pels costos que contaminar comporten a tota la societat. Aquesta agricultura sí que manté i té cura del paisatge i de la terra, l’altra no.

Per què em de subvencionar la indústria de l’automòvil? Per contaminar? O és que els costos de la contaminació atmosfèrica no els paguem amb la nostra salut tots els ciutadans? On és el retorn social d’aquesta activitat?. Ens diran que pels llocs de treball. Però mantenir una activitat que necessita de la subvenció és del tot insostenible, és com la mineria, com la siderúrgia, un pedaç per avui, fam i desert pel demà.

I en la cultura, tot s’ha de subvencionar?, sense cap criteri, sense lligar-ho als resultats? On és el retorn social? Hem d’acostumar als grups, a la gent del món cultural a cercar finançament per d’altres vies, no es pot viure indefinidament del pressupost públic. Està bé subvencionar els primers anys quan arrenca una iniciativa que creiem que serà exitosa i necessària, però si aquesta activitat no és capaç de generar ingressos o una societat que la mantingui, això no és sostenible, no hauria de ser possible.

I tantes altres coses absurdes, que fins i tot hem arribat a subvencionar…les festes majors! De barris i pobles! I quan no hi havia subvencions, com es feien les coses? Perquè se’n feien de coses! O potser és que moltes coses han de canviar o desaparéixer? També hem de subvencionar el ball…dels jubilats? O les bitlles? Quina mena de societat parasitària hem arribat a crear que tothom creu que té dret a viure de la subvenció, fins i tot la diversió ha d’estar subvencionada? País de bojos!

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.