LLEI ELECTORAL CATALANA, JA!

Ara que sembla que comença a ficar-se en marxa (amb excessiva lentitud al meu parer) la Hisenda Catalana, cal parar atenció en dos instruments absolutament imprescindibles si volem arribar bé a la proclamació de la independència. L’un és la llei de consultes i l’altre és la sempre ajornada llei electoral catalana.

Pel que fa a la Hisenda pròpia, penso que s’ha trigat massa en acordar la formació d’una mena d’Escola d’Inspectors fiscals. La formació d’aquest cos no és una cosa que es pugui improvisar en quatre mesos i també em pregunto amb quin pressupost es pensa fer?, en quines instal.lacions?, coordinat amb alguna Universitat? Pel bé de tots, espero que aquest cop no s’improvisi i que se’ns expliqui abans de tres mesos a la ciutadania els trets generals, almenys que ens aclareixin els dubtes. Sobretot perquè els catalans estiguem segurs que el primer dia després de la proclamació d’independència començarem a pagar els nostres impostos a la Hisenda Pública catalana.

Pel que fa a la Llei de consultes catalanes, ja que podem dir com que no hi haurà acord amb Espanya, l’hem d’enllestir quan abans millor. Se’ns ha dit que es va constituir una comissió parlamentària i que s’hi estava treballant. Anem a veure, quants mesos costa fer una llei tan necessària? No ens van dir que ja estàven fets tots els estudis preliminars de com s’havia de fer?. Sembla més que es vulgui fer passar el temps a l’espera de no se sap què per acabar d’enllestir el tema.

Potser malpenso, potser esperen a que ens digui Espanya explícitament que NO a una consulta pactada. Si aquest fos el cas, encara és més inversemblant que no es premi l’accelerador per tenir-ho tot enllestit quan això es produeixi. Però un sisè sentit em diu que el temps dels parlamentaris és com el temps de la Cúria romana: van a un altre ritme. Sobretot, que no ens ofeguéssim! No ens canséssim pas! Mira si en fan lleis al Parlament, oi! (quan es va aprovar la darrera llei a l’edifici de la Ciutadella?) i ara aquesta està en Comissió.

I finalment l’espectacle de la llei electoral catalana, tants cops promesa, tants cops incomplerta. Fins i tot Galícia ens va passar fa temps al davant. És clar, ells tenien la urgència de l’elevada emigració que havien de solventar, sobretot perquè afavoria als grans partits. Però així ens vam trobar a les darreres eleccions catalanes que 100.000 persones (cent mil!!) residents a l’estranger no van poder votar. Com sempre, anàvem amb un lliri a la mà i Convergència es pensava que Espanya ens facilitaria les coses. Doncs, no.

Però ara, la cosa no sols és necessària, sinó absolutament imprescindible perquè finalment els resultats del sobiranisme siguin inqüestionables. Cal tenir en compte, que la gent jove en aquest darrer any ha continuat marxant a l’estranger a trobar feina, i pel que sembla, durant un temps ho continuarà fent. A l’hora de la veritat, o sigui quan comptin els vots, no ens podem permetre el luxe de perdre’n ni un de sol.

Aquesta és potser la llei més urgent, la més necessària i de la qual quasi ni se’n parla, sobretot no en parlen ningú destacat d’ERC ni de CDC. Això fa pujar molt la mosca al nas. És urgent perquè caldria fer-la ara, abans que Espanya donés algun pas per intervenir l’autonomia, cosa que no hem pas de descartar. És necessària perquè cal d’una vegada corregir les disfuncions d’un sistema electoral que no enforteix la democràcia, sinó que la deforma.

Se’ns pot dir que cal decidir la proporcionalitat, els factors correctors de la llei d’Hondt; que cal decidir sobre el nombre de circumscripcions, que si han de ser llistes semi-obertes o semi-bloquejades, a una o dues voltes. Sí, tot això és cert i s’ha de fer, però també és cert que fa anys que s’han fet nombrosos estudis, que hi han especialistes que ja ho han estudiat, i que també s’han proposat acuradament diferents models. Per tant, la feina prèvia està feta, només cal decidir, i ficar-se mans a la feina. Però, pel que jo sé no s’ha constituït encara cap Ponència per reprendre i acabar els treballs que ja estaven fets.

Per això cal recordar la urgència d’aquestes coses. Per què no podem deixar que els polítics s’adormin. Ni cal confiar del tot en ells. Algú em pot dir on seríem ara sense la pressió i la feina de l’ANC?

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.