Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 15 d'abril de 2011

QUE SÍ, QUE POT SER

Que sí, que pot ser, que semblava que no, però sí.

Que sí, que pot ser, que te’n vagis a comprar l’últim d’Antònia Font, que tornis a casa, que miris la pantalla del trastet que ja t’has acostumat a portar a la butxaca sempre i que només hi parpellegi l’hora.

Que tornis cap a la pantalla del traste gran, que el remenis una mica amb la rata, i que la bústia d’entrada estigui morta de fàstic. Com si ningú no la regués de fa temps.

Que sí, que pot ser, que t’estiris al llit, que t’enxufis a la vena Olivers i Debons, que flipis lamparetes, que deixis de tenir por de Clint Eastwood, que et sobrin paraules, que recordis les vegades que tu has estat una glacera, que et calcis uns patins i facis giragonses en una pista de gel, fins i tot que pugis a pintar un glop de llum en un far o altre.

I tot i així, que la cosa aquella plana amb numerets i lletres segueixi mut i sord. Que el llistat dels correus del tzar electrònics continuïi reclamant acció, marxa de la guarra.

Que sí, que pot ser, que semblava que no, però sí. Que sí.



  1. quin silenci…

    semblava que passaria quelcom, però de moment no passa res… la inèrcia de la realitat és de difícil alteració!

    mmm… calma tensa a la plaça Tahrir… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent