No han tardat gaire la gent dels Ciutadans per evidenciar de quin peu calcen. Quan escric això fa uns minuts que l’Àgora del canal 33 ens ha delectat amb la sempre excitant presència del gran Arcadi Espada parlant en un correcte español i fent els posadets repelents de nen candidat a rebre clatellada rere clatellada per part dels seus companys de classe a què ja ens té acostumats i esgrimint la seva demagògia barata i il·lustrada de sempre.
La veritat, esperàvem una mica més de picardia. Van enredar un xiquet per fer-lo sortir conill en un cartell electoral i ara que els ha fet la feina el desen al magatzem? Una bona manera de mostrar que al Parque -nom amb el qual Ramon Barnils anomenava el Parlament nostrat- s’hi anirà a fer el teatre de la política amb el neng i els altres dos subjetes afins i que on hi haurà el gra fort serà als mitjans de comunicació.
Les sessions d’esperitisme per ressucitar Alejandro Lerroux, sempre han sovintejat a casa nostra. El fet que ara ho facin des d’una tribuna oficial no dóna més legitimitat al seu discurs. Afortunadament o malauradament, el mantell de la democràcia és com aquells mocadors dels màgics: creen la il·lusió que les coses desapareixen quan senzillament el que passa és que no veiem que hi són.
Els comparses de l’Espada, per què s’hi han avingut a asseure’s a la mateixa taula amb el tal?
Si s’hi haguessin negat haurien demostrat, ens haurien demostrat, que encara hi ha gent com cal.