Xiulada de terra, de llum i de terròs bombat a cops de fang. Melodia mística i tel·lúrica fantasia feta rel d’ocre i d’argila. L’obra feta misteri. El misteri fet esperit de dubte davant l’inefable i davant la constatació del no-ser. Recomençar amb les mans buides. Les esperances buides. Els records fets perspectiva, ombra, catarsi.
Tot això ha estat Miquel Barceló aquesta nit a l’interessantíssim "Mar de fang" que els del 33 ens han mostrat. Un seguiment dels dos anys de projecció i creació de la capella de Sant Pere a la catedral de Mallorca. En paraules del mateix Barceló: entendre l’art com una metàfora mòbil de l’univers.