Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

2 de juliol de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Prou foc d’encenalls

Sobre la mania de fer creure que Catalunya pot tenir els atributs d’un estat independent sense tenir un estat independent. 24.5.2002

La notícia que la Plataforma pro-seleccions esportives catalanes esdevindrà un partit polític no és, des de cap punt de vista, una bona notícia. No ho és perquè no és bo que sorgeixin candidatures monotemàtiques, a l’estil de les de pescadors i caçadors a França. Però no ho és, sobretot, pel que representa de desenfocament polític. Després de tants anys hauríem de començar a tenir clars els conceptes i dir les coses pel seu nom.

No, Catalunya no tindrà seleccions esportives normals si no esdevé abans un estat independent. En el cas del futbol, vegeu l’article 1.3 de la FIFA. L’existència de les federacions escocesa i gal·lesa s’explica perquè és una situació heretada, lligada a l’origen britànic d’aquest esport (vegeu-ne l’article 1.4).

En la mesura que aquesta i d’altres reivindicacions anàlogues són fruit del clamor popular – per dir-ho d’alguna manera -, benvingudes siguin. Una altra cosa ben diferent és que s’elabori doctrina política formal basada a fer creure que Catalunya pot tenir els atributs d’un estat independent sense ser un estat independent. Com que això no és cert, amb afirmacions d’aquesta mena només es crea desorientació i frustració.

No, Catalunya no pot tenir veu pròpia a la Unió Europea si no esdevé abans un estat independent. Ho han deixat ben clar, cadascú a la seva manera i en només dos dies, polítics tant diferents com Felipe González, Giscard d’Estaing i Helmuth Kohl. Particularment interessant és l’observació d’aquest darrer: "Si el que volem són regions, cal parlar de política regional, però, si no és això, no cal, i aleshores es tracta d’una altra cosa". Que podem traduir així: "a veure si d’una vegada decidiu què voleu ser quan sereu grans".

Després del fracàs de la política del cafè per a tots de les autonomies de l’estat espanyol, és absurd entestar-se a reivindicar un cafè per a tots a l’europea, que no té cap mena de perspectiva real. De presència a Europa de debò no en té ni Flandes, que és l’única nació sense estat de la Unió Europea que, dins al seu estat, té un tracte d’igual a igual amb l’altra nació, Valònia. Més irreal és doncs parlar de presència de les regions a Europa, ni que sigui limitant-ho a les regions amb capacitat legislativa. Si una regió italiana volgués fer una exposició com la que la Generalitat passeja per Espanya per fer-nos els simpàtics, hauria d’aprovar per llei la despesa corresponent. Capacitat legislativa, sense més precisions, és tant com no dir res.

No, el plet de Catalunya no es resol amb cap mena de cosobirania. Hi ha dues menes de cosobirania. La primera és la de dues autoritats independents sobre un territori no sobirà, com és el cas de les Noves Hèbrides (avui Vanuatu) entre 1906 i 1978, la del Sudan angloegipci entre 1898 i 1956 o la de l’Andorra abans de la Constitució de 1993. La segona és la cosobirania entre dos estaments dins un mateix país: Corona i Corts – representades permanentment per la Diputació del General – en el cas de la Catalunya medieval i fins a 1714. Les relacions de Catalunya amb Castella – o amb Espanya – mai no han correspost a cap d’aquests dos models: les Constitucions catalanes regulaven exclusivament les relacions entre el poder del Comte de Barcelona i el de les Corts i de la seva permanent, la Diputació del General (o Generalitat), no pas les relacions entre Castella i Catalunya. En aquest sentit, l’ús de la paraula Generalitat de 1931 ençà no és més que un equívoc històric.

I d’altra banda no treu cap a res la invocació d’un model polític que, a causa del tarannà d’un dels socis, ja duia en el seu interior el germen del fracàs final: l’anorreament de Catalunya per Felip IV (V de Castella) el 1714 és substancialment equivalent al programa polític formulat el 1624 per Olivares en el seu memorial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!