SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

11 de juliol de 2013
Cinema, Cultura
1 comentari

HANNAH ARENDT

Acabo de veure la pel.lícula del mateix nom. Del tot recomanable i de rabiosa actualitat. Quan surts del cinema t’emportes una molt bona impressió de que encara és possible fer pel.lícules que et fan reflexionar. Però. quan passen les hores encara hi penses més i aprofundeixes moltes de les coses que et planteja internament. Ella va definir definitivament el concepte de crims contra la humanitat (doncs els nazis consideraven el jueus com a no-humans) i va trobar el tema central de la seva vida: què perdem quan considerem el mal com a banal. Ens colpeix la conciència quan ens diu que qualsevol persona pot esdevenir un assassí, que qualsevol persona pot ser capaç del millor i del pitjor. La condició és deixar en suspens la conciència, deixar de pensar, en definitiva deixar d’ésser persona.

 

És aquest deixar en suspens la conciència la que finalment ens fa culpables de les més brutals atrocitats. És l’origen del qui es parapeta darrera de la “obediència deguda” o “només complia ordres”. És el que converteix als homes en màquines. És això el que pretenen tots els exèrcits quan preparen als soldats per a la guerra i el combat. Que deixin primer d’ésser persones, després que considerin als enemics com a objectes i no com a éssers humans. És això el que forneix i justifica el pensament i l’acció de la ultra-dreta: es comença primer en considerar als immigrants com a diferents del “nosaltres”, després se’s considera menys que “nosaltres” i finalment se’ls converteix en “monos” o objectes.

Hannah Arendt també va colpir a la societat benpensant del seu temps perquè va plantejar un tema incòmode i anatema per a tot el moviment sionista: que molts dirigents de les comunitats jueves van col.laborar amb els nazis (molts cops amb motius inconfesables com salvar la pell, la posició, el poder, o el menyspreu als que representaven) i van facilitar l’extermini. Perquè també van deixar en suspens la seva conciència. Dintre de les víctimes també hi van haver botxins i culpables. El problema ètic que es plantejà la filòsofa era similar al de Sòcrates durant el seu procés: escapar o ser conseqüent. Ella va triar com Sòcrates el segon. I triant-ho, el temps li ha donat la raó, ha vençut a tots els que l’acusaven de traïr als jueus. Per això és important el seu llegat. Per això cada cop se la llegeix més i és tant actual.

Com a ciutadans deixem en suspens la nostra conciència cada cop que girem l’esquena a un conflicte on s’esgrimeix la diferència “ètnica”. Exactament va passar això a la UE respecte als Balcans. Es bo recordar-ho ara que és l’aniversari de la matança se Srebrenica, on els europeus vam deixar que massacressin a més de cinc mil homes. Vergonya per sempre a les espatlles de la UE. Deixem en suspens la nostra conciència cada cop que no diem res quan sentim comentaris racistes i xenòfobs. Deixem en suspens la conciència quan no reconeixem cruament els errors col.lectius.

Moltes famílies ho van patir en pròpia carn durant la República i durant la guerra del 36. Silenci quan es cometien salvatjades per part dels “nostres”. De tot aquell període vergonyós encara és hora que sentim disculpes i una severa autocrítica per part d’ERC, dels hereus del PSUC i de la CNT. La crema d’esglésies va ser una anècdota? Es van jutjar als responsables dels afusellaments de capellans i creients?. O és que pot ser els fets de maig del 37 van ser una casualitat? La persecució del POUM també va ser anecdòtic? Les successives depuracions dintre del bàndol republicà (també un cop acabada la guerra), van ser “la línea correcta”?.

Per tirar endavant i fer un Estat nou, de debó, on valgui la pena viure-hi, caldrà revisar críticament i en profunditat tots els passatges foscos de la nostra història. Per fer net. També reflexionem i mirem el que passa ara a casa nostra. Deixem en suspens la nostra conciència quan permetem que els nazis de Plataforma X Catalunya campin a l’ample. És un error i una barbaritat. Els hem de barrar el pas. Si no ho fan els partits i els polítics, ho hem de fer els ciutadans? Ja hi tornem a ser?

Tot això i molt més ens ha llegat Hannah Arendt. Els seus llibres, el seu testimoni, la seva vida i la seva coherència. No hi han gaires filòsofs en que augmenta amb el temps la importància de la seva obra. Per mi, ella ho és.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!