Actualment fullejant category

Trames anti-demòcrates

Corruptòpolis

En un estat real i establert de fa segles, es poden edificar construccions mentals i materials que en si mateixes poden constituir una altra mena d’estat, és a dir, un estat dintre un altre estat. Si aquest estat ocult a ulls de la majoria, però ben real per als que hi participen, té com a fonament l’ànsia d’enriquiment al preu que sigui, sense obediència a cap codi moral ni llei escrita, el podem anomenar ben bé Corruptòpolis, la nostra manera de dir l’equivalència del que els italians van anomenar Tangentòpolis.

Al món de Corruptòpolis no es té en compte qui més mèrits té, sinó el que és més espavilat per cobrar comissions, fabricar projectes falsos, establir contactes més sòlids i fluids entre corruptors (emparats en empreses reals o simulades) i càrrecs públics. Corruptòpolis viu dels pressupostos públics, siguin publicitats o no al butlletí oficial. Corruptòpolis viu finalment de l’estafa permanent a tots els contribuents, que són els que finalment paguen la corrupció, a canvi de res. Estafa o autèntic atracament, no pas a mà armada, sinó amb cortines d’aparença legal, vestides d’adjudicacions públiques que s’embutxaquen diners que treuen d’obres i polítiques, que haurien de millorar l’economia i la vida de la gent, però que finalment l’empitjoren.

Corruptòpolis no coneix fronteres administratives ni ideologies ni sigles de partits. Corruptòpolis només para atenció a qui té poder, per corrompre’l amb la promesa d’enriquiment personal, frau fiscal i ocultació de proves i motius. Corruptòpolis viu de bombolles financeres i econòmiques, projectes faraònics i perspectiva de guanys a curt termini. Li és indiferent si després l’obra o el projecte no s’executa o fracassa. Corruptòpolis sempre cobra, i sempre menteix. Corruptòpolis s’escola sempre per la mínima escletxa per on pugui penetrar, és igual que sigui en una fundació, una constructora, un despatx d’advocats o un consell d’administració. Corruptòpolis és la mentalitat depredadora amb capacitat camaleònica de transformació i disfressa per ocultar i finalment, sempre saquejar tot allò que pugui, mentre es mantingui ocult. Corruptòpolis pot actuar des d’un ministeri, un govern municipal, autonòmic o ens econòmic qualsevol, públic o privat.

Corruptòpolis és un estat mental que s’instal·la en la personalitat de la persona corruptora o que es deixa corrompre. És indiferent que pertanyi a la reialesa, l’aristocràcia, la burgesia, la classe mitjana o popular. Afecta a persones concretes, que escampen aquesta mateixa mentalitat a les persones del seu entorn. Així és com Corruptòpolis es va escampant a tots els nivells de la societat, com un virus letal o càncer que pot finalment col·lapsar l’organisme o societat on s’ha instal·lat. Passa entre nosaltres? Possiblement. I com s’acaba això? Doncs corrompent totalment la societat o com a Itàlia, on 4.000 persones van ser finalment jutjades i sentenciades. Però això no és cap garantia ni cap vacuna que la malaltia no pugui tornar a infectar qui l’ha patit.

Corruptòpolis afecta a gent de dretes i d’esquerres. Des de l’extrema dreta fins l’extrema esquerra. Endollar familiars, cobrar cursos ficticis de formació o peonades inexistents, cobrar comissions o en propietats per simular influir en concursos públics fets a mida. Cobrar dietes sense justificació, rebre regals que la mateixa llei de la funció pública prohibeix. Col·locar-se en consells d’administració, adjudicant-se sous sense control, viure sense treballar en un ajuntament, sindicat o empresa. Tot forma part de la mentalitat de Corruptòpolis.

Alguna d’aquestes coses us sona familiar? Doncs, quan us indigneu, us emprenyeu per qualsevol motiu, per sous injustos, per desnonaments, per no acollida de refugiats, per supressió de drets laborals i econòmics, per rebaixa de sous i pensions, per ERO’s trets de la mànega, per manca d’inversions. Quan se us creui qualsevol d’aquests motius penseu que el culpable no és la casta, la màfia, la dreta, els poders fàctics. No, és quelcom de molt més senzill, és un enemic més difús i perillós, però ben real. El culpable és Corruptòpolis. Per combatre el mal, cal saber abans detectar-lo i com anomenar-lo. Corruptòpolics és el teu, el meu, el nostre enemic. I el de tots.

En un estat real i establert de fa segles, es poden edificar construccions mentals i materials que en si
Llegir més